Macau, centre històric portugués i capital del joc xinés.

 L'entrada d'avui ens fa viatjar a l'extrem orient per a conéixer ciutat que durant quatre segles i mig va formar part d'altre imperi marítim i comercial, l'Imperi Portugués. Després de la revolució dels clavells en l'any 1975 Portugal va renuniciar a la seua sobirania en favor de la Xina i finalment es va donar el traspàs definitiu al gegant asiàtic el vint de desembre de 1999, això si amb govern autònom supervisat per Pequín.

Macau hui en dia es una mescla de cultura portuguesa molt present en l'arquitectura del centre històric declarat patrimoni de la humanitat, ciutat d'avantguarda amb gratacels i casinos i cultura popular xinesa. Diversos temples btaoistes podem trobar per la ciutat, el temple A-Má és més antinc que la propia ciutat erigida pels portuguesos al segle XVI, data del segle XV.

No pot faltar la crema d'incens en aquest temple oriental que ací es precenta en una curiosa forma espiral pot habitual per als ulls occidentals però el que resulta més curiós és que en el patí es llancen coets per a espantar els espirits malignes.

I del lloc més pur i tranquil del centre de Macau se n'anem al més impur i bulliciós, el casino Grand Lisboa l'edifici més imponent i grandiós de la ciutat. Edifici de quaranta-huit plantes de dos-cents cinquanta-huit metres da'alçada inaugurat en l'any 2007.

Al seu interior es podem trobar mil màquines escurabutxaques, huit-centes taules de joc, hotel, restaurant amb una carta de més de set mil vins i l'exposició permanent d'un diamant de quasi cinquanta grams el més gran del món en el seu estil. El joc prohibit a la Xina continental és per Macau el seu principal negoci.

I caminant cap al nord entrarem de ple en el casc antic de la ciutat de Macau, un trocet del Portugal històric en el llunyà Orient. El Leal Senado va ser la seu del govern colonial portugués i el títol de Leal li ho va donar el rei Joao VI de Portugal per que la ciutat mai va reconéixer la sobirania espanyola quan Portugal va romandre sota la monarquia dels Aústries entre 1580 i 1640.

Molt prop, en el mateix Lardo do Senado, un bonic carrer per a viannants es troba la Santa Casa de la Misericòrdia manada aixecar en l'any 1569 per un bibe per a donar servei hospitalari i de caritat als necessitats de la ciutat de Macau.

I una mica més cap a l'est s'aixeca la cateral de la ciutat, la coneguda com igreja da Sé, està dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu. L'edifici original de pedra del segle XIX va desaparéixer per culpa d'un tifó, així que al segle XX s'hagués de reconstruir.

L'església conservada més antiga de la ciutat és l'església de Sant Doménec que es va començar al segle XVI i es va renovar al següent segle. Es tracta d'un temple barroc amb façana de tres alçades i un peculiar color groc.

El passejar pel centre històric de Macau és cm estar en la vella Lisboa, amb edificis d'estil portugués i carrers i cartells que encara utilitzen l'idioma portugués. Una gran quantitat de turistes visiten cada dia la ciutat procedents de la Xina continental i la regió autònoma de Hong Kong amb la que comparteix moneda.

La imatge més icònica de la ciutat és sense cap mena de dubte la façana i sols la façana per que més res queda, del que va ser l'església de Sant Pau, situada sobre un xicotet pujol a la que s'accedeix pujant una cran escalinata. L'església aixecada en l'any 1640 es va cremar en 1835 i sols es va salvar la monumental façana. La seua ubicació i l'aspecte de ruïna li donen un bucòlic aire que a tothom impressiona.

I finalitzarem la visita a l'excolònia portuguesa pujant al Monte do Forte, una fortalesa construïda pels jesuïtes entre els anys 1617 i 1626 per defensar la ciutat. Va rebutjarr l'assalt de tres vaixells holandesos. Està situada sota la muntanya més alta de la península on es troba Macau i ofereix bones vistes de la ciutat.