La visita de hui ens trasllada al cor de la ciutat de Venècia, en concret a la plaça de Sant Marc, la sala més elegant d'Europa i no ho dic jo, ho va dir el mateix Napoleó Bonapart.
Dues columnes, la de Sant Teodor i la de Sant Marc et donen la benvinguda a la plaça, però no et refies massa per que els venecians diuen que dóna mala sort. aquestes columnes vingueren de Constantinoble i es col·locaren ací en l'any 1172, una està coronada per Sant Teodor i l'altra pel lleó símbol de l'evangelista Sant Marc, patró de Venècia.
Si Sant Marc és el patró de Venècia, és perque les seues restes mortals varen ser traslladades ací en l'any 828 des de la ciutat d'Alexandria. I per albergar tan preades relíquies es va construir en la plaça la basílica de Sant Marc. La meravellosa i extraordinària construcció que poden apreciar hui en dia és de planta de creu grega amb cinc portes d'entrada. Inspirada en una església bizantina i decorada amb els mosaics dels millors artistes de mosaics de Bizanci, entrar en ella no et fa pensar que estás en un temple cristià de l'Europa Occidental.
L'interior recovert amb més de 4000 metres quadrats de mosaics daurats dels segles XII i XIII et deixa bocabadat. a destacar la fabulosa cúpula de l'ascenció.
Multitud d'obres d'art atresora aquesta basílica però la més coneguda de totes és el seu Pala d'Oro. Es tracta d'un retaule del segle X elaborat amb 250 panells esmaltats a pa d'or i decorat amb pedres precioses. Napoleó en va furtar unes quantes però encara es poden apreciar moltes d'elles.
De la basílica se n'anem a l'edifici civil més important de la República de Venècia, el seu Palau Ducal. Era la residència oficial del Dux de Venècia i també presó del vividor Casanova. L'edifici està rodejat d'una lògia gòtica i es pot considerar un dels millors edificis del gòtic mundial.
La porta principal d'accés al palau era la Porta della Carta construida al segle XV i una verdadera joia del gòtic.
Les cel·les del piombi i el palau estan comunicats pel Pont dels Sospirs. Aquest pont barroc del segle XVI rep aquest nom per que els empresonats veien per última vegada el cel i la mar quan passaven per ací, però tots no, recordeu que Casanova va ser un afortunat que va aconseguir escapar.
El palau s'articula entorn a un enorme pati de columnes gòtiques que suporten una galeria superior coberta i dos pisos més.
L'Scala dei Censori accedeix a les oficines administratives i està rematada per dos estàtues dels deus Mart, el de la guerra i Neptú, el de la mar.
L'altra escala per pujar a la segona planta és l'Scala d'Oro, aquesta és coberta i està profusament decorada.
Dins de l'edifici cal admirar la Sala Magior del Consiglio on es reunia el Gran Consell de Venècia que podia tindre fins a 2000 membres. La paret del fons pintada per Tintoretto representa el paradís i amb unes dimensions de 24,65x7,45 és una de les més grans del món.
La cel·la on estigués presoner Casanova i la sala de la tortura sols es pot visitar amb el tour "itineraris secrets" i costa
Escapant com Casanova d'aquestes cel·les inhòspites tornem a la plaça per contemplar el seu Campanille construida en 1912 per que l'antiga que es va completar en 1173 va caure sobtadament en 1902. Aquesta antiga torre va ser l'escenari on Galileo Galilei mostrà el seu telescopi al Grand Dux de Venècia en 1609. Si sols vols pujar a una torre, recomane no fer-ho en aquesta i passar a l'illa de San Giorgio i ascendir al campanar de l'església d'on es gaudeix de les millors vistes de Venècia sense fer cua.
I per acabar el recorregut per una de les places més boniques del món cal fixar-se en la Torre dell'Orologio construida al segle XV. El mecanisme del seu rellotge era tan bo que una llegenda dia que als seus constructors els arrancaren els ulls per a no construir-ne més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada