Àvila, la ciutat de les muralles

Fer un recorregut per les muralles i no visitar les d'Àvila seria un gran pecat per que aquesta capital de província castellana té les muralles millor conservades de tot el país que amb el seus històrics edificis, sobretot de caràcter conventual i eclesiàstic, han fet que la UNESCO la declare patrimoni de la humanitat.

Passar un cap de setmana ací seria la millor opció, però cal dir que la majoria de turistes que visiten aquesta ciutat ho fan solament un dia i des de Madrid. Així que hui faren con fan molts i agafaren un tren des de l'estació de Chamartin o príncipe Pío i ens enfilarem cap a Àvila.

En el mateix edifici de l'estació ja et dóna una idea que Àvila hui en dia és més un poble gran i no una gran ciutat. Pert tant la majoria del seu ric patrimoni i indrets turístics es podran visitar caminant sense utilitzar cotxe ni transport públic. Així que després d'un agradable passeig arribarem a l'església parroquial de Sant Pere, extramurs però a un tir de pedra de les muralles.

Aquesta joia romànica destaca per la seua porta i sobretot pel gran rosetó que presideixen la façana principal. Ubicada en la plaça del mercat gran, era ací on els reis juraven els furs de Castella. Desplaçant-se cap a la dreta arribem fins a altra església, la de Sant Tomo el vell.

Aquesta església d'estil romànic, hui en dia és un magatzem arqueològic, subseu del museu provincial. Ací les peces estan exposades sense tindre massa cura didàctica, però és del tot recomanable entrar-hi i veure el mosaic romà i els verracos celtes.

Continuarem el nostre camí bordejant el que són les muralles fins a arribar a la basílica de Sant Vicent, l'església més interessant de la ciutat. Es troba extramurs perque es va construir sobre el lloc on es suposa que varen ser martiritzats els germans Vicent, Sabina i Cristeta.

Cal entrar i gaudir de la seua nau però abans fixar-se en la impressionant portada occidental, l'altar major d'estil barroc, les pintures de la capella de l'absis i sobretot el meravellós cenotafi dels germans sants, obra mestra de l'escultura medieval policromada.

Continuaren el nostre camí extramurs fins a arribar a l'extrem oposat des d'on començarem i ho sabrem perque ens trobarem amb el riu Aldaja i el pont romà que comunicava directament amb el decumanus de l'Obila romana.

Molt prop està l'ermita romànica de Sant Secundo, el primer bisbe de la ciutat, però abans del descobriment de les seues restes en 1519, el temple estava dedicat a Sant Sebastià.

I ara si, entrarem a la ciutat emmurallada per la porta d'Adaja i descobrirem un poble, perque per aquesta part, no està l'Àvila monumental i turística, ací trobem cases baixes com si estigueren en un poble de muntanya a més de mil metres d'altura.

Però Àvila que es troba a 1132 metres sobre el nivell de la mar, és una ciutat amb molta història i personatges il·lustres, el més conegut potser siga Santa Teresa, la fundadora de monestirs carmelites. El que va ser la seua casa natalícia hui en dia és un convent barroc. La seua habitació hui en dia és una capella.

Del que va ser la casa sa casa, la casa dels Cepeda hui sols queda el pati on s'han col·locat dues escultures, la de la santa i la del germà, quan eren menuts i fantasiejaven en anar a un poblat de moriscos per a ser martiritzats i convertir-se en sants.

Anirem a agafar forces a la plaça on està l'ajuntament i degustar la sopa castellana i el famós "chuletón de Àvila", menjars no aptes per a vegans.

Ja amb energia ens dedicarem a recórrer el camí que hem fet abans de dinar però aquesta vegada no per fora de les muralles, més bé per damunt d'elles i gaudir d'impressionants vistes i també d'aquesta joia de l'arquitectura defensiva. Àvila és muralla com ho és l'absis de la seua catedral.

Ens queda entrar en la catedral, la primera que es va construir en estil gòtic. L'altar major d'estil barroc és de Berruguete i el seu cor i claustre són una meravella.

I eixirem de la ciutat d'Àvila per la seua porta més monumental i famosa, la porta de l'alcàsser junt a l'església de Sant Pere, on començà la nostra passejada per fora i per dalt de les millors muralles d'Espanya.

Sant Pau de Vença, un dels pobles més bonics de França

La muralla del poble provençal de Sant Pau de Vença es va salvar de la seua demolició a finals del segle XIX per 400 euros. Va ser un rei, Francesc I, qui la manà construir al segle XVI per a protegir el poble dels atacs de les tropes de l'emperador Carles V. Va ser un alcalde qui la va comprar en l'any 1873 per evitar que les ordres d'enderroc del president de la República foren executades. Així que gràcies a menys de mig miler d'euros, San Pau és un dels pobles més bonics i més visitats del país veí.

Hui en dia és un poble plenament turístic que gràcies al seu encant i muralles ha sigut envaït per un exèrcit d'artistes que mostren les seues obres d'art en alguna part del lloc de França amb més concentració de gal·leries d'art. Entrarem per la porta de Vence amb la seua imponent torre.

Anirem cap a la dreta per a realitzar un agradable passeig per la ronda de muralla i ens farà descobrir una interessant mostra escultòrica.

Finalment arribarem a la part sud del poble per a gaudir de les meravelloses vistes del verd camp de la Provença, la mar Mediterrània i del cementeri on està soterrat Marc Chagall, un dels millors pintors del segle XX.

Tornarem a la porta de Vence, en la part sud del poble, just per on entrarem recorrent l'artèria principal, la rue Grande. Cal dir que aquest carrer major i tots els altres són exclusivament propietat dels vianants.

Bonics carrerons amb cuidades plantes aniran apareguent a esquerra i a dreta. Serà inevitable detindre's, gaudir-los i fotografiar-los.

En poc de temps ens trobarem dins de la plaça de la Grande Fontaine, on s'organitzava el mercat una vegada per setmana. Hui encara hi podem veure la gòtica font gran i el llavador.

I a pocs metres girant a la dreta està el monument més important del municipi, l'església colegial de Sant Pau, la torre, que és el que queda del castell, i la capella dels penitents blancs amb el seu campanar triangular i els frescos de Jean-Michel Folon.

A l'interior de l'església de Sant Pau gaudirem de les naus gòtiques que encara es conserven del primitiu temple i ens quedarem admirats per la decoració barroca, especialment la de la capella de sant Climent.

I tornarem fins a la part sud del poble on ens espera la torrassa de l'Esperon que formava part del sistema defensiu de la muralla que va ser construït al segle XVI.

Si estàs interessat en l'art del segle XX has d'anar a dinar a la fonda la colombe d'or on artistes de la talla de Picasso i Matisse entre altres solien menjar. Alguns pintors pagaven la seua estada amb les seues creacions així que la col·lecció privada del restaurant és realment impressionant. També pots visitar la fundació Maeght, un centre d'art modern amb preciosos jardins.

Suwon, la gran muralla coreana

La ciutat de Suwon, encara que tinga la seu de la poderosa companyia Samsung, una fortalesa declarada patrimoni de la humanitat i siga la llar de més d'un milió d'habitants està totalment eclipsada per la populosa Seül que es troba a tan sols 30 km.

A finals del segle XVIII, el rei Jeongjo manà construir una fortalesa per a honrar i albergar les despulles mortals del seu pare, el príncep Sado que havia sigut executat pel seu propi pero després de desobeir les seues ordres que l'obligaven a suïcidar-se. Per això hui en dia Suwon és coneguda pels coreans com la ciutat de la pietat filial.

La fortalesa de Hwaseong està declarada patrimoni de la humanitat i és el recinte emmurallat més llarg de Corea amb més de cinc quilòmetres. I està obert a l'exterior per quatre portes de nom molt estrany però que traduït del coreà al nostre idioma acabarien nomenant els quatre punts cardinals.

Una de les activitats més recomanables per a gaudir de Hwaseong és recórrer els cinc quilòmetres de muralla pel camí de ronda i gaudir de les vistes de la ciutat de Suwon, o també practicar el tradicional tir en arc coreà.

Durant el passeig descobrirem un singular edifici de 10 plantes construït en rajoles grises que destaca sobre l'Skyline de la ciutat. Encara que no ho parega és la primera església, cal recordar que aquest país budista té una població de cristians de més del 10%.

I al centre de la ciutat podem gaudir del palau Hwanseong Haenggung, residència reial on encara es fa canvi de guàrdia i representacions bèl·liques.