Princess street, el carrer més comercial d'Edimburg

 El Regne Unit amb el seu exèrcit comandat pel mariscal Arthur Wellesley, més conegut per Wellington, va ser un dels que donaren l'estocada final a Napoleó en la batalla de Waterloo. Hui ens desplacem fins a Edimburg, la capital d'Escòcia, per conéixer una de les escultures eqüestre del militar que s'escampen per tot el país.

El nostre recorregut anirà bàsicament pel carrer més comercial de la ciutat conegut amb el nom de Princess Street i on s'ha prohibit edificar en la part sud per deixar unes bones vistes al castell i el barri medieval.

Començarem el nostre recorregut oest-est per l'església de Sant Cumbert que possiblement es fundara en el segle VII, però hui en dia l'aspecte que ofereix és el de la reforma duta a terme a la fi del segle XIX. Es troba dins d'un bucòlic jardí i cementeri.

L'església veïna a la de Sant Cumbert és l'església de Sant Joan  Evangelista que es va construir al segle XIX. Al seu interior trobarem unes boniques vidrieres i una nau estreta i alta amb volta de creueria que imita la volta de ventall, molt típica de l'arquitectura anglesa tardogòtica, 

Dos importants museus es troben en els jardins de Princess street the Royal Scottish Academy i the National Gallery of Scotland, que visitarem altre dia. I molt prop està el monument neogòtic dedicat al més famós dels escriptors d'Escòcia, Walter Scott.

Un altre famós personatge escocés té ací el seu monument, es tracta de David Livingstone, l'explorador i missioner que desaparegué un parell d'anys per l'Àfrica Central i que quan va ser trobat per Henry Stanley aquest li preguntà "Livingston supose".

I un poc més cap a l'est, està també el monument del duc de Welington, que també té els títols nobiliaris de vescomte de Talavera per derrotar les tropes de Josep Bonaparte en aquesta ciutat de Castella la Manxa.

I a l'altra part del carrer s'aixeca una imponent construcció, es tracta del Balmoral, un icònic hotel de cinc estreles que es va aixecar en l'any 1903 i on l'escriptora Rowlling acabà d'escriure el darrer llibre de la saga de Harry Potter en l'any 2007.

I deixarem el carrer Princess street per pujar al turó conegut com a Calton Hill d'on podrem gaudir d'unes meravelloses vistes de la ciutat d'Edimburg que està declarada patrimoni de la humanitat pel seu ben conservat castell i centre històric.

En aquest indret hi ha una sèrie de monuments que no convé perdre's com és l'observatori nacional. Es tracta d'una torre que recorda un far i que va ser erigit en honor a l'almirall Nelson per la seua victòria en la batalla de Trafalgar.

La zona es coneix també amb el nom de l'Atenes del nord per una sèrie de construccions amb columnes que recorden un poc l'arquitectura de la Grècia clàssica com per exemple el monument Dugald Stewart un filòsof nascut a aquesta ciutat.

I ens acomiadarem de la ciutat d'Edimburg als peus del monument nacional, dedicat a tots els caiguts en la batalla de Waterloo que en varen ser més de cinquanta mil. Aquest monument no va arribar a acabar-se per falta de diners.

Château Vaterly, un dels cellers més famosos de Moldàvia

 L'entrada de hui ens porta a Moldàvia, part de l'antiga Bessaràbia que Rússia va annexionar com a conseqüència del congrés de Viena, quan l'Europa postnapoleònica començava a dibuixar-se. Moldàvia hui en dia és un país independent de parla romanesa, amb una societat dividida, una part mira a Rússia, altra cap a la Unió Europea i fins i tot un sector minoritari defensa la reunificació amb Romania.

Hui anem conéixer un dels cellers més importants del país, Château Vaterly que està ubicat en la ciutat d'Orhei, una de les més grans del país i sense cap mena de dubte la que més creix econòmicament. El seu ajuntament la promociona pagant excursions a gent major de tota la nació perque la coneguen. 

Abans d'anar al celler, ens pararem a refrescar en el pou de l'església de Sant Dumitru, decorat amb unes interessants pintures. L'església va ser construïda entre 1632 i 1636 i es va consagrar en 1637 quan el príncep Vasile Lupu va anar a Orhei. És monument nacional i la seua imatge apareix en els bitllets de cinc leus moldaus.

A poca distància es troba el Château Vaterly, un edifici que intenta imitar un castell romàntic, on es poc fer una visita guiada del celler, hospedar-se a l'hotel, menjar al restaurant i fer tot tipus de celebracions. Els jardins són bonics i cuidats.

Per la part de darrere de l'edifici principal s'ha instal·lat una enorme cascada artificial d'aigua, que no de vi, que es veu que es posa en marxa el dia que van més turistes, com que aquell dia estàvem pràcticament sols fent la visita, ens la van haver d'imaginar.

Del celler recorde perfectament la sala amb els dipòsits d'acer on fermenta el suc de raïm que prové de les dues-centes seixanta hectàrees que té l'empresa en el centre i sud del país. Aquest enorme espai està tot l'any a temperatura constant.

Més bucòlica i interessant és la part on el vi  es converteix en vi de reserva on podem trobar infinitat de barrils. De fet és la imatge que tinc de celler en la ment és sempre la que es pot veure en aquesta sala, la de barrils apilats, 

I com no podia ser d'altra manera, la visita acaba amb un tast de vi. El més sorprenent i motivador per a mi, que no sóc amant del vi, va ser que en la cata vaig en vaig poder tastar del mateix celler i també vins procedents d'altres parts del món.

Després del tast de vins està l'opció de compra a la botiga que hi ha a l'entrada de la finca. Van tindre molt de temps perque el xòfer de parla russa, estava un poc indispost, segons el guia Nicolai, del que havia dinat. Jo no estic massa segur que siga veritat per que en el camí de tornada cantava i sincerament no ho feia mal, tenia seguideta.