Els museus de Gandia, els desgoneguts de la ciutat ducal.

Mai havia fet una entrada d'un lloc per a gaudir-lo tan prop de casa i la veritat és que ha estan tot un plaer dedicar un matí i una vesprada per a conéixer tres museus de Gandia, que són prou desconeguts per a turistes i locals però que tenen molt d'encant.

Ens faran de cicerone dos dels millors escriptors en la nostra llengua del segle XV. El primer d'ells, Ausiàs March està considerat el nostre poeta més universal i ens rep quan deixem l'estació i s'enfilem cap al centre històric de la ciutat. Gandia al segle XV era el cap i casal del ducat que els reis de València deixàven per als infants que no anàven a regnar. I la veritat és que aquestos infants que es convertien en ducs de Gandia no es qudàven descalços per que heretàven un ric territori que produïa el molt apreciat sucre de canya. Si el fill del rei estava a Gandia al seu voltant tenia una important cort amb els més importants escriptors de la Corona d'Aragó com Ausiàs March entre altres que tenia el seu palau en Beniarjò, a cinc quilòmetres del palau ducal.

I per l'avinguda d'Alacant sense entrar al centre històric recorrerem l'antic traçat de les muralles de la ciutat que encara que estan no les podrem veure perque els grans habitatges construits en el segle passat les amaguen. Arribarem fins al recentment renovat pont nou i així poder reconèixer el tram més gran i interessant de la muralla medieval.

Tornarem fins on comença el pont i entrarem cap a dins del centre històric per la plaça María Enríquez fina a arribar a l'inici del carrer hospital, un carreró medieval que ens conduirà fins l'antic hospital de Sant Marc. Es tracta d'un edifici gòtic del segle XIII, que funcionà com a hospital fins a l'any 1973 i que hui és la seu del Museu Arqueològic de Gandia (MAGA) i del Museu de Santa Clara.

El primer museu que visitarem és el MAGA, no s'ha de pagar per a entrar i conté una col·lecció de peces arqueològiques trobades en la comarca de la Safor, que van del paleolític a l'era romana. Però abans de començar la visita prehistòrica ens fixarem en un gran forat que hi ha al costat del patí i que va ser el motle per a fabricar la campana major del campanar  de la col·legiata de Gandia, que els pixavins de Gadia anomenen la seu, sense ser-ho perquè no té bisbe te abat.

Un nural amb les fotos de moltes persones ja amb la cinquantena feta està penjat molt prop. Totes aquestes persones vàren nàixer en aquest hospital que com he dit abans va deixar de funcionar en l'any 1973 després d'atendre malalts de forma gratuíta durant sis segles.

D'aquell antic hospital a banda d'alguns elements arquitectònics de l'antic edifici poc queda, sols una font en el pati feta amb dues banyeres que podrien passar per sarcòfags més antics, essent com és ara musue arqueològic.

I per fi entrarem a conéixer la col·leció de peces arqueològiques extretes dels importants jadciments del paleolític i neolíticc que es troben a la comarca de la Safor com són la cova de Bolomor en Tavernes i la de les Meravelles i Parpalló en Gandia. A destacar les importants plaquetes amb dibuixos gravats de la cova de Parpalló que es troben en l'antiga església de l'hospital.

I del neolític botarem a l'era íbera i romana. De les menys de deu ciutats romanes que hi havia al nostre territori cap d'elles estava en la comarca de la Safor, així el que trobarem en la sal de dones de l'antic hospital de Sant Marc són peces extretes d'antigues viles romanes ubicades en explotacions agràries. A destacar una falcata (espasa) íbera, restes de pintura mural d'una casa romana i un estel funerari d'una liberta romana.

I de la sala de dones tornarem a la recepció i pagarem amb targeta els 2,5 € per a passar a la sala d'homes de l'antic hospital. Es tracta d'una imponent sala que encara conserva els primitius arcs de diafragma gòtics del segle XIII. Sota ells està instal·lada la colecció de peces d'art que van del segle XVI al XIX que les monges del vei convent de Santa Clara deixaven com a dot a l'entrar al convent. La majoria de les abadesses varen ser dones de la família Borja.

Grans pintors de l'escola renaixentista valenciana tenen ací representació com són Joan de Juanes amb un preciós retaule que anava encaixat dins la paret, Nicolas Factor amb un sant Francesc, Vicent Macip i Ribera. 

I a destacar el que queda de l'antic retaule de l'església del veí convent de Santa Clara. És obra del pintor renaixentista italià Paolo di San Leocàdia que el papa Borja, Aleixandre VI va contractar per a que pintara els àngels músics de la catedral de València i el retaule de la col·legiata de Gandia que no va sobreviure a la guerra civil.

No sols pintura entrgaven les monges a l'entrar al convent, també hi donaven peces escultòriques, La mare de Déu del Baluard vingué amb les monges fundadores al segle XV encara que l'urna del segle XVI és donació de la filla de Sant Francesc de Borja. Un interessant naiximent franciscà i un crist jacent del segle XVI i una imponent sèrie de bustos-reliquiari completen la col·lecció.

Eixirem del museu i caminarem fins al mirador dels Borja que es troba darrere de l'Ajuntament. Dos fragments de poema decoren les parets del  irador, un és d'Ausiàs Marc i l'altre de Vicent Andrés Estellés. Les vistes al riu Serpis o riu d'Alcoi quan aquest porta aigua són impressionanrs. A Gandia es diu que el riu Serpis és el més llarg del món perque naix en Alcoi, passa per Corea (una barriada de Gandia) i desemboca en la platja de Venècia (altra barriada de la ciutat).

Des del mirador es pot baixar per una escala de fusta fins a un agradable passeig fluvial que ens ofereix unes boniques vistes del monument més emblemàtic de la ciutat com és el seu palau ducal. Al costat està el pont de viannats que comunica el passeig de germanies amb la zona de mercat i pàrquing. Aquest pont em sorpren perquè vibra quan el travesses i sembla que un xicotet terratrèmol està ocorreguent. I sempre em faig la mateixa pregunta, acabarà col·lapasant com el pont de Tacoma per culpa de l'efecte de la resonància que tants llibres de Física expliquen?

I seguint pel passeig fluvial en contra del corrent del riu s'arriba finalment a una xicoteta ermita i un grup de cases baixes com si estiguerem en un llogaret rural de segles passats. El lloc es coneix com l'alqueria de Martorell que pertanyia a la família de Joanot Martorell, l'escriptor de la universal obra, Tirant lo Blanch.

I no massa lluny es troba el Museu Faller de Gandia, en un edifici de nova construcció que conté diverses sales, teatre i sobretot un didàctic museu que amb dotze espais ens explica la festa de les falles de Gandia que ja se'n plantaven al segle XIX i que s'instaurà de forma contínua en els anys vint del segle passat.

Aquest museu faller tracta de ser molt més que un magatzem de ninots indultats i per tant inclou moltíssimes coses més com són indumentària i una explicació de com comença i s'acaba l'elaboració d'un ninot.

Però sobretot el museu és un museu interactiu i una de les seues principals atraccions sobretot per a la gent més jove és com dissenyar i sentir una mascletà. També explica la importància de la músicaen la festa fallera que després es pot escoltar acostant uns tubs penjats del sostre a l'orella.

En aquest musueu i ha una mostra de ninots indultats tant de falles infantils com de falles grans. Les escenes costumbristes carregades de tendresa solen agradar al públic que vota en el procés d'indultar el ninot.

Però la crítica i la sàtira és l'ànima del monument faller. En el següent ninot es fa sàtira de les eleccions municipals de 2016, la candidata del PSOE Diana Morant ara ministra de ciència és investida alcaldesa amb l'ajuda de la representant d'esquerres i de Ciutadans, desapareguts del mapa polític actual. El candidat del pp investigat per diverses causes de corruptela queda per baix en un curiòs show acrobàtic.

El museu dels gats de Šiuliai, el museu més original de Lituània.

 Hui viatgem a la quarta ciutat més poblada de Lituània per a conéixer un original museu dedicat als gats, que a banda de gats n tots els formats té moltíssimes sorpreses més. Ja estiguérem en aquesta ciutar fa quasi cinc anys on pogérem gaudir del lloc més màgic del país bàltic, Kryziu-Kalnas, que en lituà significa el turó de les creus.

El monument més emblemàtic de la ciutat de Šiuliai és amb tota seguretat la seua catedral dedicada als sants Pere i Pau. Es tracta d'un esbelt temple de principis del segle XVII del renaiximent de l'era de la República de les Dues Nacions, quan Polònia, Lituània, Bielorrúsia i Ucraïna formaven una monarquia federalista que va ser tota una potència de l'Europa oriental.

La porta principal de la catedral està ubicada, curiosament, sota l'alt campanar de planta octogonal que va ser renovat a la fi del segle XIX després de que li caiguera un raig. Però el procés de restauració més fort que ha patit el temple va ser en era soviètica, després dels greus danys patits en la segona guerra mundial.

A linterior podrem gaudir d'una alta de planta de creu llatina amb volta amb decoració senzilla, les pintures murals que la decoraven es varen perdre. El que més sorpren d'aquesta elegant nau és la dominant blancor que sols es veu trencada pel color de fusta dels bancs i el color daurat de les lampades. Fins i tot els altars són blancs.

I de la cateedral de Santt Pere i Sant Pau, cainarem una estona junt a un llac que deixarem darrere per a tornar després. Una agradable senda ens portarà al museu dels gats, el motiu de l'entrada de hui, que com ja he dit abans ens va a regalar diverses sorpreses.

En aquest museu l'animal doméstic més popular, després del gos, és el protagonista i per tant l'anem a trobar representat de totes les maneres possibles i amb tots els formats possibles. Veurem figuretes de gats de tots els colors i grandàries.

Però no sols l'art de l'escultura s'ha utilitzat en aquest peculiar museu per a representar al rei dels felins domèstics, també hi podem gaudir d'alguna representació pictòrica, que no crec que siga de cap geni de la pintura universal però resulta simpàtica.

I fins i tot algunes de les finestres del modern edifici on s'ubica aquest museu lituà dedicat als simpàtics i entranyables gats, estan fetes amb vitrals, alguns acolorits i altres que combinen el vidre transparent amb el vidre fumat.

I en un museu dedicat als gats, per què no hi poden haver gats reals de pel i ossos que es passegen amb sigil i elegància per totes les sales deixant bocabadats als visitants? Doncs si, en aquest museu gats reals formen part de la col·lecció permanent.

La segona part del museu, no té cap tipus de relació amb els gats, es tracta d'un terrari amb diverses urnes plenes de rèptils, especialment serps que em va costar deu o ajuda accedir. Fins i tot em fan por i fàstic les serps mortes, com veure-les vives. Poc a poc i amb molta concentració vaig accedir a la sala on hi havia diverses espècies de pitons, però jo sols adjuntaré la foto dels caimans.

I tornarem al llac per a relaxar-nos i gaudir del sol, els esports naútics o simplement sentar-se en un terrassa per veure com els altres ho fan. Aquest llac que hi ha entre la catedral i el museu del gat s'anomena TalkŠa, però en la ciutat hi han molts més.

A la vora del llac hi ha un parc amb alguna terrassa i el seu habitant més famós, una nerviosa rabosa coneguda amb el nom de la rabosa de ferro, obra de l'escultar Vilius Purovas. Hi ha també un gegant rellotge solar amb una columna que fa de gnòmon i que està coronada amb una escultura daurada que 

representa un arquer.