dijous, 28 de març del 2019

Siena, un tresor de la Toscana

Va ser un 22 de març de 1312 quan el papa Climent V va decidir disoldre l'Orde dels Templers responent a les pressions del rei de França, entre altres, un dels seus majors deutors. Aleshores molts cavallers van ser condemnats per herejia i totes les seues possessions van ser cedides a altres ordes.


Hui viatjarem per quatre ciutats on els templers van posseir algun bé immoble i l'eixida d'aquest tour comença amb una bonica ciutat medieval declarada patrimoni de la humanitat en la Toscana italiana.
Es tracta de la ciutat de Siena, que encara forma part de la major part de circuits turístics que es duen a terme en Itàlia, perque el seu centre històric conserva encara tot el seu encant medieval. Ací els cavallers templers eren els amos de l'església de San Pietro Alla Magione.


El centre neuràlgic de la ciutat és la piazza del Campo, per a molts la més bonica d'Itàlia que té forma de palmito i està presidida pel Palazzo Publico o ajuntament. Ací és on dues vegades a l'any es celebra una mena de torneig medieval entre els barris de la ciutat, conegut com el pal·lio de Siena.




El Palazzo Publico és un edifici del segle XIV, articulat entorn de un pati, que continua essent ajuntament, però que també es pot visitar per que és la seu del Museo Civico amb una bona col·lecció de pintures i sales amb frescos.




Des del patí es pot accedir a la seua majestuosa torre de 102 metres que va fer el govern municipal per a superar a la de la catedral i a la de l'ajuntament de la rival ciutat de Florència. Es coneix amb el nom de la Torre Mangia en honor al seu primer campaner de malnom Mangiagagagni, que significa menja guanys per quan poc treballador era.


Cal fixar-se en l'elegant Fonte Gaia amb unes boniquíssimes escultures del segle XIX, còpia de les que va fer segles abans Jacopo della Quercia. L'aigua ve d'un aqüeducte que ja té 500 anys.


I de la Piazza del Campo ens deixarem perdre's pels carrerons medievals algun d'ells en gairò, per que són paral·lels a la plaça. La Loggia della Mercanzia és una porxada renaixentista on els mercaders feien negoci i  en la via di Città està el Palazzo Patrizi, un bonic edifici gòtic.



Girant a la dreta per la via del castoro s'arriba a la catedral de Siena, una de les més boniques d'Itàlia. Un ambiciós projecte del segle XIV estigué a punt de convertir-la en la més gran del món però la pesta arribà a la ciutat i la nau addicional mai es va acabar.



Afortunadament si va es va acabar la seua espectacular façana principal, obra mestra del gòtic italià amb una combinació geomètrica de marbres i uns bonics mosaics que deixen bocabadat.


A l'interior gaudirem d'una espaiosa nau que impressiona pel joc dels marbres blans i negres dels seus pilars i arcs d'estil romànic.


El púlpit de Nicola Pisano i el seu fill, és d'estil gòtic tardà i resulta molt original per que se sosté sobre unes escultures d'elefant i els seus panells són una obra mestra.


Cal gaudir també dels frescos que decoren la cúpula octogonal que està rematada per una llanterna barroca obra de Bernini.


No podem deixar la catedral sense visitar la Biblioteca Piccolomini perque els frescos que decoren els seus murs i sostre són una autèntica meravella. Es feren entre els selgles XV i XVI, com també una original escultura de les tres gràcies, sense oblidar el valuós i històric fons bibliogràfic.






I de camí cap a l'estació de tren o d'autobusos es passa per la Basílica de San Domenico, on es custodia el cap de Santa Caterina de Siena, patrona de la ciutat i d'Itàlia i molt prop la casa on va nàixer hui convertida en santuari. I dos carrers més enllà està el Palazzo Salimbeni, d'estil gòtic i al costat el Palazzo Spannocchi, del segle XV.


I abans d'enfilar-se cap a la llunyana estació està la Basílica di San Francesco, una de les més importants de la ciutat, iniciada en el segle XIII.







dijous, 14 de març del 2019

Albaida, la ciutat de la Vall

El municipi d'Albaida tindrà uns sis mil habitants i està situat al cor de la comarca de la Vall d'Albaida. Altres municipis com Ontinyent, actual capital comarcal, L'Olleria o Benigànim tenen més población però cal dir que Albaida, va ser la seu feudal d'un poderós comtat, després marquesat i que en l'any 1906 el rei Alfons XIII la va declarar ciutat en una època amb una indústria tèxtil i de la cera molt important.


El llistat de patrimoni que podem trobar és molt ric i disseminat pel seu nucli urbà i pedànies però ens centrarem en el conjunt històric i monumental de la part antiga. Accedirem a ella per la porta de la vila, que amb d'Aljorf i la d'Ontinyent són les úniques que queden de la muralla d'origen almohade.


El monument més imponent de la població és el Palau dels Milà i Aragó, una família emparentada amb els papes Borja i Ferran el Catòlic. L'edifici de planta gòtica amb una enorme façana de 77 metres i amb diverses torres que quasi arriben als 20 metres.


L'interior ha sigut molt transformat al llarg dels segles però encara és possible gaudir d'uns arcs gòtics que es troben a la part més baixa del palau.


Al segle XVIII les sales es varen decorar amb pintures i esgrafiats al gust barroc que imperava en aquella època. Alguns frescos de Bartomeu Albert de temàtica pagana són una verdadera meravella.






El palau és la seu del Museu Internacional de Titelles d'Albaida, el millor en el seu gènere de tot el País Valencia on podem trovar titelles arreu del món, i també del nostre país, algunes molt televisives i altres que va utilitzar Paco Sanz, el millor ventríloc de la primera meitat del segle XX, nascut a Anna i amb carrer dedicat a València.





L'oficina de turisme també té la seu al Palau i en ella es pot veure una gran maqueta del que va ser l'Albaida medieval i els gegants i cavallets que ixen en les festes patronals.



L'antic hort del palau, hui convertit en jardí, és digne de visitar per la seua històrica font i les vistes de la part de darrere de l'edifici.



Com ocorre també al Palau-Castell d'Alaquàs els senyors podien assistir a missa sense la necessitat d'eixir de la seua casa perque un passadís comunicava l'habitació de la marquesa amb una galeria de l'església.

http://ferranlerma.blogspot.com/2013/03/el-castell-dalaquas-un-supervivent-de.html


La casa-Palau dels marquesos d'Albaida es troba presidint la plaça major del poble un conjunt harmoniós de cases senyorials i habitatges dels més bonics del nostre territori que formava part del recinte emmurallat del segle XV.


I de la plaça major accedirem a l'església arxiprestal a través de l'arc que hi ha sota el Palau dels Milà Aragó i que dóna a la porta lateral renaixentista.


L'interior del temple construït al segle XIII és de nau única amb capelles als laterals. L'altar major és del segle XVII i la major part de les pintures són obra de l'artista local Josep Segrelles realitzades per a apanyar els desperfectes de la guerra civil.



La façana principal és ben senzilla rematada amb una porta també renaixentista que dóna a la plaça del pintor Segrelles.



Des d'aquesta plaça a través d'un atzucac s'accedeix a la casa-museu del pintor Segrelles, amb una sorprenent decoració dissenyada pel mateix pintor i més de 150 obres seues. També es pot visitar el museu de betlems i diorames que s'ubica en la casa dels Valcaneda, del segle XVI.





I ningú pot anar-se'n d'Albaida sense gaudir del seu Bé d'Interés Cultural més efímer que a cada festivitat es pot gaudir, és el toc manual de campanes que una colla de campaners realitza manualment i que es va fent des de fa segles.






Aquestes campaners toquen fins i tot en setmana santa, quan està prohibit el so de campanes, utilitzant un dispositiu de fusta.