LLOCS PER A GAUDIR-LOS: El temple de Bulguksa en Gygeongju, la màxima espiritualitat budista

Hui viatjarem a un dels llocs més sagrats del budisme i més important per a la cultura coreana, el temple de Bulguksa. Aquest temple es troba en la ciutat de Gyeongju, la que va ser capital del regne de Silla que ocupava més de la meitat de la península coreana. Aquesta ciutat fou capital durant el regnat de 56 reis que venen a ser quasi mil anys, des del 57 a.C. al 935 d.C. i el seu patrimoni monumental està desperdigat per una extensa àrea i per això es coneguda com el museu sense parets.
El temple de Bulguksa està declarat patrimoni de la humanitat perque és el millor exemple d'arquitectura coreana budista. Va començar a construir-se al segle VI, al segle VIII s'amplià, els japonesos el destruiren al segle XVI i es va restaurar farà 40 anys. Totes les construccions de pedra són les originals.

L'entrada de la majoria de temples coreans està custodiada per quatre escultures gegats, es situen dos a cada costat i la seua funció és protegir el recinte sagrat.

No és recomanable fer una visita guiada en anglés un dia de cap d'any si no domines bé aquesta llengua així que entendreu perque no vos puc dir res més d'aquestos gegants. Sé que l'aspecte d'ells pot resultar un poc terrorífic però els coreans els miren amb molt d'afecte.

Travessada aquesta entrada amb el permís dels gegants, es trobem a la part baixa del temple que representa ni menys ni més que el nostre món terrenal. Per a arribar al món espiritual de Buda cal passar a través de tres ponts. El darrer pas és seleccionar una de les quatre escales de pedra que més que obres d'enginyeria estan considerades obres d'art i tenen més de mil anys.

Jo ho vaig fer per l'escala més imponent que tal i com explicà la guia va marcar una abans i un després en la forma de construir dels coreans. L'explicació de la pionera forma d'amontonar la pedra durant la construcció d'aquesta escala se me va escapar.

Ja dalt de l'ecala s'accedeix a un dels nombrosos patis que configuren el temple i et trobés en altre món més espiritual, més pur i menys corrupte.

Crida l'atenció un dels símbols que s'utilitza per a adornar els temples que no vaig entrendre que significava però que la guia remarcà clarament que res a veure tenia amb un règim feixista alemany.

I per fi arribem al recinte més sagrat, aquell on estan les escultures de Buda, on la gent seu per a pregar. Sols es pot entrar descalç i amb actitud de pregar, no es poden fer fotos, l'únic lloc on es pot fotografiar l'escultura de bronze banyada amb or de Buda és a través d'un forat en un montícul de pedra que està enfront del pavelló.

En aquest nou pati es troben dos dels tresors nacionals de Corea del Sud i són les històriques pagodes de tres nivells, que simbolitzen els passos que han de seguir per a ascendir espiritualment a Buda. Van ser construides a l'any 750, s'anomenen Sokkatap i Tabotap i s'erigiren en honor als pares del rei que governava en aquell moment. Curiosament la menys ornamental és la que més costà de fer perqué les peces de pedra eren molt més pesades.

Però el més apasionant de la visita al temple és visitar un pavelló que exposa una sèrie d'objectes, sembla un xicotet museu però en una de les vitrines pots veure part de les cendres de Buda, molt pocs llocs al món conserven restes de Buda. Jo vaig sentir una xicoteta trremolor quan vaig passar per davant.

Els colors utilitzats en l'ornamentació de la fusta són el blau que representa la primavera, el roig l'estiu, el blanc la tardor i el negre l'hivern. El granate transmet harmonia i el groc representa el canvi d'estació.

Aquesta campana també em va resultar d'allò més curiosa.

També em va cridar l'atenció una zona on la gent amontonava pedres, cosa que ja havia vist abans a la platja d'illetes i cap de barbaria en l'illa de Formentera.

http://ferranlerma.blogspot.com.es/2013/02/illetes-el-mes-proxim-paradis.html