Aquesta entrada que fa onze de l'any ens servirà per a conéixer una altre tipus de columnes, les de l'expressionisme, un més dels molts estils arquitectònics que han aparegut en el segle XX i que són tan difícils de catalogar. Hui viatgem quasi al Cercle Polar, a la capital d'Islàndia, Reikiavik per a descobrir l'església més impressionant del país.
Començarem ruta en l'església parroquial luterana, que no catedral de nom impronunciable i irrecordable. Hallgrímskirkja és un disseny de l'arquitecte Samuélsson inspirat en les formacions volcàniques del país. El seu nom vol ser un homenatge al poeta religiós Hallgrímur.
La construcció d'aquesta es va començar en l'any 1948 i fins trenta-huit anys més tard no es va acabar, així que l'arquitecte que va la dissenyar no la va veure mai acabada. Però la primera cosa que es va acabar va ser la seua torre de quasi setanta-cinc metres. En principi no havia de ser tan alta, però com que es volia superar la torre de la catedral catòlica es va allargar.
Es pot pujar a la torre pagant entrada i agafant un ascensor, així que no cal pujar escales i ja des de dalt gaudir d'unes meravelloses de tota la ciutat de Reikiavik. A més es pot veure el seu conjunt de campanes.
Davant de l'entrada principal de l'església hi ha una escultura de l'explorador viking Leif Erikson, el primer europeu en xafar terres americanes i crear un assentament, Vinland, en l'actual costa oriental de Canadà entre en segles X i XI. Aquest monument va ser una donació dels Estats Units per a commemorar els mil anys de celebració de parlament en Islàndia en l'any 930.
Des de l'estàtua de Leif Erikson començarem una agradable camí de descens pel carrer Skólavördustigur, un dels més comercials de la ciutat i amb unes vistes magnifiques de l'església Hallgrímskirkja.
Després anirem cap a la dreta en direcció a la mar, allí ens espera el Viatger del Sol, una escultura a l'aire lliure que vol celebrar els dos segles d'història de Reikiavik. Representa un vaixell que s'enfila a nous territoris que descobrir.
Caminant cap a ponent vora mar s'arriba al modern edifici Harpa. És un lloc destinat a concerts i conferències, seu de l'Orquestra Simfònica d'Islàndia. La seua construcció es va allargar per la crisis finaciera del 2009.
I molt prop, agafant el carrer Laekjargata arribem a un històric edifici de fusta pintat de blanc. Es tracta del Ministeri de la Presidència, però fa dos-cents cinquanta anys era una pressó que es va tancar en 1816. Cent anys m´s tar va ser ocupada pel primer ministre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada