El sud de Chisinau, un retrat de la història recent de Moldàvia

Moldàvia és una antiga república ex-soviètica amb llengua romanesa que després de la independència de l'URSS ha hagut d'acomodar políticament a les seues minories ètniques, russos i gagaüsos, poble de llengua túrquica i de religió cristiana. A més una part del seu territori, Transnístria s'ha autoproclamà estat sobirà després d'una guerra a principis dels 90.

Amb l'arribada de la democràcia, aquest xicotet estat situat entre Romania, Ucraïna i Transnístria, si volem reconéixer aquest país, es debat entre mirar cap a Rússia i el seu passat comunista o integrar-se en la Unió Europea. Després d'anys convulsos l'opció europeista és la que té el poder i de fet hui en dia es pot viatjar al país amb el DNI, com si d'un membre de l'Europa comunitària es tractara.

Començarem visitant l'estació, un edifici de 1870 que tracta d'imitar l'estil de les esglésies ortodoxes d'aquesta zona de l'est d'Europa. Com que la xarxa de rodalies i regional no existeix, és un edifici quasi fantasma que sols s'ompli de gent quan un tren internacional que va de Bucarest a Kíev i Moscou es digna a parar ací.

Resulta curiós travessar el seu hall sense gent, arribar a les vies on tampoc hi ha ningú i poder-les travessar per veure els vells vagons de mercaderies que et transporten cent anys endarrere.

En la plaça on cau la façana principal s'aixeca un grup escultòric molt curiós en memòria de totes les víctimes de la política estalinista que va matar o enviar a Sibèria a molts moldaus.

Per a viure una de les experiències més soviètiques del país res millor que allotjar-se a l'hotel Cosmos o si no prendre un café al seu bar. Construït entre els setanta i huitanta del segle passat, té al seu davant una plaça amb l'escultura eqüestre de Grigory Kotovsky, militar de l'imperi rus que lluita per la creació de la República Socialista de Moldàvia.

Del socialisme passem al capitalisme en un tres i no res, ja pocs metres trobem dos espectaculars centres comercials, el Grand Hall i l'Atrium.

Pujant a un verd Pujol s'arriba a l'església de Santíssima Trinitat, que es va construir en la meitat del segle XIX en un antic cementeri.

El lloc és una basa d'oli comparat amb el bulliciós i transitat zona comercial i d'eixida i entrada a la ciutat, que a hores punta pot resultar caòtic. L'interior és molt bonic però el que més em va sorprendre és el seu calvari de fusta i el pou que utilitza un timó de vaixell per a manxar aigua.

I la nostra ruta de hui acabarà després d'una llarga passejada en direcció sud-est cap al Complex Memorial Eternitat però abans gaudirem de la bellesa exterior del Monestir Ciufli, aixecat per un comerciant de perfums en honor al seu germà, en la segona meitat del segle XIX. En els anys seixanta era la catedral, quan la verdadera catedral es va convertir en museu.

I després de travessar autopistes podrem gaudir d'un lloc molt especial on es rendeix homenatge als caiguts en la segona guerra mundial i la guerra d'Afganistan i on mai s'extingueix la flama, és el Complex Memorial Eternitat.