Dalt Vila en l'illa d'Eivissa, el patrimoni de la humanitat més autèntic.

 "Que va ser un vuit d'agost quan això va començar quan les tropes catalanes lluitaren contra l'islam i de mitja lluna feren una gran falç per segar".

El que he escrit abans és part d'una cançó d'aires formenterencs pàgines enrere (https://www.youtube.com/watch?v=-UM3UCLIJFE ), pot ser la més evocadora de records i bones sensacions de la meua vida. Em venen al cap anys molt bons de la meua vida i excel·lents amistats que vaig fer en aquell temps. Inoblidable aquell grup de bongos, diminutiu de bons garrits que varen ser companys de feina i família primers anys que treballava i vivia a una altra vora del Mediterrani. I com enyore aquella coreografia que desenvolupaven Rosa i Manolo sempre que la cantàvem.

Un vuit d'agost de 1235 les tropes catalanes comandades per l'arquebisbe Guillem de Montgrí entraren en la ciutat d'Eivissa i des d'aleshores les illes Pitïuses, Eivissa i Formentera, formaren part de la Corona d'Aragó. Per tant hui encetem una sèrie d'entrades per territoris que formaren part de la Corona d'Aragó, arreu de la Mediterrània.

Accedirem al centre històric d'Eivissa, conegut pels illencs com Dalt Vila, pel portal de ses taules que es troba davant del Mercat Vell. Aquest edifici en forma de temple grec es va aixecar en l'any 1873 i ocupa el lloc on des de sempre els pagesos han venut les seues fruites i verdures.

El Portal de ses Taules és la porta d'accés més bonica i monumental que hi ha a les muralles renaixentistes de la ciutat. Data de finals del segle XVI i està ornamentat amb dues estàtues romanes, la deessa Juno i el guerrer Caio Juli Tiró, com també de l'escut imperial dels Àustries.

De seguida ens trobarem amb el pati d'armes, format per deu arcs de mig punt i una interessant finestra, tot d'estil renaixentista. En aquest lloc els venedors que pagaven tribut podien vendre els seus productes amb la seguretat d'estar dins del recinte de les muralles i protegits per un cos de guàrdia,

Si Dalt Vila està declarat patrimoni de la humanitat és per la important pradera de posidònia que cobreix el fons de la mar que hi ha entre Eivissa i Formentera i pel conjunt d'edificis històrics de pedra o emblanquinats dels seus carrers.

Iniciarem el nostre camí d'ascens per a arribar al Convent de Sant Domènec, és un edifici barroc del segle XVII. La seua església és hui la parròquia de sant Pere on cal destacar l'altar major barroc fet a Gènova i el sòcol de ceràmica que decora els seus murs . El seu claustre forma part hui en dia de l'ajuntament de la ciutat.

La següent parada serà la catedral de Santa Maria de les Neus, dedicada a aquesta advocació mariana per ser la festivitat mariana, 5 d'agost,  més pròxima a la data de la conquesta 8 d'agost en agraïment a la suposada ajuda de la Mare de Déu en l'ocupació cristiana de l'illa.

Encara que el temple es va construir en estil gòtic als segles XIII i XIV, el seu interior està recobert d'una volta de mig punt amb la decoració que es va fer al segle XVIII en el procés de reforma avalat pels jurats de la Universitat.

En la plaça de la catedral es troba un mirador que ofereix interessants vistes de la mar i de l'illa i la casa de la Cúria, un edifici gòtic on s'administrava justícia. Hui en dia és una oficina de turisme i un centre d'interpretació de Madina Yabisa, l'Eivissa musulmana.

El castell d'Eivissa està just al costat i encara que no destaca pel seu patrimoni artístic, cal dir que té restes arqueològiques de totes les èpoques històriques des del mateix segle I.  S'espera en un futur que siga parador nacional de turisme.

Per ací es troba el túnel des Soto Fosc que comunica la part superior de Dalt Vila amb el baluard de sant Bernat, destinat a ser la tercera porta de les muralles renaixentistes al costat del Portal nou i el Portal de ses Taules.

I ara iniciarem la baixada pel carrer major amb les seues cases senyorials fetes en pedra fins arribar a la capella de Sant Ciriac.

La capella de Sant Ciriac s'aixeca sobre un passadís on diu la llegenda que entraren els hostes catalans a la Madina Yabisa aquell 8 d'agost de 1235. Aquest dia és el dia de Sant Ciriac patró de la ciutat que també va ajudar als cristians en la conquesta.