Són vàries les llegendes que descriuen com va náixer la ciutat però crec que la més coneguda és la de la sirena que després de ser capturada per un malvat i ric pescador perque es menjava els peixos del riu, va ser alliberada pel fill d'aquest després de sentir els seus càntics, La sirena passà a ser la protectora de la ciutat i està representada en l'escut.
Nosaltres anem a fer un passeig des de l'estació principal la Warszawa Centralna fins al mateix llar de la sirena, el riu Vístula.
El que més crida l'atenció en eixir de l'estació soterrània i estar ja a peu de carrer és el majestuós Palau de la Cultura i la Ciència construit entre 1952 i 1956. Va ser un regal molt personalitzat de l'URSS a Polònia. Cal dir que no va ser massa apreciat pels polacs i a més setze persones moriren en la construcció. Recorda des de que fas el primer cop d'ull l'arquitecura soviètica típica dels gratacels i és l'edifici més alt de la ciutat si no l'han superat ja els nous gratacels del centre de negocis de Varsòvia. El capitalisme acaba guanyant.
De camí cap al centre cal girar el cap de nou cap a l'estació de tren per veure una extranya estructura acristal·lada que no és ni menys ni més que el centre comercial Parfois-Slote Tarasy.
Un històric edifici amb una enorme cúpula verda ens indica que estem entrant ja en la zona històrica i monumental. Es tracta de l'església evagèlica de la confesió d'Augsburg construida en estil neoclàssic a finals del segle XVIII i reconstruida després de la segona guerra mondial perque ben poc en va quedar d'ella. Com el seu nom indica no és de ritus catòlic però cal dir que la tolerància religiosa forma part del caràcter polac.
Ja dins del centre històric comencen a aparéixer multitud d'esglésies que ens recordaran que Polònia sempre ha sigut un país d'arraigada fe catòlica que mig segle de comunisme no pogué aplacar. La primera església que ens apareix és la de la Santa Creu, al seu interior i en un dels murs està el cor d'un dels polacs més ilustres, el compositor Chopin.
Més endavant trobem altra església de façana i interior barrocs i que és coneguada com l'església de la visitació.
Seguint per la ruta reial es passa per davant del palau Namiestnikowski del segle XVII però profundament remodelat a principis del segle XX. No es pot visitar ja que és la residència del president però cal fer foto del lloc on es va signar el Pacte de Varsòvia en 1955.
Més esglésies es mostraran pel camí però cal detindre's una estona i contemplar la carmelita que està coronada per un ou verd que simbolitza el món i damunt d'ell un sant calze i una sagrada forma com a dominants del món.
Per fi arribem a la plaça Zamkowy on es troba la columna de Segismund III rei que va traslladar la capital del regne de Cracòvia a Polònia, Un imponent edifici de color roig és la reconstrucció del castell reial de la manera més minuciosa possible a partir de fotogràfies puix l'original com també el 90 % del centre històric va ser destruit després del bombardeig de 1944 després de l'alçament de Varsòvia. Amb el poc que va quedar i tot el que es va reconstruir l'UNESCO declarà el centre històric de Varsòvia patrimoni de la humanitat.
I uns metres més cap a dins podrem gaudir d'una de les meues places preferides, la plaça de la ciutat vella, un enorme rectangle flanquejat per edificis senzills i colorits reconstruits perque crec que sols dos es salvaren d'aquella destrossa. Al mig de la plaça està la Sirena amenaçant a tot aquell que amenacce la ciutat.
De la plaça ix un carrer que intenta amagar la catedral de Sant Joan de façana triangular i que a dures penes destaca en el centre històric ja que sempre va ser una església parroquial del segle XV i que es declarà catedral reial en 1798. També és una reconstrucció.
Uns metres més endavant s'acaba la ciutat vella i una muralla amb la seua impressionant barbacana ens ho recorda.
I per fi apareix el Vístula el principal riu de Polònia amb més de 1000 Km de recorregut, la llar de la Sirena de Varsòvia.
