Algemesí, ciutat de la Ribera Alta amb un interessant patrimoni material i un immaterial patrimoni de tota la humanitat.

 Entre el 7 i 8 de setembre el poble d'Algemesí celebra tres processons en honor a la Mare de Déu de la Salut que han sigut declarades patrimoni de la humanitat per les dances que l'acompanyen, tot un èxttasis de musica tradicional valenciana, balls i vestimentes multicolors, que s'han de veure i gaudir al menys una vegada en la vida i si pot ser cada any. Hui encetem un llarg itinerari d'entrades dedicades a temples i santuaris marians que ens durà a diversos països del vell continent.

El nostre punt de partida serà la quadrada plaça major on es troben l'ajuntament i la basílica menor de Sant Jaume apostol, edifici civil i edifici religiós més important del poble. Aquest indret és l'origen del poble, antiga alqueria musulmana repoblada per cristians després de la conquesta de Jaume I i primera parada de l'històric  camí de Sant Jaume que va de València ciutat a Santiago de Compostela. La planta quadrada de la plaça obliga a que la plaça de fusta que es monta per a les festes de bous de la fi de setembre siga també quadrada, tota una curiositat.

Ens fixarem primer pel simètric edifici de la casa de la vila o ajuntament, es va construir entre els segles XIX i XX encara que Algemesí ja va aconseguir ser municipi independent de la ciutat d'Alzira al segle XVI. La façana d'estil eclèctic coronada amb l'escut de la ciutat dóna color a una plaça on el color de la pedra de la basílica hi predomina.

La basílica menor de Sant Jaume és en realitat la superposició perpendicular de dos temples, l'antiga església del poble i la nova església que es va construir en estil renaixentista en el segle XVI en plena expansió econòmica de l'Algemesí independent d'Alzira. Accedirem a la part nova per una bonaica façana d'estil renaixesntista italià de la segona meitat del segle XVI que resulta d'allò més original per que la porta d'accés està sota l'alt campanar, cosa molt poc habitual.

A l'interior de la basílica cal fixar-se en el retaule de l'altar major, una autèntica joia del manierisme valencià executat pel pintor Ribalta i acabat segles més tar pel pintor Segrelles. En ell apareixen escenes de la vida de Sant Jaume apostol, l'escena de Sant Jaume sobre el cavall blanc és una meravella.

A destacar també el retaule de la capella de Sant Josep amb pintures de Ribalta i el sepulcre de la beata Josefa Naval Girbés molt venerada a Algemesií, que es trobe a la dreta del retaule de Sant Jaume. Als peus de l'església nova en la primera capella està el retaule de Pardines d'autor desconegut i d'estil renaixentista, que presidia la desapareguda església del despoblat de Pardines, u na antiga pedania d'Algemesí,

De l'església nova passarem a l'església vella que en l'any 1720 es va convertir en la capella de la comunió. De l'original església encara es poden intuir els nervis de la volta gòtica camuflats per la decoració rococó del segle XVIII.

I presidint l'altar de la vella església es troba la talla de la Mare de Déu de la Salut, que segons la tradició va ser trobada dins el tronc d'una morera en l'any 1247. Es tracta d'una imatge sedent de Maria molt morena amb el xiquet.

I eixirem de l'església per la porta de l'aire després de travessar un xicotet claustre que forma part de l'abadia i que està presidit per una font que era una antiga pica baptismal.  Aquest conjunt es va construïr al segle XVII arofitant l'antic fossar de l'església.

Buscarem el carrer de la Muntanya per a arribar a l'antic convent de Sant Vicent Ferrer fundat en l'any 1590 per frares dominics en estil renaixentista. Hui en dia és la seu del Museu Valencià de la Festa i de l'oficina de turisme.

A l'interior ens espera un senzill però bonic claustre d'arcades blanques de rajola i pardes blanques sense ornamentació. A través d'unes amples escales coronades amb cúpula s'accedeix a la planta superior on està l'exposició permanent del Museu Valencià de la Festa.

En aquesta planta podem gaudir d'un espai dedicat a la indumentària antiga i també de tota la informació necessària per a conéixer les sis dances que van davant de la processó, la més coneguda la moixeranga, precursorà dels castellers i la dança dels tornejants, que com són guerrers que protegeixen la Mare de Déu poden anar darrere de la creu, dins la processó religiosa.

La visita se completa amb la reproducció d'un troç de plaça de bous quadrada que es munta i es desmunta cada any a finals de setembre i que durant nou dies és ocupada per colles d'aics que any rere any lloguen el seu trocet per a gaudir de la festa i les novillades.

I del convent de Sant Vicent Ferrer marxarem a altre punt essencial de la festa de la Mare de Déu de la Salut, la capella de la la Troballa. Un temple neogòtic del segle XX s'aixeca en el lloc on es va trobar dins un tronc de morera la imatge de la verge. Segons les cròniques oficials en tres ocasions els d'Alzira intentaren dur-la a una església de la ciutat però en tres ocasions la imatge tornava al lloc on havia sigut trobada. Per aquest motiu els portadors de l'anda de la Mare de Déu fan tres intents d'entrada i eixida a la porta de la basílica quan hi arriba la processó.