L'illa de Hong Kong i el port Victòria, el Manhattan d'Orient

Va ser un huit de febrer de 1828 quan naixia a la ciutat francesa de Nantes, Jules Verne un dels meus escriptors preferits, viatjant incansable que va acostar el futur a tots els seus lectors del present. Així que hui encetem un cicle d'entrades de llocs i ciutats per on s'han passejat personatges de les seues novel·les.

Un dels seus majors èxits literaris va ser "La volta al món en huitanta dies" on tot un senyor anglés, acompanyat del seu criat, havia de pegar la volta al món en menys de huitanta dies per una aposta. Els que hem anat a l'EGB vam viure aquesta aventura de la mà d'un dibuix animat en forma de lleó que li deien Willy Fog i de la cançó de Mocedades.

El senyor Fogg de la novel·la no va haver de demanar molts visats per que va guanyar l'aposta viatjant per territori britànic en plena època daurada de l'imperi. I una de les seues aturades va ser en la ciutat de Hong Kong on de segur que arribaria al port Victòria des del vaixell que havia agafat en Calcuta. Jo hi vaig arribar en metro de l'altra part de la ciutat, la península de Kowloon, però sí que vaig tornar amb el bucòlic i típic vaixell de passatgers "Star Ferry".

En aquest lloc poden trobar un gran i complex entramat de molls que donen servei de transport marí a totes les illes i la península de Kowloon. Tot va ser renovat a principis del segle XXI però l'estació marítima encara té un cert aire colonial.

L'edifici d'era colonial que encara es conserva és el Former Suprem Court, acabat en estil neoclàssic en l'any 1911. I de ser seu de justícia i seu del govern en temps de possessió britànica, hui baix sobirania xinesa torna a ser part del poder judicial.

Un altre edifici declarat monument per les autoritats de la ciutat és el Former French Mission Building que es va construir en 1915 sota el que havia sigut residència dels primers governadors. Va ser la seu de la Societat de Missions Estrangeres fins a 1955 que passà a mans del govern local.

Per aquesta zona plagada de gratacels i centres comercials resulta molt curiós passejar diumenges i veure com ha desaparegut tot el  ritme frenètic que viu durant la setmana per l'activitat que es dóna en aquest centre financer de primer ordre. El diumenge les ames del lloc són les dones filipines que treballen d'internes en les cases de les famílies amb diners de Hong Kong. Aprofiten el seu dia de festa per reunir-se i jugar al bingo on encara canten els números en espanyol.

En estil neogòtic podem visitar la catedral evangèlica de Sant Joan on es va celebrar la primera missa en 1949. L'edifici és tota una raresa en mig dels gratacels del cor comercial de la ciutat on tenen la seu la majoria de bancs.

La ciutat de Hong Kong va ser ocupada pels japonesos durant la segona guerra mundial i la catedral es va convertir en un club sols per a japonesos. En 1945 després de l'arribada de la Royal Navy britànica es va celebrar missa en ella.

I del poc que queda en peu de l'època de la visita de Phileas Fogg passem a la modernitat de la mà del Hong Kong Convention and Exhibtion Centre que es va construir guanyant terrenys a la mar entre 1994 i 1997. En 1998 es va fer en aquest lloc la cerimònia de traspàs de Hong Kong del Regne Unit a la Xina.

I també al costat de la mar però a l'altra banda de la Central Piers està la nòria coneguda com a Observation Wheel Hong Kong i que mesura seixanta metres i té 42 cabines per a huit passatgers.

L'escala mecànica coberta i a trams més llarga del món, es pot agafar ací. Mesura huit-cents metres i comunica Central amb Mid-levels. Discorre al llarg de carrers molt autèntics d'una metròpoli d'orient.

Durant el trajecte podem fer dues parades, la primera per a visitar la mesquita Jamia que va ser construïda en 1890 i va ser ampliada en 1915 sota un terreny de propietat del Govern Britànic.

I la segona parada la farem per a visitar el temple de Man Mo. Aquest exòtic edifici es va aixecar en l'any 1847 i està dedicat a dos de deus Man i Mo, deus de la literatura i la guerra. Es creu que varen ser persones de reals, un administrador i el seu soldat, que varen viure al segle III.

El seu interior és tot un espectacle de misticisme, encens i fum on es fan ofrenes als morts i es peguen foc espectaculars espirals d'encens que pengen dels sostre.

Phileas Fogg va estar més de huitanta dies en fer la volta al món, però com que va viatjar en sentit contrari al de la rotació de la Terra, va arribar a Londres un dia abans del que s'havia de presentar en el seu Club per a guanyar l'aposta. Si hagués començat el seu viatge cap a Amèrica hauria arribat un dia més tard. Aquest rigor científic que apareix en moltes de les novel·les de Jules Verne fa que siga per a mi un dels més apreciats.

El barri del Mercat de València, més de 1000 anys de compradors i venedors.

La tercera i última entrada dedicada a escales històriques i monumentals ens portarà molt a prop, al cap i casal per conéixer un del sis barris del centre històric amb més vida. Es tracta del barri del Mercat que rep aquest nom perque des de temps dels àrabs ja es feia mercat ací, en el que era un ramal sec del riu Túria. Després es va construir la Llotja de la Seda, centre de transaccions comercials on visitarem la genial escala del Mestre Pere Compte. Però anem per parts.

El Mercat Central de la ciutat de València és un dels més grans del món, a més l'edifici modernista és una verdadera meravella, però el que més sorprén a locals i visitants és el que allí es ven, una gran varietat de productes frescos de la millor qualitat. Parlem de les millos fruites i verdures de l'horta, els excel·lents peixos i mariscos del Mediterrani, també les anguiles i llises de l'Albufera i una llarguíssima llista d'aliments típics de la dieta mediterrània declarada patrimoni de la humanitat.

I patrimoni de la humanitat és l'edifici de la llotja de la seda, aixecada entre els segles XV i XVI per a realitzar transaccions comercials en una época en què la ciutat de València era una potència comercial de la Mediterrània. L'edifici està considerat un dels millors del gòtic civil amb trets ja propis del renaixement que entrava com un poducte del comerç més procedent d'Itàlia.

El lloc més espectacular de la llotja és sense cap mena de dubte la sala de contractació amb una altíssima volta sostinguda per huit columnes helicoidals que recorden a huit palmeres del paradís. Una inscripció llatina recorre la sala convidant als mercaders que siguen honrats.

La llotja té adossat altre edifici conegut com a consolat del mar, que és en realitat una torre on es trova en la part més baixa un semisòtan amb aspecte de presó.

En el pati de tarongers hi ha una monumental escala que puja a la sala noble on es reunia el tribunal mercantil. A aquesta sala, amb un espectacular pis geomètric que dóna la sensació de ser tridimensional, se li va afegir un artesanat de fusta gòtic procedent de la casa de la ciutat que havia sigut enderrocada. Una verdadera joia.

La visita turística de la llotja acabariía ací però amb certa influencia vaig poder accedir a l'andana o cambra o dalt del més amunt, com diuen a la Vall d'Albaida. És la zona que hi ha dalt de la volta i les palmeres de la sala de contractació. No és que siga bonica però sí resulta curiós i recorda a les cúpules que hi ha sobre el sostre dels  banys àrabs o hammams.

I per a tornar de nou a peu de carrer, vaig utilitzar l'escala de pedra obra del millor picapedrer que hi havia a la fi del segle XV en la Corona d'Aragó, el Mestre Pere Compte. Aquesta escala de caragol és realment espectacular però en va fer d'altres més discretes al Col·legi d'Art Major de la Seda al barri de Velluters i al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir.
https://ferranlerma.blogspot.com/2014/08/sant-jeroni-de-cotalba-el-desconegut.html

No puc abandonar la llotja de la seda sense parlar-vos dels merlets que coronen la torre i el pati de tarongers, per a mi els més originals del món perque tenen forma de corona reial. Aquesta originalitat es podia fer per que l'edifici mai ha tingut un caràcter defensiu.

A pocs metres dels edificis que hem visitat es planta la Falla Plaça del Mercat que fins fa molts anys era la que més premis acumulava de millor falla de secció especial. Així que altre patrimoni de la humanitat podem gaudir cada març en aquest barri. I per la part de darrere de la llotja està la plaça del doctor Collado, amb falla també i amb locals de tardeo i oci nocturn.

I al costat de la plaça s'aixeca l'església de la Companyia de Jesús que ocupa el solar de l'antic espai conventual del segle XVI. L'església actual és del segle XIX i al seu interior podem trobar una Immaculada de Joan de Joanes que segons la tradició la va pintar seguint les indicacions d'un jesuïta al qual se li havia aparegut la mare de Déu en somnis.

I per davant de la llotja trobem altra església, la dels sants Joans, aquesta té més història per que en temps de reconquesta va substituir a una mesquita. La seua espadanya està coronada per un pardal que baixa quan toquen les hores. Sempre s'ha dit que en èpoques de fam alguns pares de la Serrania amb pocs recursos per a mantindre als fills, abandonaven al xiquet assegut en l'escala de la llotja mirant el pardal sabent que algún mercader se l'emportaria a casa i l'alimentaria a canvi de fer-lo treballar.

Als peus de l'espadanya i sota terra hi havia botigues conegudes com les covetes dels sants Joans que hui en dia esperen una restauració. A l'interior les pintures del sostre estan essent restaurades.

Per darrere dels sants Joans es troba el carrer d'Eixarchs amb un grapat de palaus del gòtic al barroc que están iniciant un procés de restauració i molt prop el Palau de Joan Valeriola, amb un excel·lent pati gòtic i artesanats de fusta. És seu de la fundació Chirivella-Soriano i ofereix exposicions.

Graz, la segona ciutatd'Àustria

La segona escala que anem a pujar i baixar aquest any es troba en la ciutat austríaca de Graz, la segona més gran del país i capital d'Estíria. Es pot arribar fàcilment amb el tren i amb una passejada no massa llarga s'accedeix al seu bonic centre històric.

Però abans d'arribar-hi ens detindrem a observar el modern edifici del Kuntshaus que destaca per la seua peculiar forma i il·luminació. A mi em va recordar a un desagradable personatge d'stars wars
que s'anomenava Jabba.

Cal primer crear el riu Mur i no hi ha millor forma de fer-ho que a través del pont i l'illa artificial creada expressament en l'any 2003, quan la ciutat va ser capital cultural europea.

Com encara és el principi i no estareu molt cansats es pot pujar a l'Schlossberg a través d'una llarga escala o també, usar el funicular i reservar les forces per un dia llarg que ens espera.

Una vegada arribats al cim de la muntanya del castell a banda d'unes bones vistes es pot gaudir de la bellesa de la torre del rellotge. És un dels símbols de la ciutat i va ser construïda al segle XVII. El castell va ser destruït per les tropes napoleòniques i aquesta torre es va salvar gràcies a l'acció dels habitants de Graz.

Descendirem els més de quatre-cents metres que hem muntat per a deixar-nos perdre pel fabulós centre històric de la ciutat que està declarat patrimoni de la humanitat. Un dels edificis més espectaculars és el Landhaus, un edifici renaixentista seu del govern de l'Àustria Baixa.

Al costat es troba l'arsenal, un edifici del segle XVII que es va aixecar com a magatzem d'armament i que es coneix amb el nom Landeszeughaus. És un museu amb una de les millors col·leccions d'armes del centre d'Europa.

Molt a prop està l'església franciscana del segle XVI que va patir greus danys durant la segona gerra mundial. Va ser restaurada després on es van incloure unes espectaculars vidrieres modernes.

El centre neuràlgic de la ciutat és la triangular Hauptplatz amb un bonic repertori 'edificis amb façanes renaixentistes i barroques. La Haus am Luegg n'és un exemple i ocupa els nombres 11 i 12 de la plaça.

Cal deixar-se perdre pels medievals carrers del centre històric i fins i tot descobrir un peculiar rellotge de carriló. Va ser donat a la ciutat pel seu propietari amb la condició que no deixara de funcionar. Durant la segona guerra mundial ho va deixar de fer per que s'aprofità la seua estructura metàl·lica per a armament. Afortunadament es va reconstruir posteriorment.

I ara s'enfilarem a buscar el Burg, castell gòtic residència dels Habsburg on es troba la doble escala de caragol, motiu de l'entrada de hui, una verdadera obra mestra de l'arquitectura de l'època.

Al costat del Burg està la catedral de la ciutat, una antiga església fortificada del segle XV manada construir per Frederic III, que va sobreviure molt bé a les bombes de la segona guerra mundial.

El seu interior, gòtic en origen, ha sigut camuflat per una esplèndida decoració barroca de pintures i estucs que encara deixa veure alguna que altra pintura original.

I al costat de la Dom o catedral s'aixeca un espectacular edifici redó amb campanar. Es tracta del Mausoleum, que va manar construir l'emperador Ferran II per a ser soterrat ací  amb la seua família.

La façana principal és considerada un dels millors exemples de l'art manierista que es pot trobar en Àustria i la veritat és que veure-la des de baix de l'escalinata que presideix és una meravella.

Al seu interior podem gaudir d'una impressionant cúpula rodona i volta de canó de l'església de Santa Caterina decorades amb bells frescos barrocs del segle XVII i escultures d'escaiola.

I en la cripta està el sarcòfag de l'emperador Ferran II, sols ell i el darrer Arxiduc Habsburg que va morir al segle passat en Madeira, no es troben en panteó familiar de l'església dels caputxins de Viena. Ferran II era nét d'altre emperador, Ferran I, el germà de Carles I d'Espanya.