El mur de Berlín, la vergonya d'Europa durant 28 anys

Un 9 de Novembre de 1989 Günter Schabowski en qualitat de Secretari de la Informació donava a conéixer la nova llei de trànsit del govern de la RDA. Quan un periodista li preguntà que quan entraria en vigor el polític respongué que d'immediat i així va ser. Uns berlinesos orientals s'acostaren a un dels passos fronterers i al preguntar al militar de les Tropes de Frontera que quan es podria creuar, aquest va dir que des de ja mateix i per la vesprada berlinesos de la part oriental travessaren a la part occidental sense necessitat de papers i el que és més important sense arriscar-se a ser abatuts a tirs.
Un xicotet malentés accelerà un procés d'unificació entre dos païssos separats feia quaranta-quatre anys i Berlin tornà a ser una única ciutat dividida amargament en dos parts feia 28 anys.

Tot començà en acabar la segona guerra mondial, el territori alemany va ser dividit en dos parts, la occidental quedaria baix la influència capitalista i la oriental baix la influència socialista. Berlin dins de la part oriental a la seua vegada es va dividir en quatre sectors, que serien dirigits per les quatre grans nacions vencedores de la guerra França, Regne Unit, Estats Units i la URSS.

En l'any 1961, començaren els problemes econòmics al sector comunista oriental i molts dels seus habitants emigraven a la part capitalista formada pels sectors anglés, francés i americà. és quan va començar a alçar-se un reixat de fil d'aram i sols 63 dels 178 carrers que comunicaven les dos parts quedaren oberts. Durant aquest període hi hagueren evasions, fins i tot de policies de la part oriental. Al carrer Bernauerstrasse és pot veure una xicoteta exposició.

Aquella barrera metàl·lica era insuficient i es va alçar una xicotet mur de formigó que encara permetia la comunicació entre les persones als dos costats del mur. Però al ser insuficient el mur es feu més alt i es col·locà sobre ell un cilindre de vidre per evitar que la part alta servira per a recolçar-se i fer força per a votar-lo. Prop de Check-point Charlie hi ha una exposició on es pot veure aquest tipus de construcció.

El mur va créixer més fins a arribar al de quarta generació, que era tan alt que no permetia veure el que hi havia a l'altre costat i en moltes zones hi havia una franja de 100 metres d'ample per facilitar la vigilància que a la RDA es coneixia per franja de control i a la RFA per franja de la mort ja que la policia de la part oriental disparava a tot aquell que tractava de travessar a la part occidental mentre que la policia de la part occidental ajudava a tot el que intentava entrar en la seua zona. Cal recordar el cas del jove Peter Fletcher que va ser abatut a tirs i com queda en la franja de la mort va morir desangrat sense que la policia occidental pogués ajudar-lo. Es diu que la cançò "Libre" de Nino Bravo és un homenatge a ell encara que sembla que els compositors no l'escribiren amb intencions polítiques

https://www.youtube.com/watch?v=tfpqKPsAjAM

Aquell mur va separar famílies i amics, va deixar en l'atur a 53000 habitants del Berlin Oriental que passaven a treballar a la part occidental. Però 13000 habitants de la part occidental que treballaven a hospitals de l'altra part i al transport públic es van quedar sense feina perque les autoritats del Berlín capitalista els prohibiren anar a treballar provocant un caos sanitari a la capital de la RDA.
Si continuem parlant de xifres i de persones humanes es creu que 475000 aconseguiren creuar el mur i refugiar-se al sector occidental i 125 moriren en l'intent, el darrer un jove de 20 anys de nom Chris Geffreu el 6 de febrer de 1989, nou messos més tard el mur començà a desapareixer.

La millor zona per a veure el poc que queda de mur és sens dubte la East-Side-Gallery, una secció d'1,3 Km de mur pintada per diversos artistes que és un cant a la llibertat d'expressió. Es pot considerar la galeria a l'aire lliure més gran del món. Ací es pot veure "el bes mortal" entre  Erich Honecker i Leonid Brezhnev, el trabi trencant el mur i moltes coses més.

 

Cal remarcar que uns 100 metres de mur pintats per l'artista Kdy Citny van ser venuts al MoMA de Nova York per una empresa de la RDA per un valor de mig mil·lió de marcs. Quan l'artista reclamà la seua part l'empresa LIMEX se li notificà que donara gràcies per no haver sigut processat per danys a la propietat de la infraestructura de frontera.
Al costat es troba el pont d'Oberbaum construit a finals del segle XIX amb estil gòtic bàltic.Travessa el riu Spree i unia el sector americà amb el sector soviètic, sempre i quan s'aconseguia passar el control de frontera. Va ser en part dinamitat durant la guerra i restaurat per Calatrava als pocs anys de caure el mur.

A l'altra part de la ciutat es troba el carrer Bernauerstrasse, per on passava el mur i del que queda molt poc, però per aquesta zona s'hagueren de tapiar les portes i les finestres de moltes cases perque donaven al mur i podien ser utilitzades per a escapar provocant el desnonament de 2000 persones. Hui en dia alguns senyals indiquen per on discurria el mur.

El Check-point Charlie era el pas fronterer més utilitzat per diplomàtics, militars i periodistes. En l'octubre de 1961 es varen viure uns moments molt tensos quan tancs soviètics i nord-americans es trobaren a pocs metres, però per sort la cosa no anà a més i a la fi el tancs dels dos bàndols es retiraren. Hui en dia es conserva el barracó de fusta on es poden fer-se fotos amb dos homes vestits de militars i molt prop hi ha un museu i un descampat amb una zona d'exposició.

Però el monument de Berlin més associat al mur és sens dubte la neolàssica porta de Brademburgo construida a finals del segle XVIII com a porta d'entrada a la ciutat encara que sembla més una arc del triomf per l'escultura de quàdriga de la deesa Victòria.

Aquesta porta deixà de ser porta i queda en mig de zona de ningú durant els 28 anys de mur. El president nord-americà Reagan va pronunciar en 1987 un discurs molt a prop, en el sector occidental, preguntant  a les autoritats de la part oriental que quan tirarien el mur sense saber que això passaria dos anys més tard.