La Neuestadt d'Estrasburg, el barri imperial alemany en una de les ciutats més boniques de França.

 Hui ens desplacem fins a la capital de l'Alsàcia per conéixer columnes neoclàssiques en un barri construït en la segona meitat del segle XIX per a recuperar una zona totalment destruïda en la guerra francoprussiana de 1870.  La derrota francesa provocà que l'Alsàcia passara a ser territori alemany, de nou, que Napoleó havia incorporat a França dècades abans i que tornaria a ser França després de la primera guerra mundial. El tercer Reich de Hitler la va ocupar de nou i fins a la fi de la segona guerra mundial no tornaria a ser França de nou.

Estrasburg i tota l'Alsàcia es pot considerar el punt de trobada entre la cultura francesa, catòlica i francòfina i la cultura germànica protestant i de llengua alemanya amb el toc personal alsacià. Neuestadt és el barri més alemany de la ciutat, passejar pels seus carrers es com estar en Berlín. Nosaltres accedirem a ell creuant el riu III, afluent del Rihn, pel pont d'Auvergne i visitant l'església neogòtica de Sant Pau.

Aquesta església abans de la guerra de 1870 era coneguda amb el nom de temple nou i era la seu de la Biblioteca Nacional Universitària però un fatal incendi va fer que desaparegueren tot el fons bibbliogràfic.  Després s'aixecà aquesta església d'estil neogòtic i de culte protestant.

A l'altra part del riu ens trobarem en la Neuestadt que vol dir ciutat nova en alemany on tot està perfectament dissenyat i col·locat. Els carrers són rectes i amples i els edificis són tots de la mateixa altura. Cal destacar en l'avinguda de la Llibertat l'Hôtel des Postes o edifici de correus, d'estil neogòtic construït en 1899.

El centre neuràlgic de la Neuestadt és la plaça de la República que en temps de l'Imperi Alemany s'anomenava plaça del Kaiser. Ací podem trobar el conjunt d'edificis més monumental del barri. L'actual Biblioteca Nacional i Universitària és hui en dia la segona en quant a nombres de llibres en França.

Altre edifici important en la plaça és el Teatre Nacional d'Estrasburg creat en l'any 1968, un dels cinc que té França. Està ubicat en el que va ser el parlament d'Alsàcia i Lorena en el periòde en el que la regió era part de l'Imperi Alemany. 

Al mig de la plaça hi han uns bonics i geomètrics jardins on  podem trobar una escultura a mode de pietà de Miquel Àngel on una dona asseguda sosté el cos de dos hòmens morts. És un monument als caiguts en les guerres del segle XX on França ha participat, les dos mundials, la d'Indoxina i la d'independència d'Argèria.

I per acabar de visitar la plaça del Kaiser ens fixarem en l'imponentpalau del Rhin, un majestuós palau imperial que hauria d'acollir al kaiser Guillem I cada vegada que visitara la ciutat, però va morir abans així que va ser el seu fill Guillem II qui el va estrenar. En la primera guerra mundial va ser hospital militar i en la segona cuartel de l'exèrcit nazi.

Pel carrer que hi ha darrere del palau del Rhin arribarem a l'espectacular església de Sant Pere el Jove  actualment de culte catòlic, abans els catòlics la compartien amn els protestants. Al centre històric de la ciutat hi ha altra Sant Pere el Jove, d'estil gòtic i protestant.

Aquesta església va ser construïda entre els anys 1889 i 1893 en estil neorromàmic i neobizantí. Destaca per la seua enorme cúpula que mesura a l'interior cinquanta metres i un diàmetre de divuit metres. És la més gran de tota l'Alsàcia.

I acabarem la ruta de hui en el Palau de Justícia d'Estrasburg d'estil neoclàssic construït entre 1894 i 1898. La seua façana està constituïda per unes columnes jòniques i un frontó decorat amb escultures alegòriques a la justícia, la fortalesa i la cara d'una gòrgona per a protegir del mal.