San Marino, l'única ciutat-estat supervivent

La Ciutat de San Marino és la capital del tercer estat més menut del món i té poc més de quatre mil habitants que no es correspon amb la intensa vida que hi ha als seus carrers trepitjats per més de tres mil·lions de turistes a l'any.
Aquest menut indret rodejat per complet per territori italià es creu que va ser fundat l'any 301 pel sant picapedrer Sant Marí que s'amagà en el cim del mont Titano fugint de les persecussions de Dioclecià. La propietària del terreny que era de la pròxima ciutat de Rimini el va cedir al sant.
Per a arribar a la ciutat en transport públic la millor opció és agafar un autobús des de l'estació de la ciutat de Rimini i després un trajecte de vint minuts molt interessants per que es veu el mar Adriàtic, un arc del trionf romà i s'ascendeix el mont Titano de 739 metres que ofereix boniques vistes.
Jo vaig haver de disfrutar d'altres vistes perque la boira ho cobria quasi tot excepte el cim on està la ciutat.

La capital d'aquest país ha sigut declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO degut al fantàstic sistema defensiu de muralles, torres i portes que envolta la ciutat. Aquest sistema imponent no ha sigut sempre infalible perque en tres ocassions la ciutat ha estat ocupada, la primera vegada a l'any 1503 per Cèsar Bòrgia, en 1739 pel cardenal Alberoni i la darrera a les acaballes de la segona guerra mondial primer fou l'exèrcit alemany i posteriorment els aliats.

L'interior del recinte amurallat és un laberint d'estets carrers i costeruts plagats de tendes i restaurants on el turistes peatons dominen sobre qualsevol altra espàcie.

El palazzo pubblico és la seu de l'ajuntament de la ciutat i del govern del país, va ser construit al segle XIX sobre un edifici anterior i el seu estil imita els palaus municipals medievals de les antigues repúbliques italianes.

A l'interior trobem una gran escala de pedra i alguns salons amb una interessant decoració que en tot moment intenta imitar l'esplendor del renaiximent italià com aquesta sala del consiglio grande e generale.

La basílica està dedicada com no podia ser d'altra manera al sant fundador i va ser construida en estil neoclàssic al segle XIX.

Però sens dubte el més interessant de San Marino és patejar els seus carrers i muralles i disfrutar de les vistes si tens un dia asoleïllat.

Üsküdar, l'Istambul asiàtica

El districte d'Üsküdar de la ciutat d'Istambul es troba ubicat en la península d'Anatòlia i té una població supera el mig mil·lió d'habitants i una història a les seues esquenes de més de 2500 anys. El seu patrimoni arquitectònic i cultural queda totalment eclipsat per les meravelles de la part europea de la ciutat així que pocs turistes es trobem per la zona i per això és ideal per a descobrir l'essència de la vida turca urbana i occidentalitzada.

El motiu que em va fer dedicar quasi un matí a aquest indret de la ciutat no era l'evocador nom que tenia quan era colònia de la ciutat grega de Calcedònia,  Crisòpolis que significa ciutat de l'or el motiu n'era molt més banal puix estava decidit a trepitjar territori asiàtic com cal. En les dues anteriors ocassions no m'havia quedat satisfet. La primera fou a l'illa de Xipre que físicament pertany a Àsia però tothom l'associa a Europa perque és de la Unió i fins i tot amb euro. La segona havia estat el dia anterior durant una excursió organitzada, el temps que vaig passar al gran continent va començar mentre la guia estressada ens avisava pel micròfon de l'autobús que prompte arrivaria el cartell indicador on posava Àsia mentre creuaven el pont del Bòsfor i així tots els turistes preparavem la càmera de fotos. No vaig aconseguir fer la foto ni veure el cartell. La resta del meu temps asiàtic va ser dinar a un restaurant.

Així que aquell matí tenia decidit passar-me a l'altre continent sense massa objectius de visites turístiques prefixades. La millor forma per a accedir era en ferri per que la freqüencia des del moll d'Erminönü és alta i el trajecte és molt econòmic. El passatge és en realitat una elegant moneda de plàstic que es tira dins d'una espècie de safata i llavors el torn bloquejat que t'impedia embarcar es fa mòbil.

El trajecte en vaixell no és massa llarg pot ser menys d'un quart d'hora i les vistes de les que es pot disfrutar són úniques al món. Açò va ser la capital de tres imperis que perduraren més de mil·leni i mig i encara es respira l'esplendor bizantí i l'exotisme otomà cada vegada que s'obren els ulls.

Torre de Gàlata al Corn d'Or

El vaixell atraca en el moll d'Iskele on es concentra una gran activitat degut a la quantitat de viatgers i  la intensitat comercial de la zona.





La menuda mesquita de Semsi Pasha està just a la vora de la mar i data de 1580.

La font del Sultà Ahmed III és una de les més boniques de la ciutat i és la primera construcció que et trobes quan ixes de l'estació marítima.

Passejar per l'avinguda que corre paral·lela a l'estret del Bòsfor pot fer-te pensar que podries estar en una caòtica ciutat del sud europeu però alguns negocis i la presència de mesquites et recorden que estàs en Turquia.







La meua intenció era caminar en direcció sud fins arribar a l'estació de trens de Haydarparsa que en la foto de la guia es mostrava molt lluidora junt a la mar, encara que el camí per on s'havia d'anar no estava massa adequat per a peatons moltes foren les agradables sorpreses que m'anava trobant.

La torre de Leandro s'associa al mite greg del jove que anava cada nit a visitar la seua amada Hero que cada nit li indicava el camí encenent un foc en la torre on havia estat tancada per evitar els seus encontres amorosos. Una nit s'apagà el foc i el jove s'ofegà, la seua amada ho feu després quan intentà buscar-lo.
El turcs conten que aquesta torre estava destinada per a una doncella per evitar que fos mossegada per una serp.
Hui en dia es pot visitar aquesta torre bizantina restaurada al segle XVIII  perque hi ha un vaixell que et porta al restaurant que hi ha en ella. Jo no em vaig atrevir a fer-ho per que feia mala mar.

Els barracons de Semiliye eren en principi de fusta però es reconstruiren en pedra al segle XIX. Hui pertanyen l'exèrcit i en una part d'ells es pot visitar el museu de Florence Nigtingale una tenaç infermera que treballà en ells durant la guerra de Crimea quan el lloc es convertí en hospital militar. Va aconseguir reduir la mortandat notablemet i està considerada la mare de l'infermeria moderna.

Finalment vaig arribar al meu objectiu que era l'estació de tren de Haydarparsa no sense passar certes dificultats com estar realment perdut o caminar per l'arcen de carreteres. L'edifici és la principal estació de l'Istambul asiàtic i té una interessant decoració interior i una espectacular façana al mar encara que li falta el bullici de gent típic d'estació  de gran ciutat.







Des d'ací són moltes les línees de ferri que ixen cap a la part europea però el meu passatge de tornada no valia per a aquesta estació marítima així que vaig haber de comprar una nova moneda de plàstic i guardar de record la que tenia.
El camí de tornada és d'allò més evocador quan la llum de Sol ve de ponent i arrastra imatges de la inigualable ciutat d'Istambul.

El British Museum, la història de les civilitzacions en un reduit espai

La funció d'un museu és guardar, conservar i exposar objectes de l'activitat humana o de l'entorn que la rodeja amb una finalitat didàctica. Gràcies als museus molts objectes d'un valor incalculable a nivell cultural s'haurien perdut i també gràcies als museus podem coneixer cultures, ecosistemes, activitats humanes llunyanes que mai en la vida podriem haber conegut per trobar-se a milers de quilòmetres d'on residim o simplement per que la civilització a la que pertanyia ha desaparegut.
El British Museum es troba a Londres i atresora una enorme quantitat d'objectes procedents d'una gran varietat de pobles d'arreu del món. Jo em limitaré a fer un petit resum d'aquelles coses que em varen deixar la boca oberta durant aquell matí de visita.
En primer lloc et sorpren el preu, per que a una ciutat com és Londres on tot té és caríssim resulta que la visita al British és totalment gratuïta.

En segon lloc és l'interior de l'edifici, et trobes amb una enorme cúpula que descansa sobre una impressionant biblioteca que et deixa bocabadat.

Per a saber més  http://dalcasser.wordpress.com/2013/01/15/el-british-un-bon-motiu-per-anar-a-londres/.

Dins del que és l'espai expositiu del museu és com viatjar espacialment i temporalment a llocs remots i èpoques passades. Agafa seient i disfruta de les espectaculars vistes que ofereix el tren de les cultures.

Discòbol de Miró

A la teua dreta podràs disfrutar d'una de les proves d'atletisme de les olimpiades de la Grècia clàssica.















Agafat bé perque anem a creuar la mar mediterrània de nord a sud i no anem a trigar més que uns pocs minuts.

mòmia egípcia

A la teua esquerra  veuràs el formidable treball d'estètica egípcia per a morts. Si fa uns quants milers d'anys que va morir i està com el primer dia!












Ara el viatge és mes llarg perque se n'anem a una remota illa de l'oceà Pacífic coneguda per l'illa de Pascua encara que els locals l'anomenen Rapanui

moai de Rapanui

Sigues respctuos per que a la teua dreta un enorme moai t'està vigilant.















Ara creuarem el Pacífic del tot  i ens adintrarem en l'exòtic continent asiàtic per a disfrutar de les visions de l'India.

Natarash, una representació del deu Shivà

Per a acabar amb el mal el hinduiste no tenen ni a Sant Miquel ni a sant Jordi, ho fa el deu Shivà amb un suggerent ball.









Sols es queda una parada per a arribar de nou a Londres després d'haver-li pegat la volta al món, pararen de nou en Egipte pero aquesta vegada en època napoleònica.

Pedra de Rosetta

Per viatjar cal saber comunicar-se, res millor que aquest troç de granit que va ser com un diccionari bilingüe llengua egípcia-grec clàssic i escrit en tres escritures diferents, grega, jeroglífica i demòtica egípcia.


Per saber més: http://dalcasser.wordpress.com/2012/12/23/soc-addicte-a-egipte/

Perast,poble de Montenegro barroc, venecià i mariner

Perast amb poc més de tres-cents habitants és una població menuda però el seu encant és immens perque es troba en les boques de Kotor, un dels paisatges més impressionants de l'Adriàtic i pel seu patrimoni arquitectònic sobretot del barroc. Però anem per parts.
Les boques de Kotor és una espectacular conjunt d'entrades de mar angostes delimitades per altes muntanyes que molta gent les considera com el fiord més al sud de l'hemisfèric nord. La badia està bordejada per una carretera inacabable, per això existeixen molts llocs on es pot embarcar i creuar-les en poc més d'un quart d'hora, però fer algun tram en bus o cotxe és més que recomanable per les impressionants vistes.
Si vens en autobús des de Kotor, que és la capital turística del país has de saber que depenent de l'hora i la companyia, l'autobús et pot deixar a la carretera en un lloc on no hi ha ni parada d'autobús. Però el campanar de l'església de Sant Nicolau t'indicarà la direcció.

Arribat ja als peus del campanar, pots començar la visita de l'interessant patrimoni arquitectònic amb varies esglésies i palaus de l'època en que aquest poble, on estaven els mariners més experimentats del món, pertanyia la república de Venècia i l'activitat comercial donava prosperitat al poble. Perast va ser venecià durant més de tres-cents anys i va ser el darrer en caure de les possessions balcàniques de la poderosa República.

L'església de Sant Nicolau amb el seu campanar de 55 metres es pot visitar, el seu interior sembla inacabat però és interessant. Va ser construida a principis del segle XVII reemplaçant una construcció anterior.





Són més els monuments que es troben diseminats per aquest estret poble de cases de pedra que s'estira junt a la costa, però el motiu principal del turista que ve ací és visitar altres monuments que estan fora del poble, tant que sols es pot accedir en barca per que estan ubicats en dos menuts illots, el de Sant Jordi i el de la Mare de Deu de les Roques.

Al moll trobaràs uns quants simpàtics barquers que per uns pocs euros, et portaran a l'illa de la Mare de Deu de les Roques i t'arreplegaran mitja hora més tard.

Durant la navegació passaràs prop de l'illa de Sant Jordi que té un monasteri benedictí del segle XII però per desgràcia no es pot visitar així que t'hauràs de conformar en fer fotos. Els xipresos formen part del cementeri on s'enterrava a la gent noble del poble.






Finalment arribaràs al segon illot, el de la Mare de Deu de les Roques. Aquest illot és artificial i va ser creat pels pescadors per a construir un santuari marià. L'illot creix cada any perque el 22 de juliol la gent commemora la construcció de l'illot llançant pedres a la mar.

L'església és de l'any 1632 i forma part del patrimoni mundial de l'UNESCO junt a la badia de Kotor i la pròpia ciutat de Kotor.

A l'interior de l'església destaquen la quantitat de pintures que cobreixen els seus murs i l'altar que conté el llenç de la Verge. A la part de la sagristia hi ha un xicotet museu amb objectes religiosos i de la història de la devoció cap a la Mare de Deu.

Tens mitja hora per a inspeccionar-ho tot. Si t'aburreixes pot eixir i disfrutar de les aigües cristalines de l'Adriàtic. Et faran dessitjar dues coses, tenir més temps i un tratge de bany per a disfrutar d'aquestes aigües.