Les places de la Independència i Amir Temur deTashkent, la renovada capital d'Uzbekistan

Hui visitarem la ciutat de Tashkent, capital d'Uzbekistan, una de les antigues repúbliques soviètiques de l'Àsia Central que va assolir la seua independència en l'any 1991. A diferència de les dues capitals que hem visitat les darreres setmanes, Sant Petesburg i Washington, Tashkent no va ser creada fa poc per a ser capital, més aviat té més de 2200 anys. De la històrica ciutat queda molt poc perquè en 1966 un terratrémol va assolar més de vuitanta mil edificis i la reconstrucció va ser en plena era soviètica amb una estètica molt diferent de l'arquitectura persa típica d'aquesta regió.
Hui farem una passejada per un dels centres de la ciutat, amb arquitectura molt nova, de l'Uzbekistan independent i carregada de símbols i monuments que alimenten la identitat nacional.

Començarem la nostra ruta en l'hotel Uzbekistan, un imponent edifici de l'era soviètica vingut a menys però amb unes meravelloses vistes de la plaça Amir Temur.

Jo em vaig quedar en aquest hotel la primera nit. El conductor que m'havia arreplegat en l'aeroport, va parar  un poc abans del pàrquing de l'hotel a fi d'evitar càmeres de seguretat i així pagar-li la part que en faltava dels serveis que em prestaria l'agència de viatges durant la meua estada a Uzbekistan. De seguida vaig penar que aquest era el país més corrupte i mafiós que mai havia estat.

Si decideixes allotjar-te en aquest hotel has de saber que algun jovenet vailet de l'hotel s'entestarà en pujar-te les maletes a l'habitació i et demanarà si vols canviar diners a un preu molt més interessant que el que ofereix la banca. Si dius que si sàpigues que estàs fent la il·legalitat que fan tots els turistes, i que la ridícula comissió que cobrarà aquest jovenet en aquestes transaccions de segur que és una part important del seu sou.

Jo vaig cometre la gran errada de dir-li al vailet que pot ser més tard, així que tres hores més tard, el so del timbre de l'habitació em despertava de les males hores de son que estava tenint i a l'obrir aquest jove em preguntava que quants diners volia canviar. Després de donar-li 100 o 200 euros, no recorde, vaig haver d'esperar una mija hora fins que altre jove, que acabava d'entrar en el nou torn, aparegué amb la quantitat més gran de bitllets que mai havia vist en el meu poder. Cada bitllet de 1000 soms, els de més valor després dels de 5000, equivalia a un terç d'euro.

L'hotel Uzbekistan està ubicat en un lloc privilegiat de plaça Amur Temir, que està dedicada al personatge històric més important de la història del país, el gran Tamerlà que va crear un vast imperi en Àsia Central al segle XV. Aquest heroi nacional era descendent de Genguis Khan per via materna.

En aquesta plaça no podia faltar un museu dedicat a Tamerlà, i per això es va construir un edifici rematat amb la típica cúpula blau turquesa de les construccions uzbekes.



Altre edifici que bordeja la plaça és el Dom Forum, una espècie de centre de congressos decorat amb les figures de tigre que decoren la madrassa de Sher Dor de la plaça Registan de Samarcanda, la joia més preada del país.

Molts més són els edificis blancs, envidrats i moderns al voltant de la plaça, però el millor ens espera en la Mustaqillik Maydoni o plaça de la Independència. Un palau modernista construït a finals del segle XIX va sobreviure a la piqueta demolidora soviètica, al gran terratrémol de 1966 i a la febre constructora del govern del nou país. Aquest palau conegut amb el nom del palau del príncep Romanov va ser la residència d'un net del tsar Nicolau I que hagué d'exiliar-se ací. El seu interior és una joia que atresora moltes peces d'art, la llàstima és que sols el visiten els convidats pel ministeri d'afers estrangers.

En el lloc on estava l'estàtua de Lenin hui trobem una gran bola de món amb una mare i un xiquet que representen la mare pàtria d'aquest jove estat.

Més simbologia referent a la independència recent del país es pot veure en aquesta plaça i és un arc amb columnes, una per cada any d'independència i coronat amb cigonyes.

També hi ha un monument dedicat a la mare patidora que va veure com el seu fill, un dels quatre-cents mil que marxaren durant la segona guerra mundial a lluitar contra l'Alemany nazi. Enfront una espècie de rebosts amb els noms escrits dels soldats que marxaren  i una flama eterna dedicada als que caigueren que no foren tots, perque alguns referen la vida en el centre d'Europa i hui gràcies a les xarxes socials s'han trobat molts familars.

I acabarem de caminar per aquestes descomunals places cobertes de jardins i escultures nacionals davant de l'edifici del senat que de nit amb la llum i l'aigua de les fonts resulta d'allò més vistós.

Si volem tornar a l'hotel Uzbekistan es pot fer amb metro que resulta ser tota una experiència, ja que com passa a Moscou i Sant Petersburg, cada estació ací és un monument. La llàstima és que no es poden fer fotos perquè es consideren instal·lacions militars i de segur que algun policia dels molts que vetlen per la seguretat dels turistes la farà esborrar.  Des de la plaça de la Independència agafarem el metro fins a la plaça Amir Temur.