La torre Eiffel, el millor mirador de la ciutat de les llums

Acabem les entrades d'altura en la que pot ser siga la torre més coneguda del món símbol de França i la imatge que apareix en la ment de molts americans quan pensen en Europa. La torre Eiffel es troba a la capital de França des de l'any 1889 encara que en un principi va ser construïda per a acompanyar de forma temporal l'exposició universal de París en la que es commemorava el centenari de la revolució francesa. Finalment no es va desmuntar, per que com tots sabeu és una estructura de peces de ferro unides amb una quantitat més que suficient de tornavisos que la fan ben segura i estable. Hui en dia és el monument més visitat del món.

Parlarem de xifres primer, perque aquesta meravella de l'enginyeria medeix, amb l'antena que la corona, 324 metres però cal aclarir que com és una macroestructura metàl·lica la calor pot dilatar el ferro fins a sis centímetres. De 1889 a 1930, any de construcció de l'edifici Chrysler de Nova York va ser l'obra humana més alta del món. Aquest monstre necessita ser pintat cada cinc anys amb 50 tones de pintura per evitar la seua corrosió.

Si vas a París has de pujar per gaudir de les vistes de la ciutat que molts consideren la més bonica del món. Jo ho he fet de nit i ho he fet de dia i no tinc massa clar quan és millor, però les fotos que hi posaré són de nit perquè ja va ser en l'era de les càmeres digitals.

Per a pujar tens tres opcions, la més econòmica i on la cua és més curta, és pujar les dos primeres plantes a peu per l'escala i val 4,70 euros. Però ja et dic que pot ser molt dur per que la primera planta està a 51 metres i la segona a 115.

Les altres dos plantes es pugen en ascensor pagant un suplement. Però l'opció amb més cua és pujar des de terra amb ascensor que val 8,20 €, fent el canvi en la segon planta per pujar fins a dalt.

La tercera opció és sens dubte la més còmoda perque comprant per internet l'entrada amb antelació tu tries l'hora i t'adjudiquen un ascensor en la pota corresponent. I en estar allí cinc minuts abans puges amb tota la tranquil·litat del món.

En les diferents plantes trobaràs tot tipus d'atraccions com un restaurant de luxe, la reconstrucció del despatx de l'arquitecte creador Eiffel però passen desapercebuts per les vistes que ofereixen els miradors.

La CN Tower, Toronto als teus peus

En l'any 1970 la Canadian Broadcasting Company va decidir construir una nova torre de comunicacions amb associació amb diverses empreses com la Canadian National Railway que va ser la que li donà el nom. La construcció va acabar en l'any 1976 i es va convertir en l'estructura més alta del món fins a l'any 2007 quan es va acabar el Burj Khalifa de Dubai.

La finalitat no va ser en cap moment que fóra la construcció més alta del món més bé era afavorir la comunicació i l'observació i hui en dia s'ha convertit en un dels llocs més visitats de Canadà rebent més de dos milions de visitants cada any.

L'altura total és de 553 metres encara que els 102 més alts són en realitat una antena de 44 peces, la més pesada de huit tones, que es va col·locar amb un helicòpter anomenat Olga. Altres torres com la de Tòquio de 634 m i la de Canton de 600 m ja l'han desbancada pel que fa a altura. No obstant no deixa de ser impressionant veure-la des de baix.

La seua il·luminació nocturna no és estàtica i varia per instants i en determinats dies, com l'any nou xinés o la festa nacional llueix amb uns determinats colors d'acord al que es celebra. També és possible, pagant, decidir els color i determinats efectes de llum per a una nit.

 

Pujar a dalt és més que recomanable i la primera experiència emocionant  l'ascensor que va a 22 Km/h cosa que dóna poc temps a escoltar l'explicació de l'ascensorista i notar el dolor d'oïda per la diferència d'altura.

El preu per pujar i gaudir de les vistes depén del nivell al que s'accedeix, el més econòmic que correspon al Look Out Level costa 33 dòlars canadencs i està a 342 metres de terra, una altura suficient per a quedar-se bocabadat amb les vistes. De nit són espectaculars encara que no és fàcil fer bones fotos.

També es pot eixir a l'exterior encara que en gener pot ser una experiència més que gelada.

Però crec que jo vaig gaudir molt més de les vistes de dia, sobretot per què el dia era especialment clar a pesar d'estar en ple i gèlid hivern. No em cansava de veure els gratacels de la ciutat i el gran llac Ontario.

Fins i tot edificis emblemàtics com el Rogers centre, primer estadi del món amb sostre retràctil i l'històric hotel Royal Work es veien menudets.

Però la sensació del Look Out Level és el seu pis de cristall, que encara que siga prou fort per a suportar el pes d'un camió sempre produeix respecte caminar sobre ell.

Pujar a l'Sky Spod val 12 dòlars més i et permet estar a 447 metres sobre terra i una visió de 160 Km en dies molt clars. A més hi han altres opcions com la Edge Walk que et permet penjar-te de la part exterior amb tot tipus d'elements de seguretat.

La Torre N de Seül, el sostre de la capital de Corea

Anem a començar el 2016 molt alts i poder gaudir de les millors vistes de les ciutats. L'entrada de hui ens portarà a la capital de Corea del Sud, Seül, una metròpoli de quasi deu mil·lions d'habitants amb moltes coses que oferir als visitants. Però hui pujarem al seu cim per a poder observar-la millor, sobretot per la nit quan les ombres de la nit converteixen els edificis i els cotxes en un espectacle de llums.
Al centre de la ciutat es troba una muntanyeta coneguda com a Muntanya Namsan de 243 metres que afortunadament encara no ha estat urbanitzada, sols al seu cim es va construir la Torre Namsan en l'any 1969. Des de llavors és com un far que dóna llum a la nit de Seül que depenent de la concentració de micropartícules en l'aire pot ser blanca o blava.

Per a accedir a ella el millor és agafar el metro fins a la parada de Myeong-dong i després pujar-se'n al telefèric Namsan Orni que durant el seu camí als peus de la torre ja va oferint un avanç del que es podrà veure quan s'estiga dalt.

Unes quantes escales ens portaran fins als peus de la torre que medeix 236 metres, encara que no siga la construcció més alta de la ciutat junt als 243 metres de la muntanya si és el seu sostre. Un pabelló que imita la tradicional arquitectura coreana contrasta amb la modernitat i avantguarda de la pròpia torre.

I ja dins s'agafa un ascensor que ens pujarà a l'observatori on gaudirem d'una panoràmica nocturna que mai s'oblida.

Dins la torre hui més d'un restaurant,botigues i un museu conegut amb el nom de Teddy Bear que explica la història coreana a través d'ossos de peluix.