Anvers, la capital dels diamants

Com s'acosta la nit de Sant Joan, considerada per molts la més màgica de l'any, he decidit començar una trilogia dedicada a ciutats que tenen un origen entre mitològic i llegendari.
Segons diu una llegenda Antwerp la ciutat es trova situada just on l'heroi local Silvio Bravo va llançar la mà del gegant que tallava la mà a tot aquell que intentava creuar el riu Escalda sense pagar un peatge. La llegenda està molt present en la ciutat, de fet el nom de la ciutat en holandés, Antwerpen, significa "llançar la mà". En la groenplaast podeu trobar una elegant estatua de Silvio Bravo llançant la mà.

Pero si voleu saber com era el gegant de nom Druoon Antigoon podeu veure-lo en escultura al costat del castell que hi ha la vora del riu Escalda.

Si vos fa por arribar en vaixell a la ciutat per si el gegant s'ha posat una pròtesis i começa a fer de les seues la millor forma de fer-ho és amb tren. La conexió ferroviària d'Anvers amb la resta de ciutats importants de Bèlgica i Holanda és excel·lent. A més l'estació és un edifici històric d'on ixen trens a nivells diferents d'altura, tota una modernitat.

Al voltant de l'estació fa molts anys vaig trobar un montó de joieries la majoria regentades per jueus amb tirabuixons que venien el producte estrela de la ciutat el diamant però sembla que hui en dia el comerç està en mans d'indis. Més de la meitat dels dimants naturals ja siga bruts o pulids es comercialitzen en la ciutat i un 40% dels sintètics també. Per això no és d'extranyar que hi haja un museu del diamant.
Eixint per la porta principal trobaràs un carrer que més o menys recte et portarà al centre històric. Aquest carrer és peatonal després de creuar una gran avinguda està ple d'edificis elegants, tendes i cafeteries i és molt recomanable passejar-lo perque el centre històric està certa distància que també es pot fer en tramvia.

Pel camí i ocultaes entre els edifici es troben l'església de Sant Jaume amb un impressionant campanar gòtic i la barroca església de Sant Carles.

Finalment acabaràs en una preciosa plaça, la groenplaats on està l'estàtua de Silvio i l'ajuntament, la resta d'edificis són els típicament flamencs de façana triangular escalonada.

Uns quants metres avall podràs gaudir d'unes espectaculars vistes del riu i del castell Het Steen, castell que es va construir després de la invasió dels vikings, Just dalt de la porta d'entrada del castell hi ha una representació dels atributs de Semini, deu escandinau de la fertilitat. Les dones que volien quedar-se en estat de bona esperança venien ací a pregar.

Però l'edifici més destacable de la ciutat és la catedral de nostra senyora que està considerada com la més gran de Bèlgica. Al seu interior es pot gaudir d'una important col·leció de retaules de Rubens que va viure ací més de dos dècades. La seua casa hui en dia és un museu.

Prop de la catedral destaca un interessant edifici gòtic de rajoles roges, l'antica casa de la carn és huí el vleeshuismuseum que explica la història de la música en els darrers sis-cents anys i té una
completa col·leció d'instruments de música antics.

e

Norsk Folkemuseum, el millor museu d'Oslo per als xiquets

Són molts els païssos europeus que han donat a conéixer la seua arquitectura tradicional i rural creant un espai on han anat traslladant construccions típicament rurals d'arreu del país evitant així que es perderen degut a l'abandó de les activitats agrícoles. En la nostra terra aquesta moda europea no ha arribat, pot ser siga per desidia o per la complicació que suposa traslladar construccions pedra a pedra, ja que al centre i nord d'europa solen ser de fusta, siga quin siga el motiu és una verdadera llàstima.

En Oslo han recollit d'arreu el país vivendes i construccions rurals i han creat el museu més gran del país, el Norsk Folkemuseum. S'ha de triar un dia asoleiat perque és un museu a l'aire lliure que està situat a les afores i s'accedeix fàcilment amb el bus número 60.
http://www.norskfolkemuseum.no/

La zona on està ubicat és una península on es troben altres museus com el Kon-Tiki Museet o el Vikindskipshuset, el millor del món en quan a cultura vikinga. A més la zona és una delícia per a passejar amb exuberant vegetació i junt al mar amb espectaculars vistes del fiord d'Oslo.

S'entra al museu per un gran edifici que té tota la pinta d'un museu i que no té res a veure amb el que es pot gaudir dins del recinte. Aquest edifici té les taquilles i la tenda del museu amb souvenirs que tenen preus abussius com passa en tota Noruega.

Després d'adquirir l'entrada ja s'aacedeix a l'espai obert a través d'un torn. Si has de visitar més atraccions d'Oslo és recomanable comprar un Oslo pass que encara que car, et permet entrar a molts museus com aquest mateix.

El poble Sami et dóna la benvinguda i et mostra una sencilla vivenda feta amb fustes i tela molt similar a la dels indis de Nord-Amèrica o a la dels indígenes de Kamchatka a l'extrem oriental de Sibèria. Em va sorprendre que el samis són grans amants del café, beguda que acompanya a la carn de ren, la seua base alimentícia.

Continuant la visita s'arriba a una zona plagada de vivendes de fusta, sorprén el fet de tindre el sostre amb terra i vegetació que supose que seria una manera d'aïllar la vivenda del fred de l'hivern.

Encara que siguen cases sencilles on vivia la gent que es dedicava a cuidar ramats i treballar la terra a l'interior hi havia espai per a l'ornamentació.

En algunes cases s'escenifica la vida d'abans i alguns actors es dediquen a fer tasques i t'expliquen coses sobre l'origen de la casa o la feina que estan realitzant.

Algunes vivendes estan pintades per fóra amb colors vius, hui en dia es possible veure'n de nova construcció al llarg de tots els païssos nòrdics junt a la mar i llacs com a zona d'esbarjo i relax però en origen eren vivendes de pagessos.

Continuant caminant i pujant un menut pujol s'accedeix a l'Stavkirke, una espectacular església del segle XIII que el rei Òscar II manà traslladar ací en 1880.

No massa juny es pot visitar una escola de principis del segle XX, que encara conserva els pupitres originals.

Existeix una zona coneguda com el centre històric on podem trobar edificis del segle XVII al XIX, construits ja en pedra després de l'incendi de 1624. Aquestos edificis es trobaven originalment a Oslo que canvia de nom a Christiania en honor al rei Christian IV que promogué l'edificació de vivendes noves després de l'incendi.

Al centre històric no pot faltar ni la farmàcia ni l'ultramarins ni tampoc vivendes més senyorials.