Veliky Novgorod, el bresol de Rússia

L'última entrada de l'any va dedicada a la ciutat russa de Veliky Novgorod que es troba a uns 200 Km al sud Sant Petersburg. Curiosament la ciutat es va salvar de la invasió dels mongols perque aquestos es donaren mitja volta per a evitar veure's encallats en els aiguamolls que la rodegen. Els que si que van entrar van ser els nazis amb l'ajuda de l'esquadró espanyol de la división azul.

Veliky Novgorod pot presumir de ser la ciutat més antiga de Rússia, encara que el seu nom és totalment inapropiat, ja que traduït al nostre idioma seria La Gran Vilanova. L'Estat Rus va nàixer ací i en cap lloc del pais es poden trobar tants monuments medievals.

El més destacable de tots és el Kremlin, que en rus vol dir castell o fortalesa, és un gran recinte emmurallat sobre una mota al costat del riu Vólkhov i flanquejat per diverses torres.

Al seu interior poden visitar de franc la catedral de Santa Sofia, construïda al segle XI i probablement l'edifici en ús més antic de Rússia i el més antic de l'arquitectura tradicional del país.

Entrar dins de la catedral és recórrer mil anys enrere i traslladar-se a l'edat mitjana gràcies a l'ambient creat per les espelmes, el fum i les pintures murals.

Per la relíquia més apreciada per tots els habitants de la ciutat és la icona de la Mare de Déu del Senyal que segons la llegenda els va protegir en una batalla en l'any 1170. Altres icones dels segles XI i XII han sigut traslladades al Museu del Kremlin en Moscou i al Museu Unit Estatal de Novgorod que es troba al costat de la catedral, al palau de les facetes únic edifici d'estil gòtic alemany de tota Rússia.

Aquest temple d'arquitectura i pintures murals típicament russes té una porta de bronze d'estil romànic. Va ser esculpida a la ciutat alemanya de Magdeburg al segle XII i arribaren ací a través de Suècia com a trofeu de guerra.

El campanar de la catedral està, com mana la tradició ortodoxa, separat del temple i va ser construït al segle XV després que l'antic desaparegera per culpa d'una crescuda del riu.

Al mig del Kremlin trobem  Monument pel mil·leni de Rússia que va ser inaugurat pel tsar Aleixandre II en1862 i que va ser desmuntat i a punt de ser enviat a Alemanya durant l'ocupació nazi.

El riu Vólkhov flueix per un dels costats del Kremlin. Aquest riu naix en el llac Ilmen i mor en el llac

Làdoga, el major d'Europa.

Si creuen el Kremlevskiy most passarem a una zona de la ciutat denominada la Cort de Yaroslav, on es celebrava l'antic mercat. La zona està plagada d'esglésies puix cada comerciant aixecava la seua que intentava competir en opulència amb les anteriorment construïdes.

La catedral de Sant Nicolau del segle XII és la més antiga i ha estat declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO en l'any 1992a l'igual que altres monuments de la ciutat.

L'església de Santa Parakeva, que santa protectora del comerç, es va construir en l'any 1207 amb la finançament dels comerciants estrangers.

L'església de Sant Jordi el Victoriós del segle XIV va reemplaçar altra anterior construïda en fusta i conté una exposició de frescos procedents d'altra església.

La torre de la porta de les galeries comercials és el que queda en peu d'un complex arquitectònic de galeries comercials construït al segle XVII.

L'església de Sant Joan Baptista va ser manada construir al segle XV imitant l'estil de les esglésies del segle XII.

L'església de les Santes Dones va ser finançada per un comerciant de Moscou al segle XVI al lloc on abans hi havia altra església de fusta que va ser devorada, a  l'igual que altres, per un incendi en l'any 1508.

I tot açò és el que vaig poder visitar en un matí a la ciutat de Veliky Novgorod, sabedor que em deixava per veure multitud d'esglésies i monestirs més decorats amb impressionants frescos alguns d'ells realitzats per artistes bizantins.

Castell i ronda de muralles de York, la capital del nord d'Anglaterra

Continuem recorrent ciutats sitiades, asetjades i ocupades i en aquesta ocasió ens desplacem a la ciutat de York, al nord d'Anglaterra.
És fàcil saber quants anys té la ciutat perque va ser fundada pels romans al mig d'una fèrtil vall en l'any 71 dC i va ser anomenada Erboracum. Després vingueren el anglo-saxons i finalment va ser atacada pels vikings en l'any 866. El nom de la nova ciutat vikinga va ser Jorvic d'on deriva el nom actual. La ciutat fou devastada pel rei normand Guillem el Conqueridor.  Durant els segles posteriors la ciutat va viure un periode de prosperitat i a punt estigué de convertir-se en capital del regne.
La catedral medieval més gran del país, la York Minster, es troba ací com també un dels més interessants  centre històric, però en el viatge de hui és sols per conéixer el seu sistema defensiu de muralles i castell.

El primer que farem serà visitar la Clifford's tower, reminiscència del castell normand construïda com manava la tradició es feia sota una mota artificial.

La pujada es fa a través d'una empinada escala no massa dura i les compensacions que s'obtenen després ben de segur que paga la pena. Això si el preu per a accedir a l'interior és realment abusiu, però és de franc amb la york pass.

A l'interior de la torre poc queda, per tant no s'ha d'anar buscant salons de banquets medievals ni habitacions de princeses, simplement gaudir de les bucòliques ruïnes.

I el millor de l'experiència de la Torre Clifford és accedir dalt de tot i fer una ronda per a gaudir de les més espectaculars vistes de la ciutat.

Del que va ser un gran castell queda ben poc, hui en dia l'espai està ocupat per elegants edificis neoclàssics com la York Crown Court i el Museu del Castell.

Del que va ser un gran castell queda ben poc, hui en dia l'espai està ocupat per elegants edificis neoclàssics com la York Crown Court i el Museu del Castell.

A l'altra part del riu es pot accedir al passeig de ronda de les muralles, recórrrer-lo és de segur una de les millors coses que es poden fer a la ciutat. Estar a uns quants metres sobre terra t'ofereix molt bones vistes i a més sense pagar ni una lliura.

El millor del passeig és quan s'està arribant a la majestuosa York Minster, és el millor moment per a fer fotos.

Després de creuar el riu una altra vegada s'arriba als museum Gardens, cal baixar de les muralles per gaudir de les ruïnes medievals de l'abadia de Santa Maria i l'hospital de Sant Leonardo.

El Yorkkshire Museum i la Galeria d'Art de York es troben al costat dels jardins rodejats per un mur d'època medieval.

Per accedir de nou al passeig de ronda cal buscar la Bootham Bar, una de les quatre portes principals que tingué la muralla romana, encara que la construcció actual és medieval.

Aquest segon tram de passeig sota les muralles de la ciutat és també una molt bona oportunitat per a retratar la catedral, en aquesta ocasió lateralment i per darrere.

L'agradable passeig acaba en la Monk Bar, la porta més gran i més ornamentada de la ciutat. Va ser construïda al segle XIV i es va convertir en presó de catòlics al segle XVI. El seu forrellat original funcionà fins fa quaranta anys. Ací en la porta es pot gaudir de la Richard III experience, una escenificació relacionada amb aquest rei anglés.

York és una ciutat que dóna per a més d'un dia així que si s'ha de pernoctar, una bona opció és el Holgate Hill Hotel, una casa típicament anglesa no massa lluny del centre i l'estació amb un tracte excel·lent per part de les propietàries.

Edirnekapi, la caiguda de Constantinoble

L'actual ciutat d'Istanbul, abans Constantinoble i Bizanci ha patit nombrosos i a vegades llarguíssims episodis d'assetjament. Perses, àvars i àrabs intentaren ocupar-la al segle VII. Al segle VIII de nou els àrabs i als segles IX, X i XI ho varen fer els vikings establerts a la ciutat ucraïnesa de Kíev. Al segle XIII els croats de la 4a croada aconseguiren ocupar-la, però en 1261 fou recuperada per l'emperador bizantí. Però el setge i ocupació més conegut va succeir en 1453, quan el sultà Mehmet II ocuparia i convertiria la ciutat en la capital de l'imperi otomà.

L'originària ciutat grega de Bizanci ja tenia muralles des del segle VII aC, però en temps de Constantí I, quan era la capital de l'imperi romà d'orient es creà el primer cinturó conegut com muralla costantina. Al segle V es va aixecar un segon cinturó, la  muralla teodosina que media 6,5 Km i estava flanquejada per 92 torres. Començava vora mar, al castell de Yedikule i acabava a l'estuari del Corn d'Or,

Les muralles tenien fama d'inexpugnables encara que a l'any 1453 el sultà Mehmet II entrara triomfant per la porta de Chasirius, la segona més important després de la porta d'Or. Aquesta porta està ubicada just sobre el sisé turó d'una ciutat de set turons, com Roma. És per tant el punt més alt d'Istanbul a 77 metres sota el nivell de la mar.

La meua arribada al barri de Edirnekapi, va ser del tot accidental. La meua intenció era visitar els frescos de la bizantina església de Sant Salvador de Khora i sense documentar-me massa i mogut per la intuïció vaig agafar un autobús.
El primer problema va ser que el conductor no venia bitllets i per tant m'havia convertit en un polissó, cosa que no en feia molta gràcia en un país on no coneixia l'idioma. Afortunadament un senyor major va oferir-me el seu títol de viatges i vaig ticar un bitllet. Li  vaig donar a tot el que tenia solt, que de segur, era menys del que costava el billet.
El segon problema era que no sabia bé on baixar per què no coneixia la ruta de l'autobús, sols havia deduït que anava en direcció a la zona de la ciutat on estava l'església. Però un senyal en va dir que havia d'abandonar l'autobús ja, unes torres de la muralla teodosina en mostraren que la ciutat medieval s'havia acabat i començava la zona extramurs.

Ja baix de l'autobús havia de fer cara al tercer problema, que era saber on em trobava exactament i com podia arribar al museu de Khora. Afortunadament, molt prop de la muralla vaig trobar un imponent edifici, exactament una mesquita, que de segur que si esbrinava el seu nom, el podia localitzar al plànol. Així que en vaig acostar a la porta i vaig veure la inscripció. Mesquita de Mihrimah. Aquest edifici del segle XVI va ser construït pel més prestigiós arquitecte de l'època, Sinan, i porta el nom de la filla de Solimà el magnífic.

No massa lluny estan les restes del palau de Tekfur una residència imperial que sembla ser de finals de l'era bizantina.

Finalment al plànol vaig trobar la mesquita assenyalada i resultà ser que el museu de Khora estava a un centenar de metres. Aquesta església es va construir al segle V i es va convertir en mesquita després de l'ocupació otomana. L'aspecte actual és del segle XI i va ser model de construcció per a les posteriors esglésies bizantines. Hui en dia és un museu del qual paga la pena visitar.

Si entrem pel nàrtex, a l'interior de la porxada ens rep un impressionant mosaic del Crist Pantocràtor sostenint una bíblia.

La cúpula sud de l'interior del nàrtex també està decorada amb un mosaic de Crist pantocràtor rodejat per figures que representen els seus avantpassats.

L'interior no es massa gran, comparat amb moltes de les esglésies que es construïren en la ciutat durant els anys posteriors.

L'estat de conservació dels seus frescos és magnífíc gràcies a romandre tapats en calç durant segles, ja que la religió no islàmica no permetia la representació de figures humanes. Jo em vaig quedar impactat amb els que decoren l'absis.

La cúpula de paraccleison té uns interessants frescos que representen a la mare de Déu rodejada de sants.

El meu primer objectiu havia estat complert, el segon era arribar i visitar la catedral ortodoxa de Sant Jordi, la seu de les seus de totes les esglésies ortodoxes del món. Més que res és un títol simbòlic perquè en realitat cada església autocefàlia nomena els seus bisbes i pren decisions sense consultar el patriarca de Constantinoble que sols s'ocupa de la xicoteta comunitat ortodoxa que encara roman a Istanbul i no a emigrat a Grècia.
El camí no estava massa clar al meu plànol perquè eren tot carrers estrets i enrevessats plens de botigues, així que no vaig poder visitar l'església de Pammakaristos que durant cent anys fou la seu del patriarcat grec. A finals del segle XVI es va convertir en mesquita i actualment torna a ser un museu depenent del de santa Sofia i conserva valuosos frescos i mosaics.

Perdut per aquesta part de la ciutat vaig acabar no sé com pujant al cinqué turó de la ciutat que està coronat pel col·legi i l'església de Santa Maria dels Mongols. L'església mai ha sigut convertit en mesquita però ha patit més modificacions que sí que ho han sigut convertides. Com que és una zona que ha patit diversos atemptats terroristes contra la comunitat grega sempre està tot tancat i emmurallat.

Arribar a la catedral de Sant Jordi que era el meu segon objectiu va ser del tot impossible. Els carrers dels voltants estaven deserts i a totes les terrasses dels edificis es podien veure policies tombats en terra amb fossell en mà. Mai vaig saber que passava, si amenaça d'atemptat o si era part del dispositiu de seguretat per la visita d'un alt càrrec nord-americà. Així que deixe per a un altre viatge a Istambul la visita del Vaticà dels ortodoxos, una catedral del segle XVIII.

La meua visita per aquesta part de la ciutat va acabar amb un agradable passeig vora el Corn d'Or amb espectaculars vistes al barri de Galata.