L'encant de visitar aquest poble està en poder passejar per un interessant conjunt medieval format per una església romànica, elements del sistema de fortificació i carrers de cases de pedra no habitades però si ben conservades per part dels seus propietaris. Ací no trobaràs el bullici comercial de la capital, de fet no hi ha cap tenda de souvenirs, ni bar et donarà la sensació de que eres un invasor de temps passats i que els habitants d'aquesta aldea s'han refugiat en el castell del senyor feudal.
Dos edificis destaquen per la solidesa de la seua construcció i per estar construits sobre dos turons que són l'esglèsia de Sant Romà i la Torre dels moros.
L'església de Sant Romà és un més bonic exemple del romànic andorrà que va ser construida en el segle XII. És difícil trobar-la oberta ja que sols hi han visites guiades en juliol i agost, però es pot accedir al seu bell porxe construit al segle XVIII i disfrutar d'unes boniques vistes del poble i la vall.
La portada d'entrada a l'església resulta un poc peculiar per la combinació d'arc romànic de pedra i afegitons de fusta.
L'interior és una sencilla nau que conté una interessant successió de frescos que són còpia dels romànics que es traslladaren al Museu d'Art de Catalunya en 1930.
La Torre dels moros es mostra esbelta segons el costat del que es mire ja que un dels quatre murs ja no es conserva. Al seu interior s'ha instal3lat una escala de ferro per poder accedir fins a la part més alta i gaudir de bones vistes.
El nom de Torre dels moros em resulta un poc desconcertant perque jo crec que ací no s'instal·laren mai, però no és l'únic perque a un antic dipòsit se'l coneix com bany de la reina mora que segons la llegenda fou construit per un cabdill àrab allunyat del poble per a que la seua dona pugués gaudir de la seua higiene personal amb privacitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada