Bosa, el poble de colors en Sardenya

 El següent santuari marià que anem a visitar es troba en un bucòlic poble de cases de colors i travesat pel riu Temo, molt prop de la costa. Aquest poble s'anomena Bosa i està en l'illa italiana de Sardenya. Té poc més de set mil habitant i una rica història que comnença amb els fenicis i un ric patrimoni arquitectònic amb castell i fins i tot catedral. 

Per a aaribar s'ha de fer en cotxe i aparcar-lo a la part esquerra del riu Temo en el barri artesà de Sas Conzas on es treballava la pell i on està el port de l'únic riu navegable de tota l'illa de Sardenya, aquest port és conegut com el Moll de Conce i destaca per l'uniformitat de les adoberies del segle XVII i XVIII.

Però el que cal fer en Bosa és deixar-se perdre pels carrers del barri medieval de Sa Costa i per això caldrà creuar el Ponte Vecchio, fet amb un tipus de pedra anomenada traquita al segle XIX per substituir-ne d'altre anterior de fusta.

Immediatament apareixerà sobre els nostres ulls la catedral de la Immaculada. Cal aclarir que Bosa és seu episcopal des del segle VI, encara que des del segle XVI és compartida amb la catedral de la ciutat de l'Alguer.

Si entrem a l'interior poc podrem veure de l'original edifici del segle XII per què tot va ser remodelat en un estil barroc piamontés en el segle XIX. A resaltar els dos lleons de marbre matant a dracs al peu de l'escala doble que puja a l'altar major.

La catedral té una façana ubicada al corso de Vittoiro Emanuele II, el carrer principal de Bosa que transcorre paral·lel al riu. Les cases més senyorials de la ciutat estaven ací i moltes d'elles hui en dia son joieries on es treballa en coral i la filigrana.

En aquest mateix carrer està ubicada l'església de la Mare de Déu del Roser amb portalada d'estil marienista. L'interior més senzill d'una sola nau també va ser remodelat ja al segle XIX.

Però el més famós de la ciutat de Bosa són els seus carrerons  amb cases de façanes pintades de colors molt ben conservades on cal deixar-se perdre per a traslladar-se a l'època medieval i moderna quan aquesta ciutat estava intensament lligada a la corona d'Aragó.

I finalment pujarem al castell de Serravalle conegut també com castell de Malaspina, per la família que el va poseïr i que donava protecció als habitants de Bosa dels atacs de pirates. Es va construir al segle XIII i va ser dotat d'artilleria al segle XV, sota la dominació aragonesa.

 El millor que ofereix aquest castell quan s'està en ell no és la seua arquitectura, queda ben poc a banda de les muralles i torres defensives, el que més impressiona són les vistes de Bosa, el riu Temo i la mar Mediterrània.

I dins del castell i sota la protecció de les seues muralles està l'església de la Mare de Déu de Sos Regnos Altos. Es tracta d'un temple senzill per que s'ubica en l'antiga capella palatina del castell, però amb uns interessants frescos del segle XIV.

Pezinok, poble monumental i de vi prop de Bratislava

 Hui viatgem a Eslovàquia per a conéixer Pezinok, una interessant ciutat de vint mil habitants situada a vint quilòmetres de Bratislava, la capital del país. La comunicació en transport públic està asegurada amb tren i autobús. El lloc és famós per les bodegues de vi i també pel seu bonic patrimoni monumental.

Des l'estació del tren o de la carretera on para l'auobús ens dirigirem cap al centre a visitar el Museu dels  Petits Càrpats ubicat en una casa del segle XVII que va ser d'una família de vinaters. És el millor lloc per conéixer com es feia el vi en aqesta regió d'Eslovàquia one els Càrpats disminueixen la suea alçada.

La següent parada ens permetrà visitar dues esglésies, la primera està dedicada a la transfiguració del nostre Senyor i es va construir al segle XVII quan el govern de la ciutat estava en mans dels cristians evangèlics. Després els serveis religiosos de l'església anirien canviant de confesions cristianes i de congregacions religioses catòliques.

L'altre església amb un campanar més imponent es coneix amb el nom d'església evangèlica, es va aixecar al segle XVIII i es tracta d'un edifici de nau única amb sostre a dues aigües. Es va declarar monument nacional d'eslovàquia en l'any 2018.

Una columna barroca de la pesta, com no pot faltar en cap ciutat de l'antic imperi Austrohongarés s'aixeca molt prop i està dedicada a la Immaculada concepció de Maria, encara que la patrona de la ciutat és la Mare de Déu de l'Assumpció.

I el segon edifici civil més interessant de la ciutat és el seu ajuntament renaixentista de parets blanques i sotre roig amb pati interior recorregut d'arcades. Ací tambe es pot menjar per que hi ha un restaurant, beure perque té una vinoteca i també oficina de turisme.

I anirem a cercar el monument civil més important de la ciutat pujant cap un parc de frondosos arbres però abans pararem en el temple marià, motiu de la visita de hui, dedicat a l'Assumpció de Maria. Es tracta d'una església que s'inicià al segle XIII. La nau és d'estil gòtic tardà i el seu campanar és d'estil barroc.

I acabarem la ruta de hui en el curiós castell de Pezinok, del segle XIII abans rodejat a un fossat ple d'aigua. L'edifici va ser adquirit per una ccoperativa de vins al segle XIX i hui és restaurant i hotel amb spa.

Algemesí, ciutat de la Ribera Alta amb un interessant patrimoni material i un immaterial patrimoni de tota la humanitat.

 Entre el 7 i 8 de setembre el poble d'Algemesí celebra tres processons en honor a la Mare de Déu de la Salut que han sigut declarades patrimoni de la humanitat per les dances que l'acompanyen, tot un èxttasis de musica tradicional valenciana, balls i vestimentes multicolors, que s'han de veure i gaudir al menys una vegada en la vida i si pot ser cada any. Hui encetem un llarg itinerari d'entrades dedicades a temples i santuaris marians que ens durà a diversos països del vell continent.

El nostre punt de partida serà la quadrada plaça major on es troben l'ajuntament i la basílica menor de Sant Jaume apostol, edifici civil i edifici religiós més important del poble. Aquest indret és l'origen del poble, antiga alqueria musulmana repoblada per cristians després de la conquesta de Jaume I i primera parada de l'històric  camí de Sant Jaume que va de València ciutat a Santiago de Compostela. La planta quadrada de la plaça obliga a que la plaça de fusta que es monta per a les festes de bous de la fi de setembre siga també quadrada, tota una curiositat.

Ens fixarem primer pel simètric edifici de la casa de la vila o ajuntament, es va construir entre els segles XIX i XX encara que Algemesí ja va aconseguir ser municipi independent de la ciutat d'Alzira al segle XVI. La façana d'estil eclèctic coronada amb l'escut de la ciutat dóna color a una plaça on el color de la pedra de la basílica hi predomina.

La basílica menor de Sant Jaume és en realitat la superposició perpendicular de dos temples, l'antiga església del poble i la nova església que es va construir en estil renaixentista en el segle XVI en plena expansió econòmica de l'Algemesí independent d'Alzira. Accedirem a la part nova per una bonaica façana d'estil renaixesntista italià de la segona meitat del segle XVI que resulta d'allò més original per que la porta d'accés està sota l'alt campanar, cosa molt poc habitual.

A l'interior de la basílica cal fixar-se en el retaule de l'altar major, una autèntica joia del manierisme valencià executat pel pintor Ribalta i acabat segles més tar pel pintor Segrelles. En ell apareixen escenes de la vida de Sant Jaume apostol, l'escena de Sant Jaume sobre el cavall blanc és una meravella.

A destacar també el retaule de la capella de Sant Josep amb pintures de Ribalta i el sepulcre de la beata Josefa Naval Girbés molt venerada a Algemesií, que es trobe a la dreta del retaule de Sant Jaume. Als peus de l'església nova en la primera capella està el retaule de Pardines d'autor desconegut i d'estil renaixentista, que presidia la desapareguda església del despoblat de Pardines, u na antiga pedania d'Algemesí,

De l'església nova passarem a l'església vella que en l'any 1720 es va convertir en la capella de la comunió. De l'original església encara es poden intuir els nervis de la volta gòtica camuflats per la decoració rococó del segle XVIII.

I presidint l'altar de la vella església es troba la talla de la Mare de Déu de la Salut, que segons la tradició va ser trobada dins el tronc d'una morera en l'any 1247. Es tracta d'una imatge sedent de Maria molt morena amb el xiquet.

I eixirem de l'església per la porta de l'aire després de travessar un xicotet claustre que forma part de l'abadia i que està presidit per una font que era una antiga pica baptismal.  Aquest conjunt es va construïr al segle XVII arofitant l'antic fossar de l'església.

Buscarem el carrer de la Muntanya per a arribar a l'antic convent de Sant Vicent Ferrer fundat en l'any 1590 per frares dominics en estil renaixentista. Hui en dia és la seu del Museu Valencià de la Festa i de l'oficina de turisme.

A l'interior ens espera un senzill però bonic claustre d'arcades blanques de rajola i pardes blanques sense ornamentació. A través d'unes amples escales coronades amb cúpula s'accedeix a la planta superior on està l'exposició permanent del Museu Valencià de la Festa.

En aquesta planta podem gaudir d'un espai dedicat a la indumentària antiga i també de tota la informació necessària per a conéixer les sis dances que van davant de la processó, la més coneguda la moixeranga, precursorà dels castellers i la dança dels tornejants, que com són guerrers que protegeixen la Mare de Déu poden anar darrere de la creu, dins la processó religiosa.

La visita se completa amb la reproducció d'un troç de plaça de bous quadrada que es munta i es desmunta cada any a finals de setembre i que durant nou dies és ocupada per colles d'aics que any rere any lloguen el seu trocet per a gaudir de la festa i les novillades.

I del convent de Sant Vicent Ferrer marxarem a altre punt essencial de la festa de la Mare de Déu de la Salut, la capella de la la Troballa. Un temple neogòtic del segle XX s'aixeca en el lloc on es va trobar dins un tronc de morera la imatge de la verge. Segons les cròniques oficials en tres ocasions els d'Alzira intentaren dur-la a una església de la ciutat però en tres ocasions la imatge tornava al lloc on havia sigut trobada. Per aquest motiu els portadors de l'anda de la Mare de Déu fan tres intents d'entrada i eixida a la porta de la basílica quan hi arriba la processó.