Kozelets, la ciutat cosaca d'Ucraïna

Anem a fer la penúltima parada per les repúbliques que fins fa trenta anys encara formaven part de l'URSS. Hui visitarem un bonic poble d'Ucraïna, que des de la seua independència en l'any 1991, és el segon país més gran d'Europa.

Les relacions amb Rússia es varen complicar quan el govern d'aquest país va fer un gir pro-Unió Europea. De fet es pot dir que el govern de Kíev està tècnicament en guerra amb els separatistes pro-russos de les províncies de l'est i la històrica regió de Crimea ja forma part de Rússia, encara que no ho reconeguen la majoria dels països de l'ONU.

El lloc que hui coneixerem, Kozelets està lluny d'aquesta zona est en conflicte i per tant la seua visita resultarà del tot pacífica sobre ser des del segle XVII un regiment militar de cosacs. Aquest poble nòmada procedent d'Àsia Central que es va establir per l'Europa de l'Est, va acabar formant part de milícies al servei del sobirà del territori. Amb els diners guanyats com a soldats i els saqueigs en períodes de guerra construïren a principis del segle XVIII la catedral de la Nativitat de la Mare de Déu, una joia del barroc ucraïnés.

Aquest exhuberant temple en realitat està format per dos esglésies, la de dalt, més bonica i monumental i la de Baix, més recollida i senzilla que s'utilitza en hivern quan les temperatures passen per davall de zero.

Però cal gaudir de la monumentalitat de la nau de l'església de dalt, i per això cal pujar unes escales que els fidels amb mobilitat reduïda no poden i en estiu escolten missa al jardí. De seguida que accedim quedarem bocabadats del retaule barroc realitzat en fusta en Itàlia.

La catedral està rodejada d'un agradable jardí que en estiu s'ompli de flors, a més el campanar també està envoltat de jardí per que en les esglésies ortodoxes sol ser exempt.

Resulta molt curiós el pou d'aigua beneïda que es troba al jardí, que en aquesta catedral és molt gran i està decorat per icones de sants.

I de la catedral a altra església hi ha un agradable passeig entre cases enjardinades. L'església de Sant Nicolau és de finals del segle XVIII i va ser dels últims monuments  que es construïren en estil barroc ucraïnés.

Marxem de nou cap a la catedral per que a la part de darrere de l'absis es troba l'Ajuntament, ubicat en l'edifici seu del Regiment Cancel·lar cosac ja amb unes línies més neoclàssiques.

I  en direcció nord podem gaudir d'alta església, la de l'Ascensió, de la segona meitat del segle XIX amb dos campanars inclosos en la façana principal i una bonica cúpula verda.

I acabarem la nostra ruta en l'edifici de l'administració provincial de Kozelets, per que aquest poble és capital d'una província integrada en la regió de Txerníhiv. Aquesta construcció és d'era soviètica amb línies rectes que trenca amb l'esplendor del barroc i del neoclàssic dels edificis que abans hem visitat.