La Petra dels nabateus, un dels llocs amb més màgia del món.

L'escapada de hui promet ser intensa i carregada de sensacions perque viatgem en companyia de l'explorador suís Jean Louis Burckhardt a la llegendària ciutat de Petra, la que va ser capital del poble nabateu durant segles.

Aquest home, gran coneixedor de la cultura i la llengua àrab, es va fer passar per musulmà i va poder entrar en les ciutats santes de La Meca i Medina. Va descobrir a occident temples egipcis i en 1812 va entrar en l'amagada Petra, oculta per als europeus des de feia segles.

Per a arribar a Petra cal travessar la vall de Wadi Musa, amb vistes espectaculars que donen una gran sensació de pau interior. No està de sobra aturar-se en alguna improvisada cafeteria a prendre el típic café de Jordània, preparat sobre el mateix got on es va a beure i condimentat amb cardamom
que li dóna un aroma cítric.

Aquesta pau interior desapareix en el moment d'arribar a la nova ciutat de Petra, convertida en un lloc turístic i comercial. Però una vegada passats els tràmits de l'entrada comença la màgia a envair in crescendo tot el nostre ser. Van apareguent les primeres tombes i mausoleus en la zona coneguda com a xicoteta Petra.

La Bab al Siq que significa porta al Siq, és una impressionant tomba que contenia les restes de cinc humans, representats simbòlicament amb cinc piràmides en la part superior.

Per a accedir a la llegendària Petra hui en dia es fa pel camí que sols utilitzaven els reis i personatges importants, conegut com el Siq, un canyó de més d'un quilòmetre encaixonat entre penyassegats de quasi cent metres. La llum solar intentant entrar per aquest clavill i el color de la pedra és tot un espectacle.

De seguida arribarà el primer gran pic d'emoció, quan el Siq s'acaba i deixa entreveure el famòs mausoleu d'un rei nabateu del segle I, conegut com el tresor perque es pensava que hi amagava un tresor, per això va ser disparat per diversos descrismats buscadors de fortunes.

El tresor és una construcció excavada en la roca de 30 metres d'amplària i 43 metres d'alçada. La façana és el més impressionant, el seu interior no visitable no té cap interés i tampoc amaga cap peça d'or.

Amb aquest primer i intens subministre de màgia descobrirem l'encant de la misteriosa ciutat de Petra que descansava sobre una fèrtil vall capaç de donar aigua i aliment als mercaders de seda i espècies que venien de travessar un desert. La capital nabatea i el seu regne varen ser sotmesos pels romans poc abans del naixement de Crist però no va ser fins al segle II després de Crist quan en temps de l'emperador Trajà, passà a ser definitavament annexionat. Així que podrem veure també construccions típicament romanes com el teatre i el cardo maximus amb les restes de l'arc de Trajà.

Al costat de la via principal no podia faltar el temple principal dels nabateus, conegut amb el nom del Gran Temple per ser l'edifici més gran del que s'ha excavat fins hui. Data del segle I abans de Crist i està construïit en dos nivells i flanquejat per unes espectaculars columnes.

Molt prop està el Qasr al bint, una de les poques construccions que no foren excavades en la roca, sino que es van alçar des de terra. Encara que el seu nom ara pareix evocar castell, era en realitat un altre temple dedicat als déus nabateus en estat ruïnós degut a un gran terratrémol.

Ara cal agafar forces per ens queda per recórrer un camí d'ascens de més de mitja hora, que alguns turistes fan amb burro però crec que per les cares que posen durant el trajecte no deu ser massa fiable. Durant la pujada a peu es pot gaudir de molt bones vistes. La màgia comença a ocupar el teu cos indicant que el segon gran pic està prop d'arribar.

I després del gran esforç arriba la recompensa, l'edifici conegut amb el nom de monestir es presenta majestuós a la vista, és el segon gran pic d'emoció de la visita a Petra. Les seues dimensions són enormes, quasi 50x50 i va ser convertit en monestir en època bizantina.

Baixarem de nou, plenament recompensats i satisfets, arribant fins als temples nabateus per desviar-se cap a l'esquerra i gaudir d'una de les construccions més modernes de l'antiga Petra, la seua església bizantina del que sols queda el seu fantàstic mosaic de terra. La ciutat ja en decadència durant aquesta època encara va ser seu episcopal.

I abans d'enfilar-se pel canyó del Siq visitarem les tombes reials que es mostren majestuoses des de l'església on estem. En aquestos enormes mausoleus sols podien estar soterrats els monarques nabateus, però es desconeix quins reis acabaren ací realment. El lloc és preciós i ens proporciona el tercer pic de màgia abans de desfer el nostre camí fins a la ciutat nova.

I la darrera aturada serà entrar a una de les cases dels mercaders que hi ha davant del teatre, encara que no té res, sols els colors naturals de la roca són tot un espectacle.

Samarcanda, en plena la ruta de la seda

Hui viatgem en companyia d'un desconegut madrileny del segle XV, súbdit del rei castellà Enric III de Trastàmara, a la llegendària ciutat de Samarcanda.
En aquell temps Samarcanda era la capital d'un vast imperi de l'Àsia Central que s'havia expandit gràcies a les conquestes del Gran Tamerlà, que fins i tot havia derrotat feia poc als turcs en la batalla d'Angora, l'any 1402.
El rei castellà, sabedor ja del perill que suposaven els turcs cada vegada més forts al Mediterrani, va decidir enviar a Ruy González de Clavijo a la cort del Gran Tamerlà per a establir una aliança contra els otomans. Així que aquest viatger va començar un gran viatge creuant el Mediterrani, el mar Negre, Pèrsia i Afganistan. Més de 7000 km.
En la cort va ser molt ben rebut, convertint-se en ambaixador de seguida, a més Tamerlà va nomenar Madrid a una ciutat molt pròxima de la capital,vara un barri més de Samarcanda. Hui en dia encara és apreciat per les gents d'Uzbekistan, perque gràcies a les seues cròniques de viatge, es coneix com es vivia en aquelles terres al segle XV. I en l'any 2004 se li va posar el seu nom a una avinguda.

En l'època del Gran Tamerlà es va començar a construir la mesquita de Bibi-Janyim, que s'acabà poc després de la seua mort. Però un terratrémol l'assolà en 1897 i va ser reconstruïda de nou. La llegenda diu que la mesquita la manà construir l'esposa xinesa de Tamerlà, Bibi- Janyin, que significa dona dona, per a donar-li una sorpresa quan aquest retornara de la campanya militar en la Índia.

Seguint amb la llegenda, el constructor s'enamorà de la bella dona del Tamerlà i sols acabaria la mesquita a canvi d'un bes seu. Bibi-Janyim li va mostrar diversos ous pintats de diferents colors per fer-li veure que les dones i els ous per fora poden ser diferents però per dins són iguals. Llavors el constructor li va ensenyar dues copes, una plena d'aigua i altra plena de vi i li va dir a aquella dona que tant amava, que encara que les persones siguen igual per fora quan et beus l'amor no té el mateix efecte. Bibi-Janyim va accedir al bes preocupada per si el marit arribara abans d'acabar-se la construcció. El problema va ser que el bes li deixà marca en la cara i quan Tamerlà la va veure i s'adonà de la història va matar al constructor sepultant-lo baix la seua biblioteca.

Al seu pati interior podem trobar esculpit en marbre, un magnífic Alcorà obert per una de les seues pàgines. També resulten espectaculars el minaret i la seua cúpula decorada en ceràmica blava.

Davant de la mesquita està el mausoleu de Bibi-Janyim, del segle XIV, no fa molts anys que s'ha restaurat amb cinc tombes que estan sota terra.

I si continuem el nostre cami per l'avinguda de Tashkent arribem a altra mesquita, la Hazrat Hyrz, sobre una xicoteta elevació. Encara que data del segle VII, Gengis Jan l'avantpassat de Tamerlà, la va destruir en l'any 1220. La mesquita que hui podem veure és de finals del segle XIX.

La seua decoració interior amb frescos i les vistes que ofereix de la ciutat vella de Samarcanda fan que la seua visita siga més que recomanable.

Continuem per l'avinguda Tashkent, deixant la ciutat darrere i caminant pel mig d'un enorme paissatge sec per a poder arribar al conjunt arqueològic de la vella ciutat d'Afrosiab que els grups anomenaven Marakanda, ciutat precursora de Samarcanda. Un museu vora carretera conté  diverses restes de la llegendària, les més apreciades són unes pintures murals del rei dels sogdians,Varkhuman realitzades al segle VII.

Un poc més avant s'arriba a un riu Zarafxan que significa "el que ruixa or" per les palletes que s'hi trobaven al seu llit en l'antiguitat. I a la seua vora s'aixeca el mausoleu del profeta Daniel, amb una tomba que medeix uns 18 metres i que conté restes humanes del segle V abans de Crist. Es diu que les retes del profeta van ser portades ací des de la ciutat de Susa per ordre de Tamerlà.

I caminant uns quants centenars de metres més s'arriba a les restes de l'observatori atronòmic creat al segle XV, pel rei Ulugbek, el nét de Tamerlà, i destruït per fanàtics islamistes després de la seua mort. El que es pot apreciar és part d'un enorme sexant d'astrolabi. Al costat hi ha un discret museu dedicat a la història de l'astronomia.

Korcula, la ciutat de Marco Polo

Va ser un 15 de setembre de 1254 el dia del naixement d'un dels viatgers més famosos que ha donat la història, Marco Polo. Aquest home va ser dels primers que va acostar el llunyà Orient als europeus, gràcies a la narració dels seus viatges per aquesta part del món. Així que hui encetarem una nova trilogia dedicada a grans viatgers de la història.
Marco Polo era venecià i els habitants de l'illa croata de Korcula en el mar Adriàtic que en aquells temps pertanyia a la poderosa República de Venècia, diuen que rea d'allí. La capital de l'illa, que rep el mateix nom, està ubicada sobre una xicoteta península a escassos quilòmetres de la Croàcia continental.

Per a accedir a la part vella de la ciutat cal pujar una gran escalinata que es va construir sobre un canal artificial, obra dels venecians, que protegia la ciutat. Dalt de la preciosa escala es troba la torre Revelin del segle XIII.

Però nosaltres deixarem per a més avant l'entrada a la ciutat per aquesta porta i ens dedicarem a rodejar les imponents muralles que la rodegen fins a arribar a la torre de tots sants que rep aquest nom per la veïna església del segle XV decorada en estil barroc tres segles després.

Continuem el passeig per la ronda de la muralla fins a la torre Zakerjan, hui en dia exenta del cinturó de la muralla i convertida en un bar de copes.

I per fi trobem la més lluidora de les torres d'aquesta inspecció al recinte emmurallat de la ciutat de Korcula, la torre barabigo, que es va construir baix el mandat del Dux Augustino Barbarigo, a finals del segle XV.

El nostre passeig continuarà bordejant el port de la ciutat i gaudint de les espectaculars vistes a la mar, els vaixells i la part nova.

Seguint el nostre cami, bordejant la muralla arribem fins a una altra escalinata que ens permet accedir a la ciutat vella i on es troba la porta del mar, amb l'escut i el lleó venecià.

La següent parada serà en la xicoteta torre del governador, cilíndrica amb l'escut d'armes del governador Lombardo que la manà construir en el segle XV.

I ara sí que toca entrar al centre històric de Korcula i travessar la seua torre Revelin, i el primer que trobarem serà l'església de Sant Miquel a mà dreta, decorada en estil barroc però que ja es coneix de la seua existència en l'any 1408.

He de reconéixer que la meua estada a l'illa va ser més curta del que havia planejat, vaig arribar de vesprada amb vaixell des d'Split i vaig haver d'eixir l'endemà de bon matí en un vaixell taxi perque el vaixell que m'havia de dur a Dubrovnik estava ja ple. Però en eixes escases dotze hores que que hi vaig romandre em vaig trobar amb la tradicional processó del patró Sant Todor que es dirigia cap a la catedral de Sant Marc.

Per tant a eixes hores de la nit la catedral de Korcula es trobava oberta i vaig poder-hi accedir i veure el seu tresor més preuat, el retaule de Sant Marc, Sant Bartomeu i Sant Jeroni pintat per Tintoretto.

Molt prop de la catedral està l'església de Sant Pere, del segle XIV i d'estil gòtic i també la casa on la tradició popular diu que va nàixer Marco Polo.

La casa natalícia del gran explorador venecià, és un antic palau amb una torre a la que es pot pujar i gaudir d'unes vistes que supose que seran molt boniques. Jo no hi vaig poder accedir perque durant la meua curta estada, el museu estava tancat.

Així que privat de poder gaudir de part dels monuments de la ciutat, vaig decidir alçar-me a trenc d'alba el dia següent abans de prendre el taxi vaixell, i gaudir dels preciosos racons de la ciutat durant les primeres llums del dia.