divendres, 29 d’abril del 2016

La biblioteca del monestir d'Strahov, de les més boniques del món

L'entrada de hui, la segona dedicada a llibreries i biblioteques, ens porta a la capital de la República Txeca, una ciutat que no et pots perdre. Te propose una ruta de vint minuts caminant que ens durà des del famós pont de Carles (http://ferranlerma.blogspot.com.es/2014_01_01_archive.html ) fins a la part més alta d'un petit pujol per a poder gaudir d'una de les biblioteques més interessants del món.



Situat a l'extrem del pont que dóna a Malá Strana i dirigeix les teues passes cap a l'església de Sant Nicolau. El barri és conegut amb el malnom de la perla del barroc per la quantitat d'esglésies i palaus que es construïren.




Si tens la sort de no trobar-la tancada per la preparació o execució d'algun concert de música clàssica, paga l'entrada i visita el seu interior podràs gaudir d'una explosió de barroc.



A més pots pujar a la galeria alta que rodeja la nau per gaudir de més prop dels frescos d'aquesta església jesuïta construïda al segle XVIII. La torre de 65 metres ofereix molt bones vistes del barri, per això va ser utilitzada en època comunista per a vigilar les ambaixades occidentals que s'ubicaven al barri.



Des de malonstranské naméstie, plaça on s'ubica Sant Nicolau, un llarg i empinat carrer munta cap al castell i el monestir de Strahov. El carrer s'anomena Nerudova en honor al poeta Jan Neruda, escriptor txec del segle XIX. El castell de Praga amb l'espectacular façana del palau Schwarzenberský quedarà en alt i a la nostra dreta.


El carrer Nerudova es converteix en el carrer Úvoz i cal que et desvies a la dreta per conéixer el santuari de Loreto, un dels llocs de pelegrinatge més importants de la ciutat.


Al seu interior es pot gaudir de l'església de la Nativitat, per descomptat que d'estil barroc com quasi tot en aquesta zona.



Però el que els peregrins busquen quan venen a Loreta es troba al claustre i no són precisament les seues pintures murals que resulten realment curioses.


El lloc més sagrat del recinte és la reproducció de la casa de la Mare de Déu que es troba a la ciutat italiana de Loreto, segons la tradició catòlica duta pels àngels per evitar la seua destrucció durant l'ocupació islàmica de Terra Santa.



L'excessiva ornamentació exterior fa difícil imaginar que siga la casa de la Verge Maria, però a l'interior i després d'haver-se perdut part dels frescos ja es pot pensar més en una casa de Natzaret de fa 2000 anys.


No te'n vages sense visitar el tresor de Loreta amb unes peces d'orfebreria d'allò més espectaculars.
Ara continua cap muntant pel carrer Úvoz que de seguida estarà al monestir Strohov.


Abans d'accedir-hi millor que mires cap a baix i fixa't en la meravellosa vista de tot allò que has deixat darrere.


Ja dins del monestir trobaràs una església de l'Assumpció de Maria que sols s'obri en hora de missa però que conserva un orgue on va tocar Mozart en repetides ocasions.


I ara ja pots entrar dins del recinte monacal per gaudir de dues sales amb més de 200.000 llibres i que estan decorades amb pintures de gran qualitat, diversos objectes d'estudi i peces d'art. La més bonica pot ser siga la sala teològica amb sols llibre de teologia i un sotre que combina frescos i estucats.




El monestir posseeix una de les pinacoteques més grans del Centre d'Europa i algunes rarees com animals dissecats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada