Les Invalides, el mausoleu de Napoleó a Paris

Segona visita de la ruta d'arquitectura funerària i hui ens aturem en la capital del país veí per excel·lència, França. Allí visitarem el lloc de soterrament d'un dels seus personatges més sorprenents que ha donat a la història, Napoleó Bonaparte. Va ser general de l'exèrcit durant la Revolució francesa que ompliria l'atmosfera europea i nord-americana de llibertat, fraternitat i igualtat i que enderrocà la monarquia borbònica de França i va passar a autoconvertir-se en més que rei, emperador i quasi dominar el continent europeu.

Començarem la ruta de hui en el complex de Les Invalides va ser manat construir pel rei Lluís XIV en la segona meitat del segle XVII. La finalitat d'aquest lloc era donar residència als soldats retirats invàlids que no tenien casa ni família. Travessarem una gran esplanada i entrarem a l'edifici i de seguida ens trobarem un gran claustre.

Encara que el lloc és molt interessant el que més sorprén és la cúpula daurada de l'església des despulles de cap rei descansen ací, llevat de les del germà de Napoleó, Josep Bonapart que va ser rei d'Espanya.

La tomba més imponent es troba sota la cúpula i està esculpida en quars roig. Ací es troben les despulles de Napoleó I que arribaren de l'illa de Santa Elena en l'any 1840. Les restes del seu fill Napoleó II que mai va regnar varen ser dutes ací com una concessió de Hitler al mariscal Vichy cent anys després.

A Les Invalides podem trobar diversos museus, però nosaltres ens dirigirem cap a l'altra part del Sena a buscar més llocs que ens recorden a Napoleó, protagonista de l'entrada de hui. Ens pararem abans a contemplar el meravellós edifici classicista de l'Assamblée National. En origen va ser una casa de camp de la duquessa de Bourbon però es va nacionalitzar en la revolució francesa i en 1806 Napoleó manà construir l'espectacular façana classicista que dóna al Sena. Hui és la seu del parlament francés.

Travesarem el riu pel pont d'Aleixandre III, està dedicat al penúltim tsar de Rússia i es va inaugurar en l'any 1900 amb motiu de l'Exposició Universal. En aquella època les relacions diplomàtiques entre França i l'Imperi Rus eren excel·lents i els dos pobles ja no guardaven rancor de l'episodi d'invasió i derrota de les tropes napoleòniques en les gèlides terres russes.

Caminant contra corrent del riu arribem a la plaza més gran de la ciutat, la plaça de la Concòrdia, on arranca la famosa avinguda dels Camps Elisis. Durant la revolució francesa va ser el lloc on es procedia a guillotinar a presos, entre ells Lluís XVI i Maria Antonieta.

Dues fonts monumentals decoren la plaça, la font dels mars i la font dels rius que rendeixen homenatge al comerç francés tant per mars com per rius i canals fluvials. Són obra de Jacques Ignace Hirtoff en l'any 1840.

Però si s'ha de destacar algun element de la plaça, és sense cap mena de dubte el majestuós obelisc portat del temple de Luxor en Egipte en l'any 1833. Mesura vint-i-tres metres i pesa més de dues-centes tones i els relleus narren la vida del faraó Ramsés II.

Per la rue Royal arribarem a la place de la Madeleine on es troba l'església de la Magdalena, d'estil neoclàssic. Però cal dir que en el projecte de Napoleó estava  dedicar-lo a la glòria de la Grande Armée, l'exèrcit imperial napoleònic. En 1837 s'estudià la possibilitat de convertir-la en estació de ferrocarril però finalment acabà essent església en l'any 1845.

El temple està dedicat a Santa Maria Magdalena, la patrona de França junt amb Santa Joana d'Arc. Segons una llegenda popular es creu que Maria Magdalena va arribar a Marsella i on va viure els seus darrers anys.

I per acabar la ruta de hui anirem a la place Vendôme un dels millors exemples d'urbanisme de finals del segle XVII. És considerada una de les places més luxoses del món per que ací hi ha diverses joieries i de les bones.

Però cal fixar-se sobretot en la gran columna que es pot trobar al seu centre que aixecada en l'any 1810 per ordre de Napoleó i imita un poc la columna trajana. En els seus baixos relleus es commemora la victòria en la Batalla d'Austerlitz.

I coronant aquesta colossal columna de quaranta-quatre metres d'alçada i quasi quatre metres de diàmetre es troba Napoleó Bonaparte, coronat amb fulles de llorer que segons la història li lleva de les mans la corona d'emperador al papa Pius VII per a coronar-se ell mateix emperador.