Parc Nacional do Iguaçu, les millors vistes de les catarates més impressionants del món.

Per a acabar la sèrie d'espais naturals que començarem al principi de l'estiu es desplaçarem a un dels llocs més agraciats pel poder màgic de la natura que són les catarates del riu Iguaçú, un espai compartit entre dos països, Argentina i Brasil. Argentina et permet millor cntacte amb la natura i les aigües, Brasil millors vistes. Així que hui visitarem la part de Brasil, el Parc Nacional do Iguaçú.

Començarem fent una caminata a peu vora riu Iguaçú, entre sendes i passarel·les habilitades per als mil·lers de turistes que rep cada dia aquest espai. Un autobús et portarà des del centre de visitants on comença la senda de les catarates, just davant de l'hotel das Cataratas un edifici d'estil colonial que imita una hacienda del Nou Món.

Començat el camí per la senda que no passa dels dos quilòmetres. caldrà aturar-se a fer fotos en varios punts, per que les cararates del costat argentí es veuen espactaculars. Una primera dama dels Estats Units va dir emocionada que les del Niàgara eren una aixeta de cuina comparades en aquesta meravella de la naura.

El punt àlgide del passeig és sense cap mena de dubte recòrrer la passarel·la que et porta just davant d'elles. Ací cal possar-se l'impermeable si no vols acabar arremulat pels esguits d'aquesta meravella de la natura.

La senda acaba en un lloc conegut com Porto Canoas, un lloc on es pot menjar i comprar souvenirs. I també es pot vure de prot als habitants més boics i simpàtics d'aquest part naural. Els coatís, que s'acosten als humans a veure que poden treure per a menjar. Està prohibit donar-los de menjar i menys tocar-los. En aquesta zona també va apareixer un tegú vermell.

La següent parada, dins del Parc Nacional do Iguaçú és el Safari Macuco, on passejaràs per dins del bosc tropical atlàntic, o simplement la selva, en cotxe elèctric, a peu i després navegaràs en llanxa a motor a peu de catarates. Però anem per parts, primer amb un vehicle elèctric per una pista forestal on el guia et mostra flora i fauna, si apareix. Hi havia moles palmeres d'on s'extrau el margalló que mengem en l'ensalada, cosa que hauriem de replantejar-nos per queun quilògram de margalló equival mtar una palmera que necessitat dotze anys per a creíxer.

La segona etapa, totalment opcional es fer el passeig endinsant-se deins la selva utilitzant una passarel·la metàlica amb dos-cents escalons. És per a entrar més en contacte en la natura, no hi ha grans vistes que retratar però resulta agradable.

I la més excitant del safari és la de navegació amb llantxa motora que et porta al peu de les catarates. Hi ha dos opcions la seca i la humida. Jo vaig riar la seca, que vius lamateixa experiència que la humida però sense arrimar-se a un dels quasi tres-cents salts de les catarates d'Iguaçú.  Anar en llantxa a contracorrent dels ràpids et puja l'adrenalina i supose que acabar mullat per star quasi al costat d'un xorro encaea més.

Les vistes des de baix, navegant sobre les aigües del riu Iguaçú són espectaculars, els salts que pega la llantxa fan fredat i de si tens sort també pots veure un dels anumals més simpàtics de la fauna sud-americana, el capibara, el rossegador més gran del món que pot pessar fins a setanta quilògrams.