La rambla Nova de Tarragona, el millor modernisme de la ciutat.

 Continuem la nostra tournée per santuaris marians europeus i hui anem molt propet de casa, a la ciutat de Tarragona per a conéixer el primer santuari dedicat a Nostra Senyora del Sagrat Cor que va haver en Espanya amb la particularitat de ser una de les primeres obres on Gaudí va participar. Però anirem per parts i començarem assomant-nos al balcó del Mediterrani. Espectaculars vistes en alt del Mare Nostrum.

I quasi al costat i en alt mirant en aquest cas a la ciutat i no a la mar en la que tant havia navegat està l'estàtua de Roger de Llúria, l'almirall més lloat de la marina de la Corona d'Aragó. Després de guanyar la guerra de Sicíllia contra els provençals pronunicà la frase "que cap peix s'atreveixi a traure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó".

A pocs metres ciutat endins i a ma dreta trobarem la casa Salas que l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà es va construir com a casa familiar en l'any 1907- Es tracta d'una vivenda amb planta baixa i tres altures que acaben rematades amb uns originals pinacles.

A l'altra part de la rambla podem trobar un dels històrics hotels de la ciutat l'hotel Lauria, d'estil eclèctic i amb que mereix una fer una ullada per la seua equilibrada façana i pel seu vestíbul i escala que ara pugen als apartaments que ens traslladaran a un passat més glamourós. El lloc és ideal per a allotjar-se per la seua relació preu-qualitat i sobretot la immillorable ubicació.

Dos carrers més cap a dalt eixirem de la rambla Nova per a agafar el carrer Méndez Núñez fins arribar al nº 14. Allí està l'església de les monges del Jesús i Maria, el santurari de Nostra Senyora del Sagrat Cor nomenat adés. L'altar i altra peça més estan documentades com les primeres obres d'Antoni Gaudí, de quan era estudiant i que va regalar a les monges per fer-se càrrec de la seua neboda que havia quedat òrfena.

Tornarem de nou a la rambla Nova  i després de pujar cap a dins una illa de cases més el deixarem agafant per l'esquerra el carrer Sant Francesc. Allí ens espera l'antic convent de franciscans un edifici del segle XVIII molt renovat que encara té part del claustre i l'església. Una de les seues capelles, la de Sant Francesc d'Asís es va redecorar en l'any 1926 per a conmemorar el set segles de la mort del sant italià. Les pintures són obra de Pau Conadó.

Ara caminarem cap a l'interior per la rambla Vella fins al següent carrer, el carrer Assalt on es quedarem meravellats per l'espectacular agulla modernista de l'església neogòtica del convent dels pares carmelites.

A la rambla nova ens espera el darrer edifici modernista construït a Tarragona, la casa de les senyores Puig d'Àvila i hui seu de la cambra Oficial de Comerç. Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Pujol Sevil en l'any 1929.

Més amunt de la Rambla Nova trobarem l'espectacular monument dedicat als castellers, aquesta arquitectònica dança humana patrimoni de la humanitat que exportaren els moixeranguers d'Algemesí que vingueren a aquestes terres a plantar arròs.

I baixarem tres carrers de la rambla Nova i a mà dreta arribarem al modernista mercat central,un edifici aixecat en l'any 1915 i recentment renovat que mostra un aspecte impecable on fa molt de goig anar a comprar. 

I per a recuperar forces hi ha una gran plaça davant de l'entrada principal plena de terrasses. La millor hora per a vindre és a les dotze del migdia a les cinc de la vesprada on el carrilló comença a sonar amb el pasdoble d'Amparito Roca, himne de les festes de Santa Tecla. Al seu compàs ballen totes les figures de les dances típiques de la festa.