El nostre viatge de hui ens portarà al nord de la ciutat de València per visitar la seu de la Biblioteca Valenciana instal·lada ací des de l'any 2000.
La llavor d'aquesta biblioteca és molt diversa i interessant, però sempre sorprén quan et diuen que un exemplar de cada llibre que es publica al País Valencià ve a parar ací com també d'aquells publicats fora en la nostra llengua o qualsevol altra d'autor valencià.
A banda dels fons bibliogràfic, l'edifici és un dels monuments de la ciutat que mereix una visita per que és un llibre obert d'història i art. al seu origen va ser una casa de camp islàmica del segle XI, coneguda amb el nom d'alqueria de Rascanya. Algunes restes del fonament es poden veure al claustre nord.
Però el més visible del que queda al claustre nord són les restes del primitiu monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya que es va construir sobre l'alqueria islàmica al segle XIV. També es pot distingir com els frares, no els cistercencs sinó els jerònims que vingueren al segle XVI, intentaren construir un nou claustre al segle XIX però que no es va acabar mai.
Per a accedir al claustre sud es pot fer a través de l'escala claustral que està decorada amb una volta i la inscripció commemorativa dels fundadors del segon monestir, el dels jerònims, que foren els virreis de València al segle XVI, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria i Germana de Foix. El lleó de biax és el símbol de Sant Jeroni, fundador de l'ordre.
De camí cap al claustre sud trobem la cripta on estan soterrats el duc Ferran d'Aragó, les seues germanes i la seua esposa, Germana de Foix. El dia de Sant Miquel, el titular del monestiri, un raig de sol assenyala el lloc exacte on estan els cossos que no es correspon en el lloc on està situat el sepulcre.
Segurament les ànimes dels que reposen en aquest sepulcre no són els responsables dels fenòmens paranormals que ací es diu que ocorren, De fet s'han arribat a gravar psicofonies amb l'excusa de que molta gent va morir ací en condicions infrahumanes quan el monestir fou presó des de 1877 a 1964.
El claustre sud és una verdadera joia del renaixement valencià, format per dues galeries d'arcs era el lloc on s'ubicaven les cel·les. Va ser construït per l'arquitecte Alonso de Covarrubias que tantes obres va fer a Toledo com per exemple en la seua catedral.
Des del claustre s'accedeix a l'església a través d'una porta lateral, ja que la porta principal dóna a la porteria i exterior del monestir en direcció ponent.
L'església actual dedicada a sant Miquel s'ubica sobre l'antiga església de Sant Bernat, és d'estil barroc i es va construir al segle XVII. Hui es dedica per a actes culturals. Destaca la decoració de la taula davant de l'altar major, per la diversitat de marbre de colors utilitzada.
I per acomiadar-se d'aquest imponent monument cal mirar enrere i observar la façana de la seua església en forma de retaule monumental i de tres cossos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada