Québec, la capital del Canadà francòfon

Com que s'acosten les fesstes nadalenques m'he proposat dedicar les pròximes entrades a pobles i ciutats on més intensament he viscut la màgia del Nadal.
Hui viatjarem fins a la ciutat canadenca de Québec que está situada a la vora del riu Sant Llorenç i és la capital i l'ànima de la zona de Canadà on es parla francés. És l'única ciutat completament amurallada de Nord-amèrica i la UNESCO la va declarar patrimoni de la humanitat.
Començaren la nostra passejada per la ciutat baixa que esta formada per un grup de cases del segle XVIII i XIX que varen ser restaurades en la dècada dels setanta.

El centre neuràlgic de la ciutat baixa és la Plaça Royale i també un dels llocs més històrics del país puix ací l'explorador Samuel de Champlain va plantar un jardí, germen de la primera ciutat de Canadà en l'any 1608. Després va ser zona de mercat i hui en dia es una zona de xicotets comerços amb molt d'encant. Al centre mateix hi ha un bust del rei francés Lluís XIV.

L'edifici més important de tots és l'església de Notre Dame-des-Victoires que va ser construida a finals del segle XVII. Encara que inicialment estava dedicada al xiquet jesús va cambiar el seu nom després de la Batalla de Québec en 1690 on els anglesos van haver de retirar-se i a Québec continuaren essent francesos. Un vaixell penjat del sostre commemora aquesta victòria.

Després de visitar la Baisse-ville cal pujar a la part alta de la ciutat on es troben els monuments històrics més interessants i ho faren a través d'una escala que ens deixarà gaudir d'una bona vista dels carrers de la Baisse-ville.

La part alta de la ciutat està dominida per l'imponent Château Frontenac, el seu sostre de coure verd es pot veure a quilòmetres de distància. La imponent construcció tardà quasi un segle en completar-se i encara que el seu nom i el seu aspecte siga de castell des de sempre ha sigut un hotel de luxe que hui en dia té més sis-centes habituacions i uns quants salons suntuosos.

Altre monument important és la Basílica de Notre Dame seu de l'arxiprestat catòlic de Québec que en un temps va arribar fins al mateix Mèxic, Ha sigut cremada i destruida en més d'una ocasió però l'aspecte actual és el que tenia en 1647.

Una passejada pels carrers d'aquesta part alta de la ciutat ens permetrà descobrir racons de gran bellesa. Com una porta de la muralla al carrer Dauphine, la rue du Tésor plagada de retratistes i caricaturistes i la catedral anglicana de la santíssima Trinitat.

Caminar per la terrasse Dufferin és molt agradable per les vistes que ofereix del riu i del poble a l'altre costat que té de nom Levis. Aquesta passarel·la de fusta condueix a la ciutadella i durant l'hivern l'ajuntament instal·la rampes de gel per a tirar-se en trineu.

La visita a Québec no pot estar completa sense veure la seua magnifica ciutadella en forma d'estrela que va ser començada per l'exèrcit francés en 1750 i acabada per l'anglés en 1831.  En estiu hi han visites guiades i canvi de guàrdia, en hivern res de res.

I sols ens queda passar per la tercera part de la ciutat coneguda com a Vieux Port. Cases dels segle XVIII i XIX ens faran pensar que estem en una ciutat francesa de la costa atlàntica.

En aquestos carrers es trova el modern Museu de la Civilització i una grandíssima pintura mural que representa la vida quotidiana de Québec fa ja molts anys.

La Bratislava d'extramurs, l'escenari de la Revolució del Vellut.

Un dels moments més apassionants de la història recent europea és la Revolució del Vellut que rep aquest nom per quant suau i pacífica va ser .En Eslovàquia el nom oficial d'aquest moviment revolucionari és Nežná revolúcia que significa revolució suau. Va tindre lloc a l'antiga Txecoslovàquia entre els messos de novembre i desembre de 1989 i va suposar la fi del règim comunista, la democratització i la separació definitiva de Txèquia i Eslovàquia.
La situació política anava canviant en les darreries dels vuitanta i molts alemanys orientals escapaven cap a Aústria a través d'Hongria que no oposava cap resistència, altres esperaven a Praga que l'embaixada de l'Alemània Federal els donara visats i a la URSS de la Perestroika no hi havia cap intenció d'enviar l'exèrcit roig per paralitzar cap tipus de moviment antisistema.
Eslovàquia havia patit grans canvis durant el segle XX i sempre s'havien donat en anys acabat en vuit. Va ser en 1918 quan s'independitzà d'Hongria i va unir el seu destí a Txèquia creant-se així Txecoslovàquia. En 1938 la pressió dels exèrcits alemanys va fer que Eslovàquia separada de Txèquia es convertira en un estat pro-nazi. En 1968 es va donar la primavera de Praga que va ser sufocada per l'exèrcit roig. Així que tot apuntava a que en 1988 alguna cosa havia de posar i la policia estava en alerta.
En març una multitud de creients catòlics es va concentrar a la plaça Hviezdoslav en front del Teatre Nacional encenent espelmes i cantant cançons religioses per reclamar llibertat a l'hora de practicar el seu culte.

Però l'acte que va marcar l'inici de la revolució va ser protagonitzat per un grup de tres-cents estudiants que la vespra del dia internacinal de l'estudiant, és a dir un 16 de novembre, es va manifestar. Volien commemorar el cinquanta aniversari de la mort de l'estudiant Jan Opital per part dels nazis. La manifestació va ser dissolta per la policia però al dia següent en van haver més al llarg de tot el país i més als dies següents, la més multitudinària va ser el 25 de novembre on 400000 manifestants a Praga i 100000 a Bratislava va ser imparable i en 1990 el país celebrà eleccions democràtiques.
Hui anem a passejar per aquelles places que rodegen el centre històric de Bratislava i que van ser ocupades pacíficament per aquells manifestants que fent sonar unes claus com a única arma lluitaven contra un decadent règim comunista que estava dominant el destí del txecoslovacs durant més de 40 anys.
Començarem per la plaça Hviesdolav que té forma de rectangle allargat i està presidida pel Teatre Nacional o Slovenské Národné Divadlo. Va ser construit entre 1884 i 1886 en estil neoclàssic per dos arquitectes de Viena especialitzats en aquest tipus d'edificis, Fellner i Helmer, Enfront podem veure una bonica font que representa a la jove Ganímedes sota Zeus convetit en àguila.

A l'altre extrem de la plaça una columna de la pesta rematada per la Santíssima Trinitat ens recorda que la ciutat va ser part de l'imperi Austrohongarès.
es

A unes passes d'ací es troba l'elegant edifici Reduta, seu de la Filarmònica Eslovaca que va ser construit entre 1913 i 1918. Dins hi ha un grandiós vestíbul, un restaurant i un casino.

Un agradable passeig junt al majestuós riu Danubi ens mostrarà una sèrie d'elegants edificis de prrincipis del segle XX auntèntics supervivemts de la piqueta destructora de l'era comunista que els reemplaçava per altres grissos  de línies rectes sense cap tipus d'ornamentació.

Passarem per davant de Galeria Nacional Eslovaca amb una interessant col·lecció d'obres dels segles XII al XIV sense descuidar l'art dels darrers cent anys.

Finalment arribarem a la šafarikova namestie, d'aquella elegant plaça que era a principis del segle XX sols queden uns quants edificis i un descuidat jardí. Ací està la seu de la Filosofícká Fakulta de Bratislava que és la universitat de lletres de la ciutat.

Ara continuarem avantçant pel carrer šturova fins arribar a kammené namestie, si continuem en línea recta entrem en el carrer špitalska on es troba el Tesco OD Bratislava, l'hotel Kyev i l'antic monasteri de Santa Isabel.
El Tesco OD Bratislava és tot un símbol de la fi del comunisme perque va ser el primer centre comercial que es va obrir a Eslovàquia. L'hotel Kyev és un altíssim edifici d'època socialista que trenca per complet l'estètica del recuperat poc a poc centre històric de la ciutat. Com que no estan permeses les reformes l'hotel per que sembla que la intenció és que siga derruit, conserva encara la decoració comunista i l'aire decadent i a l'hora de glamour soviètic que li dóna molt d'encant. Els preus són realment econòmics i el serveis també encarà que les habitacions no puguen ser renovades. a més oferiex magnífiques vistes de la ciutat i del veí monestir de Santa Isabel.

Ara des de Kammené namestie pendrem la plaça de l'alçament nacional eslovac, SNP namestie. En realitat és un carrer que puja cap a dalt i que rep el nom de l'alaçament dels eslovacs en contra de l'estat titella nazi creat en 1938. En 1989 va ser el lloc triat pels activistes polítics per a manifestar-se en contra del govern comunista.
Abançarem uns metres i a la nostra dreta veurem l'antic mercat municipal o stará trznca que va deixar de ser un mercat fa sis anys.

 

Més cap a dalt a mà esquerra podem veure el monasteri dels Germans de la Misericòrdia d'estil barroc que va desenvolupar un gran paper durant la pesta de 1710. Hui en dia encara funciona com a hospital.

Seguint el carrer cap a dalt ens trobaren amb una església de façana curvada, és l'eglésia trinitària de la Santíssima Trinitat- Sant Joan de Mata. És del segle XVIII i està considerada com un dels millors edificis barrocs de la ciutat.

I a poques passes el majestuós palau Grassalkovich de 1706. Va ser la residència del president de la cambra reial hongaresa Anton Grassalkovich. En 1939 el president de l'estat pro-nazi Josef Tiso es va establir ací i hui en dia encara és la residència del president de la República Eslovaca. Encara que no és visitable es pot observar a soldats vestits amb històrics uniformes fent guàrdia i es pot gaudir d'un passeig pels jardins d'estil francés oberts al públic que hi ha a la part de darrere.

I la nostra passejada per la revolucionària Bratislava acabarà en la residència d'estiu dels Arquebisbes que va ser construida en l'any 1543 per a l'arquebisbe de la ciutat hongaresa d'Esztergom, la principal figura del catolicisme hongarés que va haber de traslladar-se a la Hongria alta, és a dir Eslovàquia, perque els turcs s'havien apoderat de la resta d'Hongria.

El palau és hui dia la seu de les oficines del govern i a l'igual que els seus jardins d'estil anglés no es poden visitar.

El mur de Berlín, la vergonya d'Europa durant 28 anys

Un 9 de Novembre de 1989 Günter Schabowski en qualitat de Secretari de la Informació donava a conéixer la nova llei de trànsit del govern de la RDA. Quan un periodista li preguntà que quan entraria en vigor el polític respongué que d'immediat i així va ser. Uns berlinesos orientals s'acostaren a un dels passos fronterers i al preguntar al militar de les Tropes de Frontera que quan es podria creuar, aquest va dir que des de ja mateix i per la vesprada berlinesos de la part oriental travessaren a la part occidental sense necessitat de papers i el que és més important sense arriscar-se a ser abatuts a tirs.
Un xicotet malentés accelerà un procés d'unificació entre dos païssos separats feia quaranta-quatre anys i Berlin tornà a ser una única ciutat dividida amargament en dos parts feia 28 anys.

Tot començà en acabar la segona guerra mondial, el territori alemany va ser dividit en dos parts, la occidental quedaria baix la influència capitalista i la oriental baix la influència socialista. Berlin dins de la part oriental a la seua vegada es va dividir en quatre sectors, que serien dirigits per les quatre grans nacions vencedores de la guerra França, Regne Unit, Estats Units i la URSS.

En l'any 1961, començaren els problemes econòmics al sector comunista oriental i molts dels seus habitants emigraven a la part capitalista formada pels sectors anglés, francés i americà. és quan va començar a alçar-se un reixat de fil d'aram i sols 63 dels 178 carrers que comunicaven les dos parts quedaren oberts. Durant aquest període hi hagueren evasions, fins i tot de policies de la part oriental. Al carrer Bernauerstrasse és pot veure una xicoteta exposició.

Aquella barrera metàl·lica era insuficient i es va alçar una xicotet mur de formigó que encara permetia la comunicació entre les persones als dos costats del mur. Però al ser insuficient el mur es feu més alt i es col·locà sobre ell un cilindre de vidre per evitar que la part alta servira per a recolçar-se i fer força per a votar-lo. Prop de Check-point Charlie hi ha una exposició on es pot veure aquest tipus de construcció.

El mur va créixer més fins a arribar al de quarta generació, que era tan alt que no permetia veure el que hi havia a l'altre costat i en moltes zones hi havia una franja de 100 metres d'ample per facilitar la vigilància que a la RDA es coneixia per franja de control i a la RFA per franja de la mort ja que la policia de la part oriental disparava a tot aquell que tractava de travessar a la part occidental mentre que la policia de la part occidental ajudava a tot el que intentava entrar en la seua zona. Cal recordar el cas del jove Peter Fletcher que va ser abatut a tirs i com queda en la franja de la mort va morir desangrat sense que la policia occidental pogués ajudar-lo. Es diu que la cançò "Libre" de Nino Bravo és un homenatge a ell encara que sembla que els compositors no l'escribiren amb intencions polítiques

https://www.youtube.com/watch?v=tfpqKPsAjAM

Aquell mur va separar famílies i amics, va deixar en l'atur a 53000 habitants del Berlin Oriental que passaven a treballar a la part occidental. Però 13000 habitants de la part occidental que treballaven a hospitals de l'altra part i al transport públic es van quedar sense feina perque les autoritats del Berlín capitalista els prohibiren anar a treballar provocant un caos sanitari a la capital de la RDA.
Si continuem parlant de xifres i de persones humanes es creu que 475000 aconseguiren creuar el mur i refugiar-se al sector occidental i 125 moriren en l'intent, el darrer un jove de 20 anys de nom Chris Geffreu el 6 de febrer de 1989, nou messos més tard el mur començà a desapareixer.

La millor zona per a veure el poc que queda de mur és sens dubte la East-Side-Gallery, una secció d'1,3 Km de mur pintada per diversos artistes que és un cant a la llibertat d'expressió. Es pot considerar la galeria a l'aire lliure més gran del món. Ací es pot veure "el bes mortal" entre  Erich Honecker i Leonid Brezhnev, el trabi trencant el mur i moltes coses més.

 

Cal remarcar que uns 100 metres de mur pintats per l'artista Kdy Citny van ser venuts al MoMA de Nova York per una empresa de la RDA per un valor de mig mil·lió de marcs. Quan l'artista reclamà la seua part l'empresa LIMEX se li notificà que donara gràcies per no haver sigut processat per danys a la propietat de la infraestructura de frontera.
Al costat es troba el pont d'Oberbaum construit a finals del segle XIX amb estil gòtic bàltic.Travessa el riu Spree i unia el sector americà amb el sector soviètic, sempre i quan s'aconseguia passar el control de frontera. Va ser en part dinamitat durant la guerra i restaurat per Calatrava als pocs anys de caure el mur.

A l'altra part de la ciutat es troba el carrer Bernauerstrasse, per on passava el mur i del que queda molt poc, però per aquesta zona s'hagueren de tapiar les portes i les finestres de moltes cases perque donaven al mur i podien ser utilitzades per a escapar provocant el desnonament de 2000 persones. Hui en dia alguns senyals indiquen per on discurria el mur.

El Check-point Charlie era el pas fronterer més utilitzat per diplomàtics, militars i periodistes. En l'octubre de 1961 es varen viure uns moments molt tensos quan tancs soviètics i nord-americans es trobaren a pocs metres, però per sort la cosa no anà a més i a la fi el tancs dels dos bàndols es retiraren. Hui en dia es conserva el barracó de fusta on es poden fer-se fotos amb dos homes vestits de militars i molt prop hi ha un museu i un descampat amb una zona d'exposició.

Però el monument de Berlin més associat al mur és sens dubte la neolàssica porta de Brademburgo construida a finals del segle XVIII com a porta d'entrada a la ciutat encara que sembla més una arc del triomf per l'escultura de quàdriga de la deesa Victòria.

Aquesta porta deixà de ser porta i queda en mig de zona de ningú durant els 28 anys de mur. El president nord-americà Reagan va pronunciar en 1987 un discurs molt a prop, en el sector occidental, preguntant  a les autoritats de la part oriental que quan tirarien el mur sense saber que això passaria dos anys més tard.