divendres, 20 d’abril del 2018

El centre històric de Riga, entre el Dvinà i el Bàltic

A la vora del riu Dvina i del mar Bàltic, Riga és la ciutat més important de les tres Repúbliques Bàltiques que s'independitzaren de la Unió soviètica en l'any 1991. Aquesta ciutat, capital de Letònia, és ambViena i Barcelona la que més arquitectura de modernista té d'Europa, els seus edificis d'art nouveau són un referent mundial i per això i pel seu centre històric, la ciutat està inclosa en la llista de patrimoni de la humanitat de la UNESCO.


Ja vàrem visitar aquesta ciutat fa uns anys per conéixer l'art nouveau de la seua zona d'eixample (http://ferranlerma.blogspot.com.es/2014/07/riga-la-capital-de-lart-nouveau.html), hui ens limitarem a descobrir el seu centre històric prou ben conservat i molt agradable per a recórrer-lo a peu.



Entrarem pel bulevard de la Llibertat, on es troba el monument a la llibertat aixecat l'any 1935 en el lloc on estava l'escultura de Pere el Gran. Mesura 42 metres i està rematat per una dona coneguda popularment amb el nom de Milda. Durant l'era soviètica estava prohibit fer cap tipus d'ofrena.



Molt prop es troba la catedral ortodoxa russa de la Nativitat que es va construir en la segona meitat del segle XIX. A pesar de ser d'estil neobizantí rus, durant l'era soviètica es va utilitzar com a sala de conferències i fins i tot planetari, cosa que afectà negativament a la decoració interior.



La torre de la pólvora, és una de les restes de les antigues muralles medievals del segle XIV. La torre es restaurà al segle XVII i al segle XX es va construir al costat un nou edifici i hui tot forma part del museu de la guerra.


Entrant més cap a dins del centre trobe una espècie de castell romàntic del segle XIX, és l'edifici del Xicotet Gremi. Associació d'artesans germànics menys poderosa que la del gran gremi però amb una seu més interessant des d'un punt de vista arquitectònic.


Molt prop es troba la casa dels gats que segons diu una llegenda la manà construir un mercader que no el deixaven entrar a formar part del gremi i per això hi posà dos gats mostrant la cua al gremi que després canvià de posició quan va ser acceptat. Aquesta casa és un dels millors exemples d'art nouveau en la ciutat.



I per carrers estrets ens deixarem dur per a arribar al centre medieval de la ciutat, descobrint al nostre pas diversos exemples d'arquitectura modernista amb la seua cridanera decoració.




I per fi arribem a la catedral medieval coneguda amb el nom alemany de Dom. Aquest edifici és el lloc de culte més gran de totes les Repúbliques Bàltiques i el seu interior va perdre part de la decoració durant la reforma luterana.


El seu claustre encara que no es troba en unes condicions de conservació òptimes és un lloc preciós i bucòlic que cal visitar.


La catedral catòlica dedicada a Sant Jaume no es troba massa lluny. Es tracta d'un temple gòtic de rajola i tenia una campana que segons la llegenda sonava quan passava alguna dona infidel per davant.



I just al costat hi ha un conjunt de tres cases antigues que es coneixen com els tres germans. El major té sis-cents anys i està a la dreta de la foto, el segon al mig té quatre-cents i el menut, el de l'esquerra té tres-cents.


Ara caminarem fins a la vora del riu Dvinà per a veure millor el castell de Riga, construït ja fa set-cents anys hui és la residència del president de Letònia.




I ja sols ens queda visitar la plaça de l'ajuntament però abans ens detindrem en l'església de Sant Pere, el seu campanar és l'edifici més alt del centre i la seua nau també té dimensions extraordinàries. És un temple gòtic del segle XIII.



I per a acomiadar la capital bàltica més gran ho farem des de la seua plaça de l'ajuntament on estan la casa Schwab i la casa dels caps negres. Aquesta casa rep aquest nom pel gremi de comerciants fadrins que tenien de patró a Sant Maurici, sempre representat com a un negre.


El seu interior és visitable i destaca el gran saló però el que més sorpren és la quantitat de figures de negres que decoren la casa.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada