L'illa de Sardenya va ser part de l'imperi romà durant set segles, després d'un breu període en mans de vàndals i gots va pertànyer a l'Imperi Bizantí fins al segle X. Pisans, genovesos i fins i tot el mateix Papat es disputaren l'illa que en l'any 1326 passà a ser un territori més de la Corona d'Aragó. Amb el tractat d'Utrecht en 1713, l'illa li va tocar a l'Imperi Austrohongarés i als pocs anys passà a ser territori del Regne de Savoia fins a 1861 que s'integrà en Itàlia.
L'entrada de hui estarà dedicada a la ciutat de Sassari, que en català es diu Sàsser, la segona ciutat més important de l'illa i seu de la universitat més antiga de l'illa, la Universitat de Sàsser fundada en 1562. La seu d'aquesta universitat es troba quasi tocant el centre històric en un bell edifici que reaprofità part de les primitives construccions jesuítiques de la primera universitat.
Seguint el Corso de Margalida de Savoia s'arriba a la plaça Santa Maria on està la meravellosa església de Santa Maria de Betlem. Es tracta d'un antic monestir benedictí del segle XII que passà a mans franciscanes. La façana del segle XIII sols es va modificar quan es va afegir un rosetó en el segle XV.
El més destacable és la seua impressionant cúpula el·líptica que seixa un poc en ridícul el menut campanar cilíndric que s'hagué d'aixecar després de caure el campanar octogonal d'estil gòtic català amb les reformes fetes al segle XVIII.
Ara ens deixarem perdre pel seu descuidat però encantador centre històric on anirem descobrint cases i palaus de pedra que en més d'una ocasió ens faran creure que no hem fet la maleta ni hem agafat ni avió ni vaixell.
L'edifici històric més destacable de la ciutat vella de Sàsser és la seua catedral dedicada a Sant Nicolau que té una impressionant façana barroca coronada amb un nínxol on es troba la imatge del sant sota tres nínxols més on estan els sants màrtirs Gavino, Proto i Gianuario.
L'original temple es va ampliar al segle XV i per tant s'hi hagueren d'apuntalar els murs amb uns contraforts que es varen decorar amb unes originals gàrgoles.
L'interior de la catedral encara manté l'aspecte auster del gòtic original que sols es veu trencat amb els altars barrocs de les capelles que anaren afegint-se al segle XVIII i l'espectacular cor.
I de la catedral se n'anirem a buscar la plaça de Sant Antoni que es troba a la fi del Corso Vittorio Emanuelle II, el carrer comercial de la ciutat, on encara trobarem cases i palaus gòtics del segle XV com la casa del rei Enzo.
En la plaça de Sant Antoni està l'església del mateix nom que es va construir en el segle XVII. Destaca sobre tota la plaça la seua espectacular façana barroca, una columna historiada coronada amb una imatge de Sant Antoni de Pàdua i una torre, part de l'antiga muralla.
I agafant el Corso de la Trinità passarem per davant d'un tros de les muralles del segle XIII, l'església de la Trinitat del segle XVIII fins a arribar a un frondós jardí on Sàsser guarda un dels seus més preuats tresors, la font renaixentista del Rossello. Construïda per artistes genovesos en els primers anys del segle XVII, la seua aigua era venuda pels aiguaders que la repartien a lloms d'un ase per tota la ciutat.
I pel Viale Umberto I arribarem a la plaça d'Itàlia, el centre neuràlgic de la ciutat, on es troba el pallazo delle Provincia d'estil neoclàssic i seu del govern provincial i pallazzo Giordano d'estil neogòtic i el monument a Vittorio Emanuelle II.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada