Els jurats de la ciutat van decidir acabar amb el problema però no van trobar cap home lliure en tota la ciutat que s'atrevira a combatre amb el monstre fins que un presoner s'oferí a lluitar a canvi de la llibertat.
El presoner es va vestir amb una armadura d'espills que va enlluernar tant al drac que quedà una mica marejat cosa que va ser aprofitada pel valent home per a clavar-li l'espasa i matar-lo. El cos del temut drac va ser dipositat a l'entrada del col·legi del Corpus Christi, més conegut com el Patriarca.
Però deixarem de banda la llegenda i tornarem a la realitat. Aquest drac no és més que un caiman de l'Orinoco, un riu de Veneçuela, que va ser regalat a l'arquebisbe de València, Joan de Ribera. Aquest rèptil mai va atemorir als valencians perque va viure plàcidament en una finca que tenia el Patriarca a l'Horta de València i quan va morir va ser dissecat.
La casa actual del caiman és hui en dia l'edifici renaixentista més interessant de tota la ciutat que va ser construït en plena onada contrareformista i per tant dedicat a la comunió. El seu nom és el Reial Col·legi del Corpus Christi però els valencians l'anomenen el Patriarca en honor al seu fundador que era arquebisbe de València i Pariarca d'Antioquia.
El claustre és un dels elements més interessants del col·legi i sembla haver vingut directament de la Itàlia del renaixement. I en certa mesura és així perque les columnes van ser esculpides a Gènova per a la duquessa de Pastrana però després d'esperar molt de temps en el port de Cartagena, el Patriarca les comprà per al seu col·legi.
Al centre del claustre podem gaudir d'una de les millors obres de Benlliure, una escultura de marbre, feta en bloc que sols li falta parlar.
En un dels cantons del claustre hi ha una porta que dóna pas a una escala que puja fins a la biblioteca i sales d'estudi, perque aquest edifici és en realitat un seminari.
L'església del reial col·legi està tota decorada amb frescos, la major part d'ells són obra de Bertomeu Matarana.
L'obra més destacable de l'església està a l'altar major, és un Sant Sopar de Ribalta que va ser dut a França durant l'ocupació francesa i que hagués de ser tornat per que la pintura ja havia sigut catalogada. Aquesta pintura desapareix cada divendres per descobrir la talla d'un crist que va ser triada personalment pel mateix Patriarca.
A l'edifici trobem també una capella més privada, la capella de la Concepció, coneguda abans de la restauració de l'església de Sant Nicolau, com a la capella sixtina valenciana. A banda dels seus impressionants frescos cal destacar la col·lecció de tapissos flamencs del segle XVI.
L'altar major està presidit per una talla barroca de Gregori Fernández dedicada a la Immaculada. Els que l'han pogut veure de prop diuen que el mant esculpit en fusta sembla una tela reial.
Al xicotet museu podem trobar obres dels més brillants pintors de la història de la pintura com són Joan de Joanes, Van de Wayden, el Greco, Caravaggio i molts més.
Un manuscrit espiritual de l'humanista Tomàs Moro es pot observar al museu. Va ser enviat abans que aquest fóra executat en Anglaterra. La familia d'altre humanista, Lluís Vives tenia una casa de varies plantes a la part de darrere de l'edifici, els seus habitants foren cremats al ser acusats de jueus i en el solar hui hi ha un enreixat i l'espai es coneix com plaça de la creu nova.
En el carrer la nau es troba el primitiu edifici de la Universitat de València que va ser fundada a finals del segle XIV per ordre del papa Alexandre VI i Ferran el catòlic. En les obres participà el millor arquitecte de l'època, Pere Comte. El gran pati central actual data del segle XIX i està presidit per una escultura de Lluís Vives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada