Museu Arqueològic Nacional, un llibre d'història d'Espanya

Des que era menut que m'ha agradat la història i sempre recordaré aquells llibres blaus de títol sociedad on cada lliçó estava dedicada a una època històrica i on apareixien fotos de les principals peces de l'art de la civilització que ocupava la península en aquella època. Visitar el Museu Arqueològic Nacional va ser com tornar a la infantesa i veure la major part d'aquelles peces en viu i en directe.

El museu està ubicat en un edifici construït baix el regnat d'Isabel II en el solar de l'antic convent d'agustins recol·lectes que va desaparéixer després de la desamortització de Mendizábal com també les restes del pintor Zurbarán que estava allí enterrat.

La col·lecció del museu és realment impressionant i es pot dir que està molts ben presentada a nivell didàctic. Només entrar ens rep un gran panell colorit que explica molt bé i de forma cronològica tot allò que anem a veure.

Encara que jo no tenia ni idea de la seua existència en va deixar impressionat la forma de presentar les esteles del sud-oest, que segons la hipòtesis més acceptada són esteles funeràries on es representa un guerrer amb les seues armes. Aquestes peces daten de finals del bronze i poden tindre perfectament 3000 anys d'antiguitat.  El sobrenom del sud-oest es deu al fet que la major part han sigut trobades a la Vall del Guadalquivir i la Serra Morena.

Els bous de Costitx són  peces fabricades en bronze de la cultura talaiòtica que va florir a l'illa de Mallorca i sobretot a la de Menorca i que són realment una meravella de més de dos mil anys.

Les sales dedicades a la protohistòria són realment les que més vaig gaudir. Una rèplica del tresor d'El Carabolo, dels tartessos, em va recordar a la meua companya sevillana Encarna, que lluïa un collar òbviament còpia en una festa.

Altra rèplica, en aquest cas d'un tresor ibèric, es pot veure en les sales de protohistòria. Es tracta del tresor de Villena, el més gran mai trobat a Espanya i el segon més gran d'Europa. Amb vaixella i orfebreria és una autèntica meravella.

El tresor de Xàbia, està també realitzat pels íbers però és més senzill encara que el que s'exposa en aquest museu és realment l'original.

Però la verdadera peça reina de tot el museu és una escultura ibèrica trobada en el jaciment arqueològic de l'Alcúdia a uns pocs quilòmetres d'Elx. és la dama d'Elx de la que el meu germà major va dir quan jo era menut que si la tinguérem a casa no caldria tele, miraríem la dama d'Elx. I jo encara que ja l'havia vista a la seua ciutat natal en el darrer viatge que feu, reconec que em vaig quedar bocabadat de nou.

El món íber i la seua escultura està molt ben representat en aquest museu, altra peça clau que apareixia en aquells llibres de sociedad és la dama de Baza que encara conserva part de la policromia.

També resulta molt vistos el sepulcre íber de Pozo Moro i altres peces funeràries com la bitxa de Bazalote i la lleona de Baena.

Però no sols els íbers vivien en la península abans de l'arribada dels romans, els pobles celtibèrics habitaven la part nord-oest i el pectoral d'Aguilar d'Anguita és una peça de bronze procedent de l'aixovar d'un guerrer incinerat.

Els famosíssims bous de Guisando que no faltaven en aquells llibres d'història de la meua etapa escolar no els vaig poder veure al museu però si que vaig poder gaudir d'altres verracos de pedra.

Abans de passar a l'era romana dues peces púniques en van captivar per la seua originilitat. Podrien passar ben bé per dissenys actuals però en realitat varen ser trobades a la necròpolis púnica de Puig d'es Molins en Eivissa. Es tracta d'un collar de pasta de vidre i una escultura en ceràmica de la deeessa Tànit, coneguda com la dama d'Eivissa.

De la Hispània Romana vaig poder gaudir de moltes peces, però sens dubte la sala que més va impactar-me va ser la que estava dedicada als mosaics, gran quantitat de mosaics, enormes, molt ben conservats es presentaven de forma majestuosa.

D'escultura romana també hi ha molt però jo em vaig aturar una bona estona en el Bacus d'Aldaia, una representació del deu del vi trobada a trossos al jaciment de l'Ereta dels Moros.

També em va resultar curiós poder veure amb els meus ulls i no en una pel·lícula de romans, les restes d'un estendard provinent de la ciutat romana de Pollentia, on està ara Alcúdia, en l'illa de Mallorca.

I ara toca passar la plana per a canviar de lliçó. Després dels romans vingueren els visigodos i la principal peça arqueològica d'aquesta cultura és sens dubte el tresor de Gauazarrar que junt amb algunes fíbules són de les poques coses que es poden visitar d'aquesta època.

Després vingueren els musulmans, que tant influïren en la nostra cultura, doncs al museu encara podem gaudir d'una làmpada i una porta i moltes coses més.

I per a tancar aquest recorregut per la història des de la prehistòria fins a la fi de l'època medieval gaudirem primer el romànic, amb escultures encara poc aconseguidess però amb molt d'encant i arcs de mig punt.

 Del gòtic una peça mestra és la "virgen abridera" és una escultura de la mare de déu que s'obri i es converteix en un tríptic.

I per a tancar la visita no podem oblidar l'art mudèjar, aquell art que feien els musulmans en terres cristianes. L'enteixinat de la cúpula de Torrijos es un bon exemple.