La terminació -ka és el diminutiu en moltes llengües eslaves com són el rus, el polonés o l'eslovac, la paraula vodka és el diminutiu de voda que vol dir aigua. Així que marianka vol dir marieta i pot ser vinga de la xicoteta imatge de Maria que ací es venera o bé de la forma en diminutiu que utilitzen els habitants d'aquest país per a anomenar als seus familiars i amics.
Es té ja costància escrita com a destinació de pelegrinatge des del segle XIV, essent el primer del pais i el santuari marià més antic de l'antic regne d'Hongria que abraçava països com l'actual Hongria, Eslovàquia i part de Romania i els Balcans. Tal com em va dir un company quan feia feina allà, Marianka és com el Lourdes eslovac. Segons la tradició oral molta gent s'ha curat amb l'aigua del seu pou sagrat i rierol i tenint en compte el bosc que el rodeja, aquesta tradició de bosc sagrat i aigua miraculosa vinga de l'era precristiana.
Dues llegendes diferents expliquen l'aparició de la Mare de Déu en aquest bosc, la més autèntica i original explica que les primeres curacions que hi van haver van ser la dels dos fills d'un sanguinari roder que per càstig de Déu havien nascut més semblants a animals que a persones, allà pel segle XI. La piadosa mare de les criatures va pregar a la Mare de Déu i després de llavar als xiquets en el rierol van deixar de semblar bèsties.
Des de llavors la xicoteta imatge de la verge es conserva en aquest lloc encara que va ser amagada en un castell durant les incursions otomanes que arribaren fins a les portes de Viena i de 1945 fins a 1989, en plena era comunista, es va prohibir qualsevol acte religiós.
L'interior de l'església és d'un exuberant barroc molt típic del centre d'Europa i el que més fascina és el seu espectacular sostre decorat amb pintures i estucs.
Amb el creixent nombre de pelegrins l'església va quedar menudeta i es varen construir capelles com la de Santa Anna i la del Pou Sagrat. Aquesta última és de planta redona amb interior barroc i davant d'ella estan les escultures de Sant Antoni i Sant Pau l'ermità. Són còpies de les originals que es troben a la galeria nacional eslovaca i que procedien del taller de Rafael Donner, un dels millors escultors d'Àustria.
I per a acabar de gaudir del lloc el que toca és seguir qualsevol dels camins que s'enfilen al bosc, et trobaràs amb un calvari, una cova xicoteta convertida en ermita i podràs sentir la pau i la calma que transmeten aquestos arbres i el so del rierol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada