La plaça de Wenceslau, on va florir i mustiar la primavera de Praga

El 1968 és l'any revolucionari, si a Paris i la majoria de païssos occidentals els joves demanaven més llibertat en l'antiga Txexoslovàquia un partit comunista presidit per Dubček es mostrava més aperturista i amb la intenció de democratitzar el país.

El lloc on tot es va viure de forma més intensa i dramàtica pot ser siga la plaça de Wenceslau, dedicada al patrò i rei de Bohèmia i és el centre neuràlgic de la Ciutat Nova.

Però tota aquella il·lusió es va evaporar quan el 20 d'agost uns dos-cents mil soldats i dos mil tre-cents tancs del Pacte de Varsòvia entraren al país. Van haver haver quasi un centenar de víctimes, però cal recordar a dos joves txecs Jan Palach i Jan Zajíc que es varen autoinmolar a la plaça per reclamar la llibertat d'expressió.Un senzill monument es rendeix homenatge en la plaça. 

 




Aquells somnis truncats en agost de 1968 van ser cantats per Neruda de la següent manera: "Podran cortar las flores pero no detendran la primavera". I més primaveres han arribat com la de Pequín o la dels païssos àrabs.

La plaça és més bé un boulevard que medeix 628 metres de llarg per 60 metres d'ample i està presidida per la imatge del rei Sant Wenceslau a cavall. Però l'edifici més imponent i dominant és el Museu Nacional Txec construit al segle XIX per a ser el que és, un museu.

Tota la plaça està flanquejada per edificis de principis del segle XX com el del Garnd Hotel Europa, però si vols allotjar-te en un cinc estreles a preu raonable fes-ho en el Ambassador Zlata Husa, encara que s'ha quedat anclat al temps ofereix molt bons serveis i el preu és excel·lent per a estar al centre de Praga.

No massa lluny està l'església de la Mare de Déu de les Neus un magnífic exemple del gòtic txec. Data de finals del segle XIV i té la bòbeda més alta de les esglésies de la ciutat.

S'accedeix a través d'un tranquil pati ajardinat que et fa desconnectar de la bulliciosa plaça de seguida.

El parlament de Budapest, l'escenari de la revolució hongaresa de 1956

Durant quatre setmanes anem a viajar per la geografia i la història de l'antic bloc comunista per a coneixer de prop aquells llocs que s'ompliren de gent per oposar-se als règims comunistes que sotmeteren a la meitat oriental del vell continent durant quasi 50 anys.
Va ser un 23 d'octubre de 1956 quan una xicoteta manifestació en principi d'estudiants i autoritzada acaba convertint-se en una massa de tres-centes mil persones a les portes del parlament exigint la llibertat d'expressió i de premsa. A la nit ja s'havia nomenat president al reformista Imre Nagy president, semblava que frescos aires de llibertat entraven en Hongria. Però tot va ser un somni efímer que acabà quan cent ciquanta mil soldats i sis mil tancs procedents de l'URSS entraren en el país.
Per reviure aquell 23 d'octubre de 1956 res millor que anar a la plaça coneguda en l'idioma local com Kossuth Lajos Tér, al costat de l'imponent Danubi i dominada pel majestuós Parlament Hongarés, un edifici neogòtic que va ser durant anys l'edifici més gran d'Europa.

L'interior es visitava de franc si anaves molt matí a per les entrades però hui en dia hi ha un servei de visites amb horari més ampli i costa 6,5 euros.
http://latogatokozpont.parlament.hu/web/latogatokozpont/nyitva-tartas

La visita guiada és molt interessant i recomanable, les sales, la decoració i les històries et sorpendran de segur. El primer que et trobaràs ja dins del parlament és en la seua grandiosa escala on es buscaren els millors artistes del moment per a decorar-la.

 A destacar per la seua grandiositat la sala de la cúpula que medeix 96 metres d'alçada i està decorada amb detalls daurats i escuts dels territoris de l'antiga Hongria.

Al centre de la sala i baix just de la cúpula es guarda el tresosr més preciat de la identitat hongaresa, les joies de la corona formades per un ceptre, un globus imperial i la corona de Sant Esteve que és considerada sacra per que segons la tradició el rei Sant Esteve d'Hongria la va alçar i oferir a la Mare de Deu en l'any 1000 o 1001. Durant la segona guerra mondial desaparegué i quan aparegué no estava en les millors condicions, per aixó podem veure la creu que no està recta.

Però el parlament està fet per a fer política i no pot faltar una sala per a reunir-se els polítics com és la cambra alta.

A principis del segle XX fumar no era un mal vici i es podia fumar als llocs públics però no dins la cambra per tant a la porta de la cambra hi havia un cendrer on deixar els puros mentre s'entrava a la cambra a escoltar al polític que tenia el torn de paraula. Les qualitats d'oratòria dels polítics es media per la quantitat de puro consumit.

La decoració dels passadissos i vestíbuls és l'originària de l'època amb grans vidrieres i lampades art nouveau.

De nou en la plaça no et quedés sorprés per veure alguna bandera d'Hongria amb un forat al mig, just en la central franja blanca, és un homenatge a la revolució hongaresa de 1956 quan es llevà l'escut imposat en 1949 pel règim comunista.

No estaria de més acostar-se a la vora del riu per gaudir de les millors vistes de Buda, amb el seu palau Reial, l'església de Maties i el bastió dels pescadors.

A la mateixa plaça i enfrontats al parlament estan el ministeri d'agricultura i el museu etnogràfic, edificis construits a finals del segle XIX al'igual que el parlament.

El castell de Bellver amb les millors vistes de la badia de Palma

El castell de Bellver és una construcció medieval que es troba a 3 quilòmetres de Palma a poc més de cent metres sobre el nivell de la mar i rodejat d'un paratge boscós. Així que la seua visita és obligatòria si es ve a l'illa de Mallorca, tant per l'exquisitesa de la seua arquitectura com per les vistes que ofereix de la badia i de la ciutat.

El castell té una poc habitual forma rodona i està flanquejat per quatre torres semicirculars que assenyalen els quatre punts cardinals. La torre Sud està allunyada set metres i és la més gran de totes, i sembla per ella mateixa un castell i a més disposa d'aljub.

Un gran fossat rodeja i protegeix el castell i el separa de la torre Sud, sols un pont de pedra amb una arc gòtic uneix les dues construccions en una altura superior.

El castell es va construir al segle XIV per a ser la residència dels reis de Mallorca i ací van viure Joan I i la seua esposa Violant d'Aragó. No és d'extranyar que el seu pati d'armes estiga format per un conjunt de dues galeries ben harmonioses i elegants poc habitual en les construccions merament militars.

La galeria inferior està formada per vint-i-un arcs de mig punt mentre que la galeria superior consta d'arcs ogivals que s'entrecreuen dibuixant amb alternança triangles i obertures en forma de trèbol. Aquesta superposició de galeries es dona en altres construccions de l'antic regne de Mallorca com són el palau reial de Perpinyà a l'Almudània al centre de Palma.
http://ferranlerma.blogspot.com.es/2013/08/perpinya-catalana-franca-i-caapital-de.html
Es pot accedir a la terrada circular que cobreix les cambres de la segona galeria, des de dalt es gaudeix d'una bona visió del pati d'armes i de la badia.

Una vegada Mallorca s'integrà a la Corona d'Aragó el castell deixà de ser residència habitual de reis encara que personatges com Carles I i Isabel II, entre altres el van visitar.
En 1717 ja acabada la guerra de successió el castell es converteix en pressó i el seu pressoner més il·lustre fou el ministre il·lustrat Gaspar Melcior de Jovellanos que hi va habitar una cambra de la galeria baixa des de 1802 fins al 1812. Des del seu captiveri impulsà l'ensenyament del català a l'illa com també feu una descripció detallada de l'arquitectura del castell i de la botànica i geologia de la zona on s'ubica. Els homes de lletres no poden estar mai quiets.