Hui viatgem a la segona ciutat més poblada de França i la que més població estrangera acull de tota la Unió Europea. Marsella, com Cartagena, Ambers i Bilbao, ja s'han llevat de damunt l'etiqueta de ciutat portuària lletja i els porcessos de renovació i aquells ports bruts i lletjos s'han transformat en espais que conviden a llargues passetjades i vesprades de terrasseta de bar. I des del port de Marsella agafarem l'autobús seixanta per a pujar a un dels llocs més volguts dels marsellesos, la basílica de Notre-Dame de la Garde.
La Basílica dedicada al culte marià desperta una gran devoció als cristians que en aquesta ciutat resideixen i que l'anomenen la bonne mère. En realita passen desapercebuts entre la gran allau de turistes de creuer atracat per a un dia en el port més important del Mediterrani. Capta l'atenció de tothom la imatge daurada de Maria que està coronant el campanar i que està feta en coure, pesa deu mil quilograms i mesura onze metres. Cada any necessita renovar el daurat amb cinc cents grams d'or.
El mont de la Guàrdia s'aixeca a cent seixanta-nou metres sobre el nivell de la mar i es té constància de l'existència d'un temple dedicat a la Mare de Déu des del segle XIII. El temple actual és del segle XIX i està inspirat en el romànic pisà on es combinen les pedres de dos colors i l'arquitectura bizantina.
L'edifici consta de dues plantes, la cripta i l'església superior. La cripta amb nau de volta de canó d'inspiració romànica i té sis capelles laterals. A l'entrada ens reben dues escultures de marbre una d'un bisbe i l'altra d'un papa. La capella major té un altar de pedra i una imatge de la Mare de Déu coneguda amb el nom de la Verge del Ram.
L'església superior té unes dimensions modestes comparades amb les dimensions del campanar amb l'escultura de la Mare de Déu, però els mosaics de la volta i l'harmoniosa combinació del marbre blanc de Carrara amb el roig de La Celle, no deixen indiferent a ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada