Cerro Alegre y Cerro de la Concepción en Valparaiso, la ciutat de colors patrimoni de la humanitat en Xile

 La darera entrada dedicada a artistes que realitzen un art mnys formal i menys acadèmic va dedicada al grafitero, Inti Castro el creador dels millors murals d'art urbà de Xile, reconegut en Europa i Estats Units i per descomptat en l'Amèrica Llatina, Algunes de les seues obres es poden veure als carrers de Valparaiso, una ciutat xilena declarada patrimoni de la humanitat pel seu urbanisme extrem amb cases que es despengen de pujols fins arribar al que va ser el port del Paacífic més important d'Amèrica del Sud.

Hui ens dedicarem a conéixer dos dels seus pujols plagat de murs multicolors el Cerro Alegre i el de la Concepción els més turístics i segurs de tots els de Valparaiso. Està comunicat amb el port i la zona plana junt al mar amb muktitud d'ascensors, que jo anomenaria funicular. El més antic és l'ascensor Concepción, el primer construït a l'hemisferi sud, però hi han més, com el del Peral que é el que vaig fer servir jo, inaugurat el segon any del segle XX i recentment restaurat.

Des de l'eixida de l'ascensor buscarem el Passeig Iugoslau, on famílie riques que havien aconseguit la seua fortuna amb l'exportació del alitre s'assetaren al segle XIX. Aquest lloc es ideal per a gaudir d'una de les millors vistes de la ciutat des d'un bucòlic miador.

L'edifici més destacable d'aquest passeig és el palau Babiruzza construït en 1916 per arquitctes italians per a la família Zanelli. Aquesta família de quatre germans italians que emigrà des d'Itàlia i s'establiren a Xile com a venedors de queviures es feren més que rics amb el comerç del salitre. El palau hui en dia és el Museu de Belles Arts de Valpo, el nom amb que anomenen a la ciutat molts xilens.

Amb una passejada de quasi deu minuts per que s'ha demuntar l'escala multicolor arribem a una lloc amb una bucòlica terrassa, el café Turri, una antiga casona reconvertida en hotel, Lloc ideal per a relazar-se i també per a coneixer com era una casa de rics comerciants per dins.

Un bon lloc per a dinar es el restaurant Concepción on es pot degustar l'excel·lent gastronomia local i a més gaudir de bones vistes a la ciutat i l'oceà Pacífic. Pastel de choclo que és carn amb una crema de farina de dacsa, paila marina que es una sopa de peix que ressucita a un mort.

Molt prop del restaurant Concepción trobem una catedral anglicana que es va construir en la meitat del segle XIX per a atendre a la gan quantitat de britànics que habitaven aquesttos ues muntanyetes que esten visitant, després de que la constitució xilena permetera el culte d'altres religions i confessions cristianes. L'edifici no resulta gens grandós per que no podia eclipsar les esglésies catòliques de la iutat.

Molt prop està l'església luterana de la Santa Creu que ofereix culte als alemanys protestants de la zona des de finals del segle XIX. Va ser la primera església protestant de sudamèrica a la que se li va permetre tindre campanar.

I la ruta oficial s'acaba en l'hotel Brighton de Valparaiso, u edifici d'estil victorià amb décades d'història i una espectacular terrassa que en el seu dia estava a la voreta de la mar i que hui té tot un conjunt d'edificis portuaris davant. Les vistes des d'ací són meravelloses.

I ara per llire cal deixar-se perdre pels carrerons i escales d'aquestos pujols per a anar descobrint el conjunt d'art urbà més impressionant del món,  Si eres valent deixa't caure per la rampa junt a les escales i penja-ho en el tic-toc.