Els 12 km que separen els dos palaus de la família Liechtenstein són una meravella de la natura i de la mà de l'home, amb espais naturals, jardins, ruïnes bucòliques i diverses construccions. Jo sols conec els extrems del que podría ser la ruta senderista-cultural més interessant del món, la pluja em va fer una mala passada, així que hui sols vos mostraré l'extrem més pròxim a Lednice.
Per a arribar a aquest lloc en transport públic des de Viena, Bratislava o Praga cal agafar un tren fins a la ciutat de Břeclav, que ja la vàrem visitar (https://ferranlerma.blogspot.com/2017/03/breclav-en-txequia-i-un-tir-de-pedra-de.html) i des d'allí un antic i bucòlic tren de seients de fusta t'acosta fins al poble de Lednice.
El palau de Lednice va passar de ser una residència renaixentista a un palau neogòtic entre 1846 i 1858. El Príncep Alois II manà aquesta reconstrucció perque va decidir que Viena no era una ciutat per a passar l'estiu. Les sales foren remodelades i moblades a l'estil de l'època.
Resulten sorprenents els banys amb tots els sanitaris de ceràmica pintada i la banyera de marbre amb un gruix enorme. Res a veure amb el que es fa hui en dia en els pisos de protección oficial.
Les sales més impactants es troben a la planta noble, i destaquen pels artesanats de fustes dels sostres i les teles que entapissen les parets. El saló roig, el saló blau i el saló turquesa són una meravella
Però la joia de la corona que mai oblidaré és l'escala de caragol en fusta que comunica la biblioteca en la planta superior. Una obra mestra d'un Fuster sense cap mena de dubte.
Aquesta escala no es pot utilitzar durant la visita turística per això els grups de visitants fan servir l'escala del hall de l'entrada que tampoc la desmereix.
Als senyors d'aquest palau els agradava molt la cacera i prova d'aquesta afició són les banyes que decoren un passadís i el saló del rei. Fins i tot la d'un unicorn.
I de segur que eren creients practicants per que tenien el seu propi confessionari i una tribuna dins del mateix palau que donava una vista privilegiada del presbiteri de la capella.
La capella d'estil neogòtic dóna servei religiós als fidels del poble de Lednice i està perfectament integrada en el recinte del palau.
Adjacent al palau estan les quadres i l'hivernacle, molt visitat pels locals perque és dels pocs llocs del país on es poden veure palmeres. I a més es pot gaudir d'un agradable passeig en barqueta pels llacs i canals o en calessa pel bonic jardí anglés.
I fent un agradable passeig es pot pujar al minaret per una llarga escala de caragol. Va ser construït entre 1798 i 1802 per a gaudir d'unes bones vistes.
Més enllà estan les restes del castell de sant Joan, un pavelló de cacera, el temple d'Apolo i un llarg etc. fins arribar al Palau de Valtice. Espere algun dia poder recórrer aquest fabulós camí.
Que pasada
ResponElimina