El centre històric de Múnic, carrers medievals vestits de barroc.

 Hui es traslladarem a la capital de Baviera en Alemanya per a conéixer la seua catedral dedicada a la Mare de Déu i de pas recòrrer els carrer medievals del centre històric que estan plens d'impressionants edificacions barroques i de pas tastar el garró de porc rostit arremullat en la bona cervesa local.

Múnic és la meua ciutat alemanya preferida, l'he visitada tres vegades i és ací on vaig fer el curs intensiu d'alemany de dues setmanes amb companyia de gent de diversos països, de matí classes d'alemany i de vesprada a parlar francés amb els suïsos memtre beviem Muss, les cerveses de litre. L'Agustiner Stammhaus, és una taberna que té ja segles d'història

Hem accedit ja al centre històric de la ciutat per la Karlstor i estem al Neuehauser Strasse. Aquesta porta d'origen medieval rep el seu nom en honor al príncep elector Carles Teodor que curiosament va manar la demolició de les muralles de la ciutat.

I a continuació està la renaixentista església de Sant Miquel que ben bé mereix una visita. Es va aixecar al segle XVI i en el seu dia va ser la més gran en aquest estil al nor dels Alps. Aquesta espressió és molt socorreguda en el sud d'Alemanya per a parlar d'històriques edificacions que mai han pogut superar la monumentalitat de les italianes.

La següent parada la farem a la Frauenkirche, literalment l'església de les dones, un temple o millor dit una catedral catòlica dedicada a la Mare de Déu. Destaca sobre tot el centre de Múnich on està prohibit construir res que sobrepasse les cúpules verde sen forma de ceba dels seus dos campanars. Segons un guia turístic que li va fer la ruta al meu cosí Aureli, les primeres en aquesta peculiar forma tan alpina que es varen construir.

Entrar dins de la catedral ens pot crear dues sensacions antagòniques, quedar-nos bocabadats per l'altura i la poca amplària de la nau central i quedar-nosdespagats per l'ultrablancor del sostre i els murs, sembla més un temple protestant poc ornamentat que una catedral catòlica, però cal dir que a Múnicles bombes de la segona guerra mundial feren molt de mal.

Però Baviera és catòlica i barroca i per a aquell que necessite una explosió de decoració vegetal, angelets icolor pot anar a la xicoteta església que rep el nom dels arquitectes que se la feren com a capella privada, els germans Asam. Asamkirche és com una bombonera o una xicoteta joia.

Altra esgésia, la de Sant Pere ens espera. Sobre el solar que ocuparen una església merovíngia construïda cent anys després de la fundació de Múnic al segle XII, va haver una altra romànica fins la construcció de la nau gòtica. El campanar de cinquanta-sis metres és un bon punt d'observació del centre.

A l'interior gaudirem de moltes obres d'art que van del gòtic al rococó. Laltar major és una obra mestra obra d'Erasmus  Grasser. Amés trobarem una peculiar i macabra relíquia en una capella lateral, l'esquele de Santa Mundtia recobert d'or i joies.

I el que es promet és deute i ara toca menjar garró de porc rostit acompanyat amb puré de creïlles i xucrut. Els de Múnic anomenen al garró Schweinshaxe i un lloc per a menjar-lo és el restaurant Haxnbauer 

I conforme hem entrat al centre històric de Múnic, traavesant una porta de muralla eixirem, en aquest cas per la Sendlinger Tor, una porta del segon recinte amurallat de la ciutat que es va fer entre els segles XIII i XIV. 

La rambla Nova de Tarragona, el millor modernisme de la ciutat.

 Continuem la nostra tournée per santuaris marians europeus i hui anem molt propet de casa, a la ciutat de Tarragona per a conéixer el primer santuari dedicat a Nostra Senyora del Sagrat Cor que va haver en Espanya amb la particularitat de ser una de les primeres obres on Gaudí va participar. Però anirem per parts i començarem assomant-nos al balcó del Mediterrani. Espectaculars vistes en alt del Mare Nostrum.

I quasi al costat i en alt mirant en aquest cas a la ciutat i no a la mar en la que tant havia navegat està l'estàtua de Roger de Llúria, l'almirall més lloat de la marina de la Corona d'Aragó. Després de guanyar la guerra de Sicíllia contra els provençals pronunicà la frase "que cap peix s'atreveixi a traure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó".

A pocs metres ciutat endins i a ma dreta trobarem la casa Salas que l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà es va construir com a casa familiar en l'any 1907- Es tracta d'una vivenda amb planta baixa i tres altures que acaben rematades amb uns originals pinacles.

A l'altra part de la rambla podem trobar un dels històrics hotels de la ciutat l'hotel Lauria, d'estil eclèctic i amb que mereix una fer una ullada per la seua equilibrada façana i pel seu vestíbul i escala que ara pugen als apartaments que ens traslladaran a un passat més glamourós. El lloc és ideal per a allotjar-se per la seua relació preu-qualitat i sobretot la immillorable ubicació.

Dos carrers més cap a dalt eixirem de la rambla Nova per a agafar el carrer Méndez Núñez fins arribar al nº 14. Allí està l'església de les monges del Jesús i Maria, el santurari de Nostra Senyora del Sagrat Cor nomenat adés. L'altar i altra peça més estan documentades com les primeres obres d'Antoni Gaudí, de quan era estudiant i que va regalar a les monges per fer-se càrrec de la seua neboda que havia quedat òrfena.

Tornarem de nou a la rambla Nova  i després de pujar cap a dins una illa de cases més el deixarem agafant per l'esquerra el carrer Sant Francesc. Allí ens espera l'antic convent de franciscans un edifici del segle XVIII molt renovat que encara té part del claustre i l'església. Una de les seues capelles, la de Sant Francesc d'Asís es va redecorar en l'any 1926 per a conmemorar el set segles de la mort del sant italià. Les pintures són obra de Pau Conadó.

Ara caminarem cap a l'interior per la rambla Vella fins al següent carrer, el carrer Assalt on es quedarem meravellats per l'espectacular agulla modernista de l'església neogòtica del convent dels pares carmelites.

A la rambla nova ens espera el darrer edifici modernista construït a Tarragona, la casa de les senyores Puig d'Àvila i hui seu de la cambra Oficial de Comerç. Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Pujol Sevil en l'any 1929.

Més amunt de la Rambla Nova trobarem l'espectacular monument dedicat als castellers, aquesta arquitectònica dança humana patrimoni de la humanitat que exportaren els moixeranguers d'Algemesí que vingueren a aquestes terres a plantar arròs.

I baixarem tres carrers de la rambla Nova i a mà dreta arribarem al modernista mercat central,un edifici aixecat en l'any 1915 i recentment renovat que mostra un aspecte impecable on fa molt de goig anar a comprar. 

I per a recuperar forces hi ha una gran plaça davant de l'entrada principal plena de terrasses. La millor hora per a vindre és a les dotze del migdia a les cinc de la vesprada on el carrilló comença a sonar amb el pasdoble d'Amparito Roca, himne de les festes de Santa Tecla. Al seu compàs ballen totes les figures de les dances típiques de la festa.

Notre-Dame de la Garde, la basílica guardiana de la ciutat de Marsella

 Hui viatgem a la segona ciutat més poblada de França i la que més població estrangera acull de tota la Unió Europea. Marsella, com Cartagena, Ambers i Bilbao, ja s'han llevat de damunt l'etiqueta de ciutat portuària lletja i els porcessos de renovació i aquells ports bruts i lletjos s'han transformat en espais que conviden a llargues passetjades i vesprades de terrasseta de bar. I des del port de Marsella agafarem l'autobús seixanta per a pujar a un dels llocs més volguts dels marsellesos, la basílica de Notre-Dame de la Garde.

La Basílica dedicada al culte marià desperta una gran devoció als cristians que en aquesta ciutat resideixen i que l'anomenen la bonne mère. En realita passen desapercebuts entre la gran allau de turistes de creuer atracat per a un dia en el port més important del Mediterrani. Capta l'atenció de tothom la imatge daurada de Maria que està coronant el campanar i que està feta en coure, pesa deu mil quilograms i mesura onze metres. Cada any necessita renovar el daurat amb cinc cents grams d'or.

El campanar està ubicat sobre la porta principal d'accés al temple i mesura uns cuaranta metres. Es de planta quadrada amb llinterna cilíndrica i a banda de la Mare de Déu la rematen quatre escultures d'àngles músics.

El mont de la Guàrdia s'aixeca a cent seixanta-nou metres sobre el nivell de la mar i es té constància de l'existència d'un temple dedicat a la Mare de Déu des del segle XIII. El temple actual és del segle XIX i està inspirat en el romànic pisà on es combinen les pedres de dos colors i l'arquitectura bizantina.

L'edifici consta de dues plantes, la cripta i l'església superior. La cripta amb nau de volta de canó d'inspiració romànica i té sis capelles laterals. A l'entrada ens reben dues escultures de marbre una d'un bisbe i l'altra d'un papa. La capella major té un altar de pedra i una imatge de la Mare de Déu coneguda amb el nom de la Verge del Ram.

L'església superior té unes dimensions modestes comparades amb les dimensions del campanar amb l'escultura de la Mare de Déu, però els mosaics de la volta i l'harmoniosa combinació del marbre blanc de Carrara amb el roig de La Celle, no deixen indiferent a ningú.

A destacar la imatge de plata de la Mare de Déu ubicada en l'absis que fou financiada per la duquesa d'Orleans en la primera meitat del segle XIX, per que l'anterior va ser fosa en la revolució francesa. Des de la volta de la nau pengen vaixells a mode d'exvots. La cúpula té nou metres de diàmetre.

I des del mont de la Guàrdia es pot gaudir d'unes meralloses vistes de la ciutat i de la Mediterrània sobre tot de les illes de l'arxipèlag de Friuli. En una d'elles, l'illot d'If, s'aixeca el castell que es va fer famós amb el llibre d'Aleixandre Dumas, el Comte de Montecristo.

I mirant cap a l'interior, en Marsella és cap al nord, veurem part de la ciutat amb el seu curiós estadi velòdrom, que és la seu de l'Olimpique. L'estadi d'aquest centanari club es va renovar en 2014 per a acollir partits de l'Eurocopa del 2016.