Salisbury, meravellosa ciutat medieval anglesa

Un 12 de juliol de l'any 927 el rei Etelstan dels anglosaxons aconseguia unificar una setena de regnes posromans i crear el que hui coneguem com Anglaterra. Segles més endavant altres tres regnes, Gal·les, Escòcia i Irlanda adherint-se finsa formar el Regne Unit.

Aquesta nació de nacions va viure el seu moment de màxima expansió durant el regnat de la seua reina Victòria, en el segle XIX, quan va dominar una cinquena part de la terra ferma del nostre planeta. Per tant no cal dir que la cultura britànica és de les més influencer en els nostres temps. Hui comencem un viatge de deu parades al llarg dels regnes del Regne Unit i dels seus territoris en època del gran imperi.

Des de l'estació de tren caminarem al llarg de Fisherton street i s'aturarem al costat del little Ben. Es tracta d'una torre amb rellotge de l'era victoriana que va manar aixecar el Dr John Robert en memòria de la seua dona.

Creuarem el riu Avon fins a arribar a l'espectacular església de Sant Tomàs, un temple que es va construir al segle XIII en honor al sant anglés Sant Tomàs de Canterbury. La torre campanar és del segle XV i es va aixecar exempta de la resta de l'església.

Cal entrar i gaudir del seu interior, un senzill temple de tres naus separades per arcs gòtics de pedra i cobertes per un gran sostre de fusta que encara evoca el seu passat medieval.



El més impressionant de Sant Tomàs és per a mi les pintures murals de l'arc que separa la nau central de la zona de l'altar que daten del segle XVI.

Molt molt prop de l'església està la Poultry Cross, una creu coberta gòtica del segle XIV, que marcava el lloc on es feia el mercat d'aus de corral.

I ara entrarem al centre històric tal com es fa des de fa molts segles, travessant la porta del carrer de Dalt, la high street gate que està presidida per una escultura del rei Eduard VII.

N'és del tot recomanable deixar-se perdre's pels carrers de casetes baixes d'origen medieval que defineixen el centre històric de la ciutat de Salisbury.

I finalment s'arriba al monument més imponent de tota la ciutat, la seua catedral, una de les més grans i boniques de tot el Regne Unit, amb una agulla de campanar que arriba fins als 123 metres essent la més alta d'Anglaterra.

A l'interior trobarem una nau altíssima i estreta acabada de construir en l'any 1258 en pedra calcària i marbre.

El que és una verdadera joia del gòtic primitiu anglés és el seu claustre, d'una sola altura, es va començar a construir en 1263.

I del que més orgullosos estan els habitants de la ciutat és de la seua cara magna, la millor còpia conservada d'una declaració de drets i llibertats signada pel rei d'Anglaterra i el bisbe de Canterbury. Aquesta joia bibliogràfica es pot visitar a la sala capitular, una meravella arquitectònica.