Trakai, el millor castell de Lituània

Lituània va pertànyer a l'Imperi Rus des de 1795 fins després de la primera guerra mundial, quan va declarar la seua independència. Però en 1940, en plena segona guerra mundial, va ser incorporada a l' URSS com una república més. Poc durà aquest nou estatus, perque l'Alemanya Nazi l'ocupà en 1941 fins que va ser de nou recuperada per l'URSS en 1944.

A finals dels anys huitanta un moviment nacionalista lituà va anar guanyant força a nivell polític i social i finalment en l'any 1990 Lituània encetava un nou període de país independent acompanyat de les altres dues repúbliques bàltiques, Letònia i Estònia.

Hui visitarem un dels pobles més bonics i bucòlics de Lituània, rodejat per frondosos boscos i llacs, presidit per un imponent castell i habitat per caraïtes, que encara mantenen viva la seua arquitectura i gastronomia jueva des del segle XIV.

El poble de Trakai és un poble sense quasi carrers, la major part del seu territori urbà està ocupat per cases amb enormes jardins. Moltes de les seues cases, les de tres Finestres, responen a l'arquitectura que uns jueus de Crimea, vinguts com a presoners del rei Vitautas en el segle XIV, portaren a aquesta part septentrional d'Europa.

La millor manera d'entrar en contacte amb la cultura jueva caraïta d'aquest poble és tastar la seua gastronomia que es pot degustar en diversos restaurants que es pot trobar al llarg del carrer Karaimu, una autèntica espina dorsal de la península lacustre on s'assenta el poble. Tastar les típiques panades de carn i verdures és quasi una obligació.

En l'àmbit monumental cal destacar l'església ortodoxa de la Nativitat de la Mare de Déu, sufragada per la tsarina Maria Aleksandrovna amb una aportació de sis mil rubles. L'església es va acabar en 1863 i pertany a la comunitat ortodoxa rusa.

Més al nord podem gaudir d'altra església, aquesta de confessió catòlica, la majoritària al país. L'església de la visitació de la Mare de Déu ja existia al segle XV encara que l'aspecte actual correspon al barroc del segle XVIII.

Al seu interior es pot gaudir d'una interessant mostra d'altars barrocs, orfebreria i la imatge d'una Mare de Déu que presideix l'altar major amb fama de molt miraculosa.

I ara anem a deixar la península per a arribar a l'illa del castell, una illa en mig del llac Galve. Un bucòlic pont de fusta uneix la península amb l'illa.

Aquest castell del segle XIV construït en pedra i rajola roja va ser restaurat al segle XX, durant l'ocupació dels alemanys en la primera guerra mundial i finalment acabaren en plena era soviètica en l'any 1961.

El lloc més impactant per a mi va ser el pati interior o pati del Palau, una rectangular edificació de rajoles de color roig i balcoanades i galeries de fusta quasi negra. És com estar en l'era medieval.

Es pot passar tot un matí descobrint les seues sales o s'exposa tota mena de mobiliari d'època, ceràmica, joies i un llarg etc.

I si et queda temps i ganes cal gaudir del llac, amb un banyet, passeig en barca o fent esporta amb canoa.