Viatjarem hui a Londres per conéixer un dels seus monuments més importants, l'abadia de Westminster, que amb més de mil anys d'història és el lloc reial de noces, coronacions i soterraments. Però no sols reis descansen ací, també hi podem trobar les despulles d'altres britànics sense sang reial que han destacat en camps tan dispars com la política, la ciència o la literatura.
A principis del segle X es va establir ací una comunitat de monjos benedictins, però l'esplendorós edifici gòtic és bàsicament del segle XIII, i amb la reforma eclesiàstica d'Enric VIII els benedictins hagueren de marxar i el que hui en dia coneguen com l'abadia de Westminster en realitat és l'església col·legiata de Sant Pere. Per a visitar-la agafarem el metro fins a l'estació de Westminster.
La porta nord resulta espectacular, però no és la més majestuosa. Es tracta d'una construcció gòtica amb gran rosetó i tres portes, la central la més gran, té un mainell amb una bonica escultura de la mare de Déu.
L'entrada principal és l'entrada oest que està flanquejada per dues imponents torres que es varen finalitzar en el segle XVIII. Una galeria d'escultures sota la porta representen màrtirs cristins recents com Òscar Romero i Martin Luther King entre altres.
A l'entrar al temple ens trobarem amb una esvelta nau de deu metres d'amplitud i trenta-un metres d'alçada. Aquesta nau gòtica va substituir altra d'estil normand i necessità cent cinquanta anys per a ser acabada.
Una pantalla en mig de la nau conté el monument a un dels millors físics de la història, sir Isaac Newton, que està soterrat just davant. També està soterrat ací Charles Darwin, el de la teoria de l'evolució, excomulgat per l'església catòlica que no el va perdonar fins cent anys després.
Per darrere del monument a Newton es troben l'orgue i el cor i al costat mirant a nord està el passadís dels hòmens d'estat on podem trobar escultures i també llocs de soterrament d'alguns mandataris del govern britànic com el cèlebre Wiston Churchill.
Més endavant, en la part del creuer està l'altar major i el mausoleu on reposen les despulles del rei Eduard el Confessor que va viure a principis del segle XI i que va ser canonitzat cent anys després pel papa Alexandre III.
A la part nord hi ha tres capelles, en la de Sant Pau que està abans de pujar tres graons que condueixen a la Lady Chapel, podem trobar el mausoleu de Francis Sidney, la comtessa de Sunsex. Cal fixar-se en l'escultura de l'eriçó blau i daurat que hi ha els peus de la comtessa, a mi em va sorprendre molt. L'eriçó forma part de l'escut de la casa Sunsex.
Ara passarem a la Lady Chapel o capella de Santa Maria, el lloc més espectacular de tota l'abadia. Va ser afegida al segle XVI a la primitiva nau gòtica del segle XIII. El seu estil és d'un renaixement anglés exuberant amb una volta decorada que et deixa bocabadat.
En aquesta capella hi ha soterrats quinze monarques. Cal admirar el mausoleu de la reina Elisabet I i de la seua germana Maria I, néta dels reis catòlics. Lluitaren per la corona d'Anglaterra que finalment s'emporta la jove Elisabet I que manà decapitar a la catòlica Maria I.
Ara accedirem a la part sud de l'Abadia pel braç sud del creuer, on està el racó dels poetes. Ací trobarem un conjunt d'escultures que honren la memòria dels més grans escriptors de la llengua anglesa com són Dickens i Shakespeare.
La sala capitular de planta octogonal amb seients de pedra per a vuitanta persones era el lloc de reunió dels frares i és ací on va començar a reunir-se el parlament. Cal destacar les pintures murals que encara es conserven de finals del segle XIV com també part de la ceràmica del sòl.
Una habitació d'estil normand coneguda com a la càmera Pyx és de les parts més antigues que es conserven del mil·lenari edifici. L'altar és en realitat una taula on es fonien les monedes per a provar que eren realment de plata.
El gran claustre del monestir benedictí encara es conserva, però és del segle XIV perquè els anteriors d'arquitectura normanda varen patir un incendi en l'any 1298 i per tant va ser reconstruït ja en estil gòtic.
Un xicotet claustre conté un bucòlic i una mica descuidat jardí amb una discreta font al centre. El més interessant és la magnífica vista que ofereix a una de les torres del Parliament Houses, lloc de reunió dels lords i parlamentaris britànics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada