Dedicar un dels pocs dia a visitar la ciutat on m'hospedava i centre d'operacions del meu tour pel nord d'Itàlia va ser tot un encert, mai diré que és la ciutat més bonica del món però si la que més em va oferir sense esperar-ho.
Els romans ja s'establiren ací fins a ser-ne deu mil, Atila la va destruir i l'emperador Frederic I el Barba-roja li concedí el privilegi d'acunyar moneda. Així que Bérgamo va formar part, durant un breu període de temps, al Sacre Imperi però el període venecià del segle XV al segle XVIII va ser el que més emprempta deixà. La ciutat alta es pot considerar una joia del renaixement i el barroc.
El punt de partida per a començar el recorregut pel centre històric serà la piazza Vecchia on destaca el palazzo della Ragione, la més antiga de les seues comunals de Lombardia, un palau medieval seu del museu d'història.
Encara que l'interior no està del tot conservat encara es pot gaudir d'un impressionant claustre renaixentista amb les restes d'unes boniques pintures.
Però el que si paga la pena entrar al palau és sense cap tipus de dubte la pujada al seu Campanone que es fa en ascensor i que dóna la posibilitat de gaudir de les millors vistes de la ciutat.
Resulta molt curiosa l'escultura daurada que corona la discreta cúpula de la catedral, és la de Sant Aleixandre Màrtir, patró de la ciutat.
Descendirem de nou a la piazza Vechia i mirarem cap a darrere, per on hem entrat, per gaudir de l'antic ajuntament que hui en dia és una biblioteca. Aquest edifici del segle XVII rep el nom del palazzo Nuovo i es va construir per a ser la seu del govern de la ciutat, de fet va ser ajuntament fins a l'any 1873.
Però el tresor més preciat de tota la ciutat està en la piazza Duomo i no és precisament la seua seu o catedral, però entrarem primer a aquesta per a anar gaudint de l'art in crecendo. La primitiva església estigué dedicada primer a Sant Vicent Màrtir, el patró de València, però quan la verdadera catedral de Sant Aleixandre va ser enderrocada per a fer muralles, l'església passà a ser catedral i va ser dedicada al patró de la ciutat de Bérgamo.
I ara eixirem de la catedral per a enfilar-nos sense més dilació cap a dins de la basílica de Santa Maria la major. El seu interior em va fascinar, és una verdadera explosió de color i barroc i m'ha costat una verdadera feina selecionar les millors fotos.
La façana de la basílica no resulta tan espectacular com la renaixentista de la capella de Colleoni una obra mestra del renaixement que va ser construïda per a donar sepultura a un mercenari venecià.
Per darrere de la catedral es troba el temple romànic de la Santa Creu amagat entre les restes de l'antic palau episcopal. La sal de la cúria és una verdadera joia per les seues pintures romàniques.
I ara agafarem la via dedicada a aquest mercenar, via Bartolomeo Colleoni on podem menjar i comprar perque és la més comercial de la ciutat alta i caminarem fins arribar a la piazza della Cittadella on hi ha un curiós edifici medieval, el palazzo della cittadella, construït al segle XIV i seu dels mueus de ciència i arqueològic.
Molt prop està la porta de Sant Aleixandre, construïda pels venecians com a entrada de la muralla que es part del patrimoni mondial de la UNESCO. I al costat de la porta s'agafa el funicular al castell del que no queda olt però si et regala molt bones vistes.
I acabarem la nostra visita a la part alta de la ciutat a la gelateria la Mariana per a predre prductes força italians, expresso i gelat. El gelat d'Stracciatella té l'origen en aquest lloc i el tipic dolç local, el donizetti el fan molt bo ací. Donizetti era un musi local molt famós però hui també és un bescuit fet amb pollenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada