En Oslo han recollit d'arreu el país vivendes i construccions rurals i han creat el museu més gran del país, el Norsk Folkemuseum. S'ha de triar un dia asoleiat perque és un museu a l'aire lliure que està situat a les afores i s'accedeix fàcilment amb el bus número 60.
http://www.norskfolkemuseum.no/
La zona on està ubicat és una península on es troben altres museus com el Kon-Tiki Museet o el Vikindskipshuset, el millor del món en quan a cultura vikinga. A més la zona és una delícia per a passejar amb exuberant vegetació i junt al mar amb espectaculars vistes del fiord d'Oslo.
S'entra al museu per un gran edifici que té tota la pinta d'un museu i que no té res a veure amb el que es pot gaudir dins del recinte. Aquest edifici té les taquilles i la tenda del museu amb souvenirs que tenen preus abussius com passa en tota Noruega.
Després d'adquirir l'entrada ja s'aacedeix a l'espai obert a través d'un torn. Si has de visitar més atraccions d'Oslo és recomanable comprar un Oslo pass que encara que car, et permet entrar a molts museus com aquest mateix.
El poble Sami et dóna la benvinguda i et mostra una sencilla vivenda feta amb fustes i tela molt similar a la dels indis de Nord-Amèrica o a la dels indígenes de Kamchatka a l'extrem oriental de Sibèria. Em va sorprendre que el samis són grans amants del café, beguda que acompanya a la carn de ren, la seua base alimentícia.
Continuant la visita s'arriba a una zona plagada de vivendes de fusta, sorprén el fet de tindre el sostre amb terra i vegetació que supose que seria una manera d'aïllar la vivenda del fred de l'hivern.
Encara que siguen cases sencilles on vivia la gent que es dedicava a cuidar ramats i treballar la terra a l'interior hi havia espai per a l'ornamentació.
En algunes cases s'escenifica la vida d'abans i alguns actors es dediquen a fer tasques i t'expliquen coses sobre l'origen de la casa o la feina que estan realitzant.
Algunes vivendes estan pintades per fóra amb colors vius, hui en dia es possible veure'n de nova construcció al llarg de tots els païssos nòrdics junt a la mar i llacs com a zona d'esbarjo i relax però en origen eren vivendes de pagessos.
Continuant caminant i pujant un menut pujol s'accedeix a l'Stavkirke, una espectacular església del segle XIII que el rei Òscar II manà traslladar ací en 1880.
Existeix una zona coneguda com el centre històric on podem trobar edificis del segle XVII al XIX, construits ja en pedra després de l'incendi de 1624. Aquestos edificis es trobaven originalment a Oslo que canvia de nom a Christiania en honor al rei Christian IV que promogué l'edificació de vivendes noves després de l'incendi.
Al centre històric no pot faltar ni la farmàcia ni l'ultramarins ni tampoc vivendes més senyorials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada