dissabte, 30 de maig del 2015

MoMA, dels millors del món

MoMA (Museum of Modern Art) és un dels millors musueus del món i en ell es trobe una de les millors col·leccions d'art modern que podem trobar arreu del món amb una història que va camí de complir un segle.
Va ser creat en 1929 per una série de mil·lionaris americans que volien donar a conéixer i entendre els nous corrents d'art com el cubisme que per aquella època el gran públic no apreciaba, donant cabuda a disciplines que mai s'havien exposat en galeries.

L'edifici que podem apreciar hui en dia és una renovació i ampliació de l'any 2004 en el que es va multiplicar per dos la seua capacitat expositiva. Es trova al cor de Manhatan en la 53 St entre la 5th i 6th Avenue.




Recomanable és vindre sense motxilla per a evitar la cua del guarda-roba i el millor si es vol gaudir de la ciutat és adquirir la new york pass city que et pertmet entrar a més de 80 atraccions evitant en la major part d'elles la cua per a obtenir l'entrada.

També és recomanable vindre amb temps, passar un dia i no sols l'hora de la que sols disposava en la meua agenda. Així que vaig fer deures el dia d'abans per a poder buscar aquelles obres d'art que s'han de veure, segons la meua opinió, si vas a Nova York.
http://www.moma.org/explore

Tot va ser molt fàcil perque el museu sols té sis plantes i el personal t'indica el nombre de la sala de l'obra que busques. La majoria de les obres més visitades es troben a la quarta i cinquena planta. Ací vos deixe part de la meua selecció.


Les senyoretes del carrer d'Avinyó de Picasso
La nit estelada de Van Gogh
Xica ofegant-se de Roy Lichstenstein
Adele Bloch_blauer II de Gustav Klimt

Pollock Nº31



La persistència de la memòria de Dalí
 El temps és relatiu com pareix fer-nos veure Dalí en el seu quadre i al MoMA passa molt ràpid. Però el Moma és infinitament més del que vos he mostrat. Té un jardí d'escultures que no et pots perdre:


A més aposta per tot tipus i disciplina d'art. Sabies que el museu ha adquirit els codis de videojocs com el tetris i el Pac-man (comecocos en castellà) perque els considera art? Saber que és art és molt difícil però ho és fins i tot aquell fet amb material de rebuig.



dissabte, 16 de maig del 2015

El museu episcopal de Vic, arqueologia i art sacre en el centre de la ciutat.

Aprofitant que s'acosta el dia internacional dels museus vull dedicar les tres pròximes entrades a tres museus que realment m'han agradat.
L'entrada d'avui ens porta a la històrica ciutat de Vic que es troba a un trajecte de tren de rodalies de Barcelona. La ciutat és d'origen ibèric i es coneixia amb el nom d'Ausa, després passa a mans dels romans, visigods, musulmans fins que al segle IX va ser ocupada de nou pels cristians convertint-se en seu episcopal.
Al centre de la ciutat just al costat de la catedral s'ubica el museu episcopal, un modern edifici inagurat en 1995. Però la història del museu és més llarga perque en realitat va ser inagurat a finals del segle XIX.
La primera sala que es visita està dedicada a l'arqueologia amb multitud de peces trobades a la comarca d'Osona però també peces procedents de tota la Mediterrània i de diferents cultures.






Però el que resulta més interessant del museu és la sala dedicada a l'art romànic que en aquestes terres va ser molt representatiu,



Algunes pintures murals que decoraven l'absís d'alguna església del Pirineu s'ha pogut traslladar a una estructura de guix mijantçant una tècnica química i el meravellós resultat es pot visitar ací evitant així que la pintura siga expoliada.




Del període gòtic es troba també una iteressant col·leció de pintura i escultura.




 


A part d'escultura i pintura trobem també peces decoratives de gran qualitat com són les capses i reliquiaris.




L'art de la forja sempre ha estat molt arrelat en la comarca d'Osona per tant hi ha una secció dedicada a objectes metàl·lics treballats a la forja.





La ceràmica i l'orfebreria ocupen també un lloc destacat.


dissabte, 9 de maig del 2015

Gyengju, la capital del regne de Silla en Corea

Gyengju va ser la capital d'un dels tres antics regnes en les que es dividia la península de Corea. En l'any 660 va ser la capital d'un únic regne unificat on s'encetava l'època daurada per a la cultura coreana. Va ser cap al segle XVII que deixa de ser capital i molt dels seus monuments caigueren en desgràcia.
Visitar tot el seu patrimoni resulta impossible fer-ho a peu perque està desperdigat per un ample territori, però el que fou centre de poder, el palau reial i els voltants si es possible. A més totes les restes, restauracions i reconstruccions s'intengren en un perfecte marc ajardinat i aixi la visita cultural es combina amb una agradable passejada per un immens parc.
El palau reial estava totalment sepultat però després d'un llarg procés de desenterrament i reconstrucció de pabellons ens podem imaginar com seria aquest lloc on les construccions reials s'intercalaven entre un sistema de llacs i canals.





Just al costat s'ha construit el parc Túmul on es troben dotze tombes reials que per fora són simplement una gran muntanya de terra però per dins s'han trobat multitud d'objectes funeraris molt valuosos.


Una d'elles es pot visitar per dins i s'ha articulat com un xicotet museu que exposa algunes peces trobades al seu interior, la més cridanera una corona reial d'or.



Després d'un agradable passeig de deu minuts s'arriba a un dels mes interessants restes d'aquell legendari regne que és ni menys ni més que l'observatori astronòmic més antic del continent asiàtic conegut com l'observatori Cheomgseongdae.


Aquesta peculiar torre en forma de botella està assentada sobre dotze pilars, com els messos de l'any, 366 pedres la formen que curiosament es reparteixen en 30 files com els dies que té un mes. Aquesta torre va camí de complir els 1400 anys.
Altres paratges de la ciutat inclossos en la llista de patrimoni de la humanitat per la UNESCO, com el temple de Bugulksa o la gruta de Seokguram estan a quilòmetres de distància i necessites un bus o un cotxe per a accedir-hi.

A 12 min es troba la moderna estació de tren que et durà a Seul o Busan amb trens més ràpids i còmodes dels que esten acostumats


Pero si tens temps gaudeix d'un típic i picant dinar coreà, que consisteix amb arròs blanc acompanyat de multitud de guarnicions. Això si, preparat la llengua per a sabors molt picants.



dissabte, 18 d’abril del 2015

Philadelphia, la segona capital dels Estats Units

Philadelphia ha tingut un paper principal en el naiximent dels Estats Units d'Amèrica i per això la capitalitat del nou país va ser traslladada ací des de Nova York en 1790,i ací va romandre fins al 1799 quan la ciutat creada i construida per a ser capital, Washington DC ja estava preparada per a ser-ho.

Philadelphia va ser fundada per William Penn en 1682, després de que el mateix rei Carles II d'Anglaterra li donara permís  i així el govern anglés es quedava lliure dels deutes que tenia amb el pare de William. La ciutat sempre tindrà present qui va ser el seu fundador per que la seua escultura presideix la torre de l'ajuntament.


L'origen és realment bucòlic, en primer lloc pel seu nom ja que Philadelphia en grec vol dir amor fraternal. En segon lloc la forma totalment pacífica en que es va fundar la ciutat, Penn va comprar el terreny als indis evitant així cap tipus de guerra que ennegrira l'origen de la ciutat que des del primer dia anava a ser tolerant amb qualsevol creença religiosa. Cal recordar que Willian Penn era cuàquer, que en aquella època estaven perseguits en Anglaterra per la seua forma d'entendre la religió. No és d'extranyar trovar-se un temple masònic del segle XIX i un temple metodista al centre de la ciutat junt a l'ajuntament.


Philadelphia era a finals del segle XVIII la 3a ciutat més gran de l'imperi britànic, per darrere de Londres i Dublín, a més de ser un focus cultural, editant-se ací el primer diari Nord-Amèrica o un primer tractat en contra de l'esclavitud. I va ser ací en es va redactar la Declaració d'Independència en 1776 i la primera constitució en 1787, en un conjunt d'edificis que encara es conserven tal i com eren fa més de dos-cents anys. És per tant de visita obligatòria el Parc de la Independència.


Sense oblidar l'Independence Hall on es signà la Declaració d'Indepència sempre amb algunes reserves. Si se ve a Philadelphia i es vol entrar a aquest saló és recomanable reservar per internet i amb antelació la visita que sols costa 1,5 $.


També cal passar pel Congrès i el Senat dels Estats Units en l'època en la que Philadelphia era la capital que estan just al costat i es visita mentre s'espera el torn per entrar a l'Independence Hall.



La campana que es va voltejar quan es va declarar la independència està clavillada i ja no pot sonar més així que està exposada en un pavelló just en front i es pot visitar sense entrada, sols cal fer un poc de cua per passar els omnipressents controls de segurat.



Molt prop del Parc de la Independència s'ha creat el Museu Nacional de la Constitució on en una sala es poden veure les escultures a grandària real de tots els pares de la constitució americana.


D'aquells venerables hòmens sempre recordaré a George Washington i Ben Franklin i en aquesta ciutat es pot trobar el seu rastre fàcilment. Al'església de Crist t'indicaran els bancs on solien seure amb les seues famílies.



Fins i tot es pot anar a dinar a la City Tavern, lloc que solien freqüentar i que prepara menus basats en la gastronomia de l'època amb una espectacular recreació, llàstima que els preus i el menjar no acompanyen.


Si es prefereix més exotisme per a dinar, en ple centre i al costat de l'estació d'autobussos es troba China Town amb tot tipus de restaurants i botigues orientals.


La visita a la històrica Philadelphia no estaria completa sense passar pel seu carrer més antic l'Elfreth's Alley que conserva encara les cases del segle XVIII.


Molt a prop està la casa-museu The Betsy Rose House on es suposa que la senyora Elizabeth Phoebe Griscom va bordar la primera bandera nord-amaericana supose que sols amb 13 estreles.


Aquest ha sigut un passeig per la històrica Philadelphia, la llavor de la història dels Estats Units, a la que tornarem sens dubte amb una altra entrada.