Vaduz, la capital alpina de Liechtenstein

La setmana passada vaig començar una trilogia d'entrades referides als diminuts estats  que són el poc que resta de lleis feudals i vasallatges de l'Europa medieval.
Hui viatgem a Vaduz la capital de Liechtenstein, un país alpí de 160 quilòmetres quadrats al cor dels Alps entre Suïssa i Aústria.
De senyoriu feudal passà a ser un estat sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic al segle XVIII i amb la caiguda d'aquest imperi propiciada per Napoleó al segle XIX Liechtenstein es va veure lliure de tot vasallatge i es va convertir un país amb plena sobirania. Però tots els estats menuts necessiten d'associar-se d'altres veins més grans per qüestions tan bàsiques com moneda, exèrcit, etc.
Lienchtenstein mirà a llevant en un principi, és a dir cap a la veina Aústria o millor dit Imperi Austrohomgarès, però la primera guerra mondial deixà fora de joc aquest gegant centreuropeu i el menut país girà la vista a ponent establint uns fort vincles amb Suïssa.
Hui Liechtenstein és una raresa europea on s'utilitza el franc suís, es parlà un dialecte de l'alemany, i on les dones votaren per primera vegada en 1984 i on la monarquia amenaçà d'abandonar el país si no es ratificaven els seus poders.
Per a arribar a la capital sols es pot fer en autobús des de Sargans, en Suïssa que està molt ben comunicada en tren amb Zurich. Es possible adquirir un billet únic, el transport suís funciona a la perfecció i Liechtenstein s'apunta al carro.
El primer que destaca una vegada entres al territori nacional és l'imponent i blanc castell del poble de Blazers.

Estem en el quart país més menut d'Europa per tant no passarà massa temps per a que l'autobús arribe a Vaduz, la capital, i el primer monument que ens rep és la catedral de Sant Florian.

Aquest temple neogòtic data del segle XIX però substiteix a altre anterior d'origen medieval. En 1997 es va convertir en catedral.






Caminant cap al centre de la ciutat i mirant cap al cel es veu la muntanya on es troba un castell amb tota la seua majestuositat. Ací resideixen els prínceps i per tant no es pot visitar. Aquestos senyors poseeixen una interessantíssima colecció d'art que en part es pot veure al museu nacional.

Pocs atractius més ofereix el centre de la ciutat, sols el museu postal i quatre carrers peatonals i més si se ve un dia festiu com vaig fer jo, el 8 de desembre amb un fort vent que no es podia anar pel carrer. Així que poques coses més vaig poder veure encara que molt a prop hi han pistes d'esquí i balnearis molt apreciats pels turistes xinesos.