El Prater va ser un espai imperial de cacera per a nobles des del segle XV fins que va ser cedit als habitants de Viena per l'emperador Josep II en 1763. Des de llavors va anar convertint-se en una àrea recreativa i d'esbarjo on s'instal·laren llocs de menjar i és per això que molts vienesos anomenen al lloc Wurstelprater, essent Wurst salsitxa en alemany.
La joia del Prater, és a dir, l'atracció més apreciada pels habitants de la ciutat, va arribar en 1897. Es tracta de la Wiener Reisenrand, una roda de fira gegant de quasi seixanta-cinc metres d'alçada, obra de l'enginyer Walter Basset que ja havia fet les de Blackpool, Londres, París i Chicago.
Aquesta atracció va sobreviure quasi cinquanta anys catàstrofes naturals i la primera guerra mundial però un bombardeig a la fi de la segona guerra mundial la va destrossar i va haver de ser restaurada més tard sense que es pogués recol·locar algunes de les cabines originals que es conserven baix. Les vistes són espectaculars però el preu a pagar és molt elevat així que hi ha altra roda més econòmica prop.
Al nord-est es pot albirar la Donauturm, o torre del Danubi, construïda en 1964 com a torre de telecomunicacions. Hui en dia amb els seus dos-cents seixanta-dos metres és la construcció més alta d'Àustria.
Mirant a l'est es pot veure la seu de l'ONU en Viena, una moderna ciutat inaugurada en 1980 i que emet segells propis. També es poden intuir les torres de a Basílica de Sant Francesc d'Assís, erigida per a commemorar el cinquanta aniversari de regnat de l'Emperador Francesc Josep I.
I tres quilòmetres a l'oest es pot veure la catedral de Sant Esteve, el cor de la ciutat medieval i la seua impressionant agulla gòtica.
L'entrada a la Reisenrand es troba en una plaça amb diverses atraccions i restaurants. Aquesta plaça està presidida per l'escultura de Calafati, un mag, showman i empresari del Prater que va viure al segle XIX.
El Prater és ideal per a vindre amb xiquets i majors i gaudir de les seues múltiples atraccions de fira que es concentren en la zona nord al costat de les estacions de metro i tren.
Però també és una àrea per a gaudir de l'esport i la natura. Es pot recórrer a peu o amb bicicleta llogada la seua avinguda principal de 4,5 quilòmetres bordejada de dos mil cinc-cents arbres o deixar-te perdre per una àrea de boscos, prats i antics braços del Danubi.
Com a excentricitat cal dir que existeix una micro nació dins del Prater de nom Kugelmugel declarada república independent en 1984. Un senyor de nom Edwin Lipburger va construir la seua casa esfèrica en 1971. Anys més tard l'ajuntament la volgué assolar i va ser quan aquest home va fundar la seua pròpia nació i va deixar de pagar impostos imprimint fins i tot segells propis i passaports. Aquest home estigué en presó i va ser perdonat. Hui Kugelmugel té quasi quatre-cents habitants que no hi caben en la casa esfèrica.
Viena és una gran desconeguda per a mi...molt interessant com sempre!!!
ResponElimina