Per a arribar en transport públic la millor manera és agafar un tren fins a Salisbury i després un autobús que et porta a aquest lloc i fa parada en Old Sarum, les restes d'una antiga ciutat que tingué catedral i palu reial. L'autobús et deixa en el centre de visitants i és del tot recomanable arribar ja amb l'entrada comprada en internet. Al centre de visitants hi ha un restaurant, vàters, una botiga amb tot el que et pugues imaginar i no sols souvenirs i una exposició temporal amb alguna de les peces trobades en les excavacions que s'han anat efectuant en aquest lloc.
S'ha fet una recreació del que podria ser un poblat prehistòric de l'època en el que Stonehenge estava habitat i que recorda més a un poblat celta amb modestes i menudes cases circulars i sostres de vegetal sec.
També et pots fer una idea de quant gran són les pedres del monument per que en aquest mateix poblat se n'ha col·locat una reproducció sota un llit de troncs que seria el sistema més probable de traslladar-les encara que alguns investigadors pensen que el trasllat d'aquestos blocs petris s'ha fet majoritàriament en vaixell per mar i pel riu Avon.
Per a arribar als famosos cercles concèntrics de pedra es pot fer a peu al llarg dels verds i preciosos camps d'Anglaterra. També està l'opció d'agafar un autobús de franc que de vegades es fa necessari en aquest país de la pluja.
El recinte de cercles està protegit, sols es pot donar-li la volta a certa distància. En realitat són quatre cercles concèntrics de pedres, el de dins en forma de ferradura i dins del tot un altar caigut. Algunes d'aquestes pedres venen del País de Gal·les a més de dos-cents quilòmetres d'ací.
S'han trobat unes seixanta persones soterrades de les quals no s'ha pogut traure informació del seu ADN per què varen ser cremades. Però un estudi de l'estronci en els seus ossos fa pensar que s'alimentaven de plantes del lloc on s'extreien les pedres. Al voltant d'Stonehenge es poden trobar túmuls funeraris dispersats.
Una gran avinguda parteix d'Stonenge i al principi mateix està la pedra coneguda amb el nom de tacó del dimoni on cada solstici d'hivern i d'estiu es pon el sol. Aquestos dies el lloc s'omple de neopagans i neodruides i fan els seus rituals. Fins als anys vuitanta encara eren dispersats i apallissats per la policia, considerant-los heretges.
Jo no vaig fer cap ritual encara que vaig estar la vespra de Sant Joan tres dies més tard del solstici d'estiu, però si vaig demanar coses per a set persones i cinc d'elles ho varen obtenir. Així que aquest lloc té molta màgia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada