Khiva, l'oasi del desert escenari per a mil i una nits

Puc considerar-me un afortunat, he visitat la ciutat uzbeka de Khiva just quan celebrava la fira del meló. I és que ací, encara que estigues entre dos deserts, es planten melons perque la poca aigua s'aprofita des de fa mil·lennis. De fet una llegenda diu que la ciutat va ser fundada per Sem, un fill de Noé que va excavar els pous de Keivah. A la ciutat es coneixen restes des del segle VI i va ser etapa imprescindible de la ruta de la seda perque es troba a la fi d'un gran desert. Hui en dia el seu centre històric, el barri de Itchan Kala és patrimoni de la humanitat per la coherència i exquisida arquitectura típica d'Àsia Central que encara que no siga anterior al segle XIX et trasllada a les mil i una nits.

El primer que et deixa amb la boca oberta i ho dic amb sentit literal per que a mi em va passar, són les seues completes muralles de 12 metres d'alçada que la llegenda diu que es feren en un mes amb mà d'obra baratíssima perque Khiva era un famós mercat d'esclaus fins al segle XIX.

El seu interior hui en dia és com un soc destinat a turistes on les seues madrasses, és a dir escoles coràniques, s'han convertit en hotels, restaurants i museus. Però la seua tradicional arquitectura es troba intacta. El carrer més bulliciós i comercial és el Pahlavon Mahmud, que uneix la porta Oest de la muralla amb la de l'Est.

L'edifici que es veu a la dreta és l'hotel Khiva Orient Star al que vaig pernoctar i puc dir que va ser una gran sort, però ja vos en parlaré més avant. El cilindre de ceràmica que es veu és el que anava a ser el minaret de Kalta Minor, destinat a convertir-se en el més gran del món musulmà i mai es va acabar.

Desviant-se del carrer cap a la dreta està el mausoleu del sant patró de Khiva, el filòsof Pavlahom Mahmud amb una bonica cúpula verda i un interior ceràmic impressionant.

Més avant es troba la mesquita Juma, amb les seues 218 columnes de fusta, algunes del segle X i a la que es pot entrar sense cap tipus de restricció quan no és dia d'oració.

Més avant està la madrassa Islom-Hoja amb un minaret al que es pot pujar per a gaudir d'unes vistes de conte oriental encara que s'ha d'anar amb molta cura perque l'escala no està en bones condicions.

Abans d'eixir del recinte emmurallat, a mà esquerra està el palau Tosh-Hovli del segle XIX, que tingué 150 habitacions, hui conserva un bonic pati i alguna curiosa habitació.

I el monument més destacable per dir alguna cosa, ja que tot el recinte emmurallat és un monument, és la fortalesa d'arca Kunha a mà esquerra de la porta Oest amb presó, mesquita d'estiu, saló del tron i torre defensiva amb bones vistes.

La festa del meló es fa en estiu, jo vaig arribar a la ciutat un nou d'agost, es respirava festa i a la plaça davant d'Archa Kunya s'exposaven els apreciats fruits, es ballava i et regalaven un meló de tot l'any.